L’arqueologia del paisatge aplicada a l’estudi dels espais altimontans: experiències a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra)

Autors/ores

  • Lídia Colominas Institut Català d'Arqueologia Clàssica
  • Arnau Carbonell Institut Català d'Arqueologia Clàssica
  • Valentina Pescini Institut Català d'Arqueologia Clàssica
  • Alfredo Mayoral Institut Català d'Arqueologia Clàssica
  • Abel Gallego-Valle Institut Català d'Arqueologia Clàssica
  • Arnau Garcia-Molsosa Institut Català d'Arqueologia Clàssica
  • Hèctor Aleix Orengo Institut Català d'Arqueologia Clàssica
  • Josep Maria Palet Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Resum

Durant dècades, la investigació arqueològica duta a terme en algunes de les principals serralades europees ha experimentat un desenvolupament important. Aquest fet ha comportat que finalment es disposi d’un corpus de dades robust per a zones que abans es consideraven marginals i que mostra l’ocupació humana en aquestes àrees de muntanya des del neolític fins als nostres dies. L’obtenció d’informació en aquests espais requereix, però, una metodologia específica, centrada en l’estudi del paisatge. En aquest sentit, en el present article es mostra la metodologia que utilitza el Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (GIAP-ICAC) a l’hora d’investigar l’ocupació humana en zones de muntanya del Pirineu oriental situades entre els 1.800 i els 2.800 m s. n. m., més concretament a les capçaleres del Ter i del Segre (el Ripollès, la Cerdanya, Andorra). S’hi discuteixen les estratègies de prospecció i de mostreig, així com els enfocaments paleoambientals que s’hi utilitzen. L’aplicació d’aquesta metodologia interdisciplinària ha permès documentar paisatges humanitzats des d’antic, difícils d’imaginar fa només algunes dècades.

Paraules clau

alta muntanya, Pirineu oriental, arqueologia ambiental, mètodes d’excavació, pastoralisme

Referències

BAYLISS, A.; MARSHALL, P. (2022). Radiocarbon dating and chronological modelling: Guidelines and best practices. Londres: Historic England.

BULLOCK, P.; FEDOROFF, N.; JONGERIUS, A.; STOOPS, G.; TURSINA, T.; BABEL, U. (1985). Handbook for soil thin section description. Wolverhampton: WAINE Research Publications.

CARBONELL, A.; PALET, J. M.; COLOMINES, L.; MARTÍNEZ, J.; PESCINI, V.; GALLEGO-VALLE, A.; ALIENDE, P. (2021). «Archaeological survey in a high-mountain environment: Livestock settlements, land-use and landscape dynamics in Puigpedrós massif and Duran valley (Eastern Pyrenees, Spain)». Living in the Mountains: Settlement Strategies from the Beginning of the Holocene to Modern Times in Southern Europe, Session 277. EAA 27th Annual Meeting, Kiel.

CARCAILLET, C.; THINON, M. (1996). «Pedoanthracological contribution to the study of the evolution of the upper timberline in the Maurienne Valley (North French Alps): Methodology and preliminary data». Revue of Palaeobotany and Palynology, 91, 399-416.

CEVASCO, R. (2007). Memoria verde: Nuovi spazi per la geografia. Reggio Emilia: Diabasis.

CHABAL, L. (1992). «La représentativité paléoecologiquedes charbons de bois archéologiques issus du boisde feu». Bulletin de la société botanique de France. Actualités Botaniques, 139 (2/3/4), 213-236.

CHABAL, L. (1994). «Apports de l’anthracologie à la connaissance des paysages passés: Performances et limites». Histoire et Mesure, IX (3/4), 317-338.

CLAVEL-LÉVÊQUE, M.; CHARTIDOU, K.; EVELPIDOU, N.; VASSILOPOULOS, A. (2006). «Geoarchaeology and soft computing applications in Roman landscape’s research». Agri Centuriati: an International Journal of Landscape Archaeology, 3.

COLOMINAS, L.; EVIN, A.; BURCH, J.; CAMPMAJÓ, P.; CASAS, J.; CASTANYER, P.; CARRERAS, C.; GUARDIA, J.; OLESTI, O.; PONS, E.; TREMOLEDA, J.; PALET, J. M. (2019). «Behind the steps of ancient sheeps mobility in Iberia: New insights from a geometric morphometric approach». Archaeological and Anthropological Sciences, 11 (9), 4971-4982.

