L’impacte de la implantació romana entre les comunitats lacetanes i traces de presència itàlica a la zona durant el segle II aC (Sant Miquel de Sorba i Castellvell d’Olius)
Resum
Les excavacions del Centre d’Estudis Lacetans (CEL) als jaciments de Sant Miquel de Sorba i Castellvell d’Olius han permès obtenir noves dades sobre el període ibèric tardà al territori lacetà. Es tracta d’assentaments amb una ocupació intensa i renovada al llarg dels segles II-I aC, que han proporcionat abundant material arqueològic, el qual inclou interessants lots de ceràmiques importades o d’objectes considerats com a militaria. A partir d’aquí, es planteja una reflexió sobre la naturalesa d’aquests nuclis ibèrics tardans i la interpretació de la seva funció en relació amb la dinàmica d’implantació romana a la zona.
Paraules clau
període ibèric tardà, militaria, castella, societat ibèricaReferències
ÀLVAREZ, M. C.; CARRERAS, C. (1996). «Les antefixes romanes del Vallès». Arraona