COLOMINAS, L.; PALET, J. M.; GARCIA-MOLSOSA, A. (2020). «What happened in the highlands?: Characterising Pyrenean livestock practices during the transition from the Iron Age to the Roman period». Archaeological and Anthropological Sciences, 12, 69-80.

COMPOSTELLA, C.; MARIANI, G. S.; TROMBINO, L. (2014). «Holocene environmental history at the treeline in the Northern Apennines, Italy: A micromorphological approach». The Holocene, 24 (4), 393-404.

CONEDERA, M. et al. (2009). «Reconstructing past fire regimes: Methods, applications, and relevance to fire management and conservation». Quaternary Science Reviews, 28 (5-6), 555-576.

COURTY, M. A.; GOLDBERG, P.; MACPHAIL, R. I. (1989). Soils and micromorphology in archaeology. Cambridge: Cambridge University Press.

EJARQUE, A. (2013). La alta montaña pirenaica: Génesis y configuración holocena de un paisaje cultural. Estudio paleoambiental en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Oxford: Archaeopress. BAR International Series, 2507.

EJARQUE, A.; JULIÀ, R.; RIERA, S.; PALET, J. M.; ORENGO, H. A.; MIRAS, Y.; CASCÓN, C. (2009). «Tracing the history of highland human management in the eastern pre-Pyrenees: An interdisciplinary palaeoenvironmental study at the Pradell fen. Spain». The Holocene, 19 (8), 1241-1255.

EJARQUE, A.; MIRAS, Y.; RIERA, S.; PALET, J. M.; ORENGO, H. A. (2010). «Testing microregional variability in the Holocene shaping of high mountain cultural landscapes: A palaeoenvironmental case-study in the eastern». Pyrenees: Journal of Archaeological Science, 37 (7), 1468-1479.

EUBA, I. (2009). Análisis antracológico de estructuras altimontanas en el valle de la Vansa-Sierra del Cadí (Alt Urgell) y en el valle del Madriu (Andorra): Explotación de recursos forestales del Neolítico a época moderna. [Tesi doctoral.] Tarragona: ICAC.

FRENCH, C. (2002). Geoarchaeology in Action: Studies in Soil Micromorphology and Landscape Evolution. Londres: Routledge.

GALOP, D. (1998). «La fôret, l’homme et le tropeau dans les Pyrénés: 6000 ans d’histoire de l’environnement entre Garonne et Méditerranée. Tolouse». GEODE, Laboratoire d’Ecologie Terrestre et FRAMESPA.

GARCIA-MOLSOSA, A. (ed.) (2023). Archaeology of Mountain Landscapes: Interdisciplinary Research Strategies of Agro-Pastoralism in Upland Regions. Nova York: State University of New York Press. IEMA Proceedings, vol. 6.

GASSIOT, E. (ed.) (2016). Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: Montañas humanizadas. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales.

GASSIOT, E.; RODRÍGUEZ, D.; PÈLACHS, A.; PÉREZ, R.; JULIÀ, R.; BAL, M. C.; MAZZUCCO, N. (2014). «La alta montaña durante la Prehistoria: 10 años de investigación en el Pirineo catalán occidental». Trabajos de Prehistoria, 71 (2), 261-281. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12134

GIGUET-COVEX, C.; FICETOLA, G. F.; WALSH, K.; POULENARD, J.; BAJARD, M.; FOUINAT, L.; SABATIER, P.; GIELLY, L.; MESSAGER, E.; DEVELLE, A. L.; DAVID, F.; TABERLET, P.; BRISSET, E.; GUITER, F.; SINET, R.; ARNAUD, F. (2019). «New insights on lake sediment DNA from the catchment: Importance of taphonomic and analytical issues on the record quality». Scientific Reports, 9, 14676.

GIGUET-COVEX, CH.; PANSU, J.; ARNAUD, F.; REY, P. J.; GRIGGO, CH.; GIELLY, L.; DOMAIZON, I.; TABERLET, P. (2014). «Long livestock farming history and human landscape shaping revealed by lake sediment DNA». Nature Communications, 5, 3211.

GOLDBERG, P.; MACPHAIL, R. (1989). Soils and Micromorphology. Cambridge: Cambridge University Press.

GRIMM, E. C. (2011). «High-resolution age model based on AMS radiocarbon ages for Kettle lake, North Dakota, USA». Radiocarbon, 53 (1), 39-53.

GUTIÉRREZ-ELORZA, M. (2005). Climatic geomorphology. Volum 8: Developments in earth surface processes. Amsterdam: Elsevier.

HEINZ, C. (1990). «Dynamique des vegetations holocenes en mediterranée nord occidentale d’après l’anthracoanalyse de sites prehistoriques: Methodologie & paleoecologie». Paleobiologie Continentale, XVI (2).

HENRY, A.; THERY-PARISOT, I. (2014). «From Evenk campfires to prehistoric hearths: Charcoal analysis as a tool for identifying the use of rotten wood as fuel». Journal of Archaeological Science, 52. https://doi.org/10.1016/j.jas.2014.09.005

KARKANAS, P.; GOLDBERG, P. (2018). Reconstructing archaeological sites: Understanding the geoarchaeological matrix. Hoboke, Nova Jersey: John Wiley & Sons.

KUBIËNA, W. L. (1938). Micropedology. Ames, Iowa: Collegiate Press.

LEVEAU, Ph. (2008). «La ville romaine alpine dans son contexte environnemental: Géoarchéologie et histoire du climat dans les Alpes». A: RÉMY, B.; LEVEAU, Ph. (dir.). La ville des Alpes occidentales à l’époque romaine. CRHIPA, 47-103.

LEVEAU, Ph. (2009). «Transhumances, remues et migrations des tropeaux dans les Alpes et les Pyrénées antiques: La question du pastoralisme romain». A: CALLEGARIN, L.; RÉCHIN, F. (eds.). Espaces et Sociétés à l’époque romaine: Entre Garonne et Èbre. Hommages à Georges Fabre, 141-174. Archéologie des Pyrénées Occidentales et des Landes, 4.

LEVEAU, Ph.; PALET, J. M. (2010). «Les Pyrénées romaines, la frontière, la ville et la montagne: L’apport de l’archéologie du paysage». Pallas, 82, 171-198.

LOAIZA, J. C.; STOOPS, G.; POCH, R. M.; CASAMIJTANA, M. (2015). Manual de micromorfología de suelos y técnicas complementarias. Medellín: Fondo Editorial Pascual Bravo.

MACPHAIL, R. I.; GOLDBERG, P. (2018). «Applied Soils and Micromorphology in Archaeology». A: BARKER, G.; SLATER, E.; BOGUCKI, P. (eds.). Cambridge Manuals in Archaeology. Cambridge: Cambridge University Press.

MARGUERIE, D.; HUNOT, J. Y. (2007). «Charcoal analysis and dendrology: Data from archaeological sites in north-western France». Journal of Archaeological Sciences, 34, 1417-1433.

MARIANI, G. S.; COMPOSTELLA, C.; TROMBINO, L. (2019). «Complex climate-induced changes in soil development as markers for the Little Ice Age in the Northern Apennines (Italy)». Catena, 181, 104074.

MASSEROLI, A.; VILLA, S.; MARIANI, G. S.; BOLLATI, I. M.; PELFINI, M.; SEBAG, D.; TROMBINO, L. (2021). «Reconsidering the compound effect of geomorphology, vegetation, and climate change on paleopedogenesis in sensitive environments (Northern Apennines, Italy)». Catena, 197, 104951.

MAYORAL, A. (2018). Analyse de sensibilité aux forçages anthropo-climatiques des paysages protohistoriques et antiques du plateau volcanique de Corent (Auvergne) et de ses marges par une approche géoarchéologique pluri-indicateurs. [Tesi doctoral.] Université Clermont Auvergne.

MCPARLAND, L.; COLLINSON, M. E.; SCOTT, A. C.; CAMPBELL, G.; VEAL, R. (2010). «Is vitrification in charcoal a result of high temperature burning of wood?». Journal of Archaeological Science, 37, 2679-2687.

MIRAS, Y.; EJARQUE, A.; RIERA, S.; PALET, J. M.; ORENGO, H. A.; EUBA, I. (2007). «Dynamique holocène de la végétation et occupation des Pyrénées andorranes depuis le Néolithique ancien, d’après l’analyse pollinique de la tourbière de Bosc dels Estanyons (2180 m, Vall del Madriu, Andorre)». Comptes Rendus Palevol, 6 (4), 291-300.

MIRAS, Y.; EJARQUE, A.; ORENGO, H. A.; RIERA, S.; PALET, J. M.; POIRAUD, A. (2010). «Prehistoric impact on landscape and vegetation at high altitudes: An integrated palaeoecological and archaeological approach in the eastern Pyrenees (Perafita valley, Andorra)». Plant Biosystems, 144 (4), 946-961.

MORENO, D. (2018). Dal documento al terreno Storia e archeologia dei sistemi agro-silvo-pastorali. Gènova: Genova University Press.

MOSKAL-DEL HOYO, M.; WACHOWIAK, M.; BLANCHETTE, R. A. (2016). «Preservation of fungi in archaeological charcoal». Journal of Archaeological Science, 37, 2106-2116.

NELLE, O.; ROBIN, V.; TALON, B. (2013). «Pedoanthracology: Analysing soil charcoal to study Holocene palaeoenvironments». Quaternary International, 289, 1-4.

NICOSIA, C.; STOOPS, G. (ed.) (2017). Archaeological Soil and Sediment Micromorphology. Chichester: John Wiley & Sons.

OREJAS, A.; MATTINGLY, D.; CLAVEL-LÉVÊQUE, M. (eds.) (2009). From present to past through landscape. Madrid: CSIC.

ORENGO, H. A. (2010). Arqueología de un paisaje cultural pirenaico de alta montaña: Dinámicas de ocupación del valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). [Tesi doctoral.] Tarragona: ICAC-URV.

ORENGO, H. A.; PALET, J. M.; EJARQUE, A.; MIRAS, Y. (2013). «Pitch production during the Roman period: An intensive mountain industry directed towards long distance trade?». Antiquity, 87 (337), 802-814. https://doi.org/10.1017/S0003598X00049474

ORENGO, H. A.; PALET, J. M.; EJARQUE, A.; MIRAS, Y.; RIERA, S. (2014). «Shifting occupation dynamics in the Madriu-Perafita-Claror valleys (Andorra) from the early Neolithic to the Chalcolithic: The onset of high mountain cultural landscapes». Quaternary International, 353, 140-152. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2014.01.035

OSWALD, W.; ANDERSON, P.; BROWN, T.; BRUBAKER, L.; HU, F.; LOZHKIN, A.; TINNER, W.; KALTENRIEDER, P. (2005). «Effects of sample mass and macrofòssil type on radiocarboni dating of artict and boreal lake sediments». The Holocene, 15 (5), 758-767.

PALET, J. M.; COLOMINAS, L.; GALLEGO-VALLE, A.; MARTÍNEZ, J. (2020). «Intervencions arqueològiques a la Capçalera del Duran i sector de Puigpedrós-Malniu (Meranges, la Cerdanya): Estudi territorial d’espais altimontans pirinencs. Campanyes 2018-2019». A: BURCH, J.; BUXÓ, R.; FRIGOLA, J.; FUERTES, M.; MANZANO, S.; MATARÓ, M. Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Documenta Universitaria. Girona, 65-70.

PALET, J. M.; GARCIA, A.; ORENGO, H. A.; POLONIO, T. (2016). «Ocupacions ramaderes altimontanes a les capçaleres del Ter (Vall de Núria i Coma de Vaca, Queralbs): Resultats de les intervencions arqueològiques 2010-2015». A: XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Generalitat de Catalunya, 67-75.

PALET, J. M.; GARCIA, A.; ORENGO, H. A.; RIERA, S.; EJARQUE, A.; MIRAS, Y.; JULIÀ, R. (2014). «Ocupación y explotación de espacios altimontanos pirenaicos en la antigüedad: Visiones desde la arqueología del paisaje». A: DALL’AGLIO, P. L.; FRANCESCHELLI, C.; MAGANZANI, L. (eds.). Atti del del IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati, 455-470.

PALET, J. M.; OLMOS, P.; GARCIA MOLSOSA, A.; POLONIO, T.; ORENGO, H. A. (2019). «Occupation et anthropisation des espaces de haute montagne dans les vallées de Nuria et Coma de Vaca (Gerona, Espagne): Résultats des recherches archéologiques et patrimoniales». A: DESCHAMPS, A.; COSTAMAGNO, S.; MILCENT, P. Y.; PÉTILLON, J. M.; RENARD, C.; VALDEYRON, N. (dir.). La conquête de la montagne: Des premières occupations humaines à l’anthropisation du milieu. Actes des congrès nationaux des sociétés historiques et scientifiques. París: Éditions du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques. Open Edition Books. https://books.openedition.org/cths/7007

PALET, J. M.; ORENGO, H. A.; EJARQUE, A.; MIRAS, Y.; EUBA, I.; RIERA, S. (2013). «Arqueología de paisajes altimontanos pirenaicos: Formas de explotación y usos del medio en época romana en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Alt Urgell)». A: FICHES, J.-L.; PLANA, R.; REVILLA, V. (eds.). Paysages ruraux et territoires dans les cités de l’Occident romain: Actes du colloque AGER IX, 329-340.

PALET, J. M.; ORENGO, H. A.; EJARQUE, A.; RIERA, S.; MIRAS, Y. (2015). «La configuració d’un paisatge cultural patrimoni de la humanitat a la vall de Madriu-Perafita-Claror: Visions des de l’arqueologia del paisatge». A: AA. DD. (eds.). Recull de conferències: 100 anys del naixement de Turing i 50 anys del Telstar 1/ 6ns Debats de recerca: La recerca sobre el paisatge a Andorra, 178-192. Andorra la Vella: Societat Andorrana de Ciències.

PESCINI, V. (2019). «Which Origin for Charcoal in Soils?: Case-Studies of Environmental Resources Archaeology (ERA) From the Ligurian Apennines, Seventh to the Twentieth Century». Frontiers in Environmental Science, 7 (77), 1-15.

PY, V.; DURAND, A.; ANCEL, B. (2013). «Anthracological analysis of wood fuel used for firesetting in medieval metallic mines of the Faravel district (southern French Alps)». Journal of Archaeological Science, 40, 3878-3889.

REMY, C. et al. (2018). «Guidelines for the use and interpretation of palaeofire reconstructions based on various archives and proxies». Quaternary Science Reviews, 193, 312-322.

RENDU, CH. (2003). La montagne d’Enveig, une estive pyrénéenne dans la longue durée. Canet: Trabucaire.

RENDU, CH.; CALASTRENC, C.; LE COUÉDIC, M.; BERDOY, A. (dir.) (2016). Estives d’Ossau: 7000 ans de pastoralisme dans les Pyrénées. Aulus-les-Bains: Le Pas d’Oiseau.

RICO, C. (1997). Les Pyrénées romaines: Essai sur un pays de frontière. Madrid: Casa de Velázquez.

SABLAYROLLES, R. (2005). «Lugdunum des Covènes à l’époque julio-claudienne: Ville et capitale ou capitale et ville?». A: L’Aquitanie et l’Hispanie septentrionale à l’époque julio-claudienne: Organisation et exploitation des espaces provinciaux. IV Colloque Aquitania, Saintes, setembre 2003, Aquitania, Supplément 13. Bordeus, 139-155.

SAULNIER, M.; CUNILL ARTIGAS, R.; FOUÉDJEU-FOUMOU, L.; BUSCAINO, S.; MÉTAILIÉ, J. P.; GALOP, D.; PY-SARAGAGLIA, V. (2019). «A study of late Holocene local vegetation dynamics and responses to land use changes in an ancient charcoal making woodland in the central Pyrenees (Ariège, France), using pedoanthracology». Vegetation History and Archaeobotany. https://doi.org/10.1007/s00334-019-00740-7

SEGARD, M. (2009). Les Alpes occidentales romaines: Développement urbain et exploitation des ressources des régions de montagne (Gaule Narbonnaise, Italie, provinces alpines). Aix-en-Provence: Errance.

STOOPS, G. (2003). «Guidelines for Analysis and Description of soil and Regolith Thin Sections». Soil Science Society of America. Wisconsin: Madison.

STOOPS, G.; MARCELINO, V.; MEES, F. (eds.) (2018). Interpretation of micromorphological features of soils and regoliths. Amsterdam: Elsevier.

TALON, B. (2010). «Reconstruction of Holocene high altitude vegetation cover in the French Southern Alps: Evidence from soil charcoal». The Holocene, 20 (1), 34-44.

THERY-PARISOT, I. (2001). Economie du combustible et paléoécologie en contexte glaciaire et périglaciaire: Paléolithique moyen et supérieur du sud de la France (anthracologie, expérimentation, haptonomie). [Tesi doctoral.] Université de Paris.

THÉRY-PARISOT, I.; HENRY, A. (2012). «Seasoned or green?: Radial cracks analysis as a method for identifying the use of green wood as fuel in archaeological charcoal». Journal of Archaeological Science. https://doi.org/10.1016/j.jas.2011.09.024

THINON, M. (1992). L’analyse pédoanthracologique: Aspects méthodologiques et Applications. [Tesi de doctorat en Ciències.] Université Aix-Marseille III, 317.

TOUFLAN, P.; TALON, B.; WALSH, K. (2010). «Soil charcoal analysis: a reliable tool for spatially precise studies of past forest dynamics: A case study in the French southern Alps». The Holocene, 20 (1), 45-52. https://doi.org/10.1177/0959683609348900

Publicades

11-12-2023

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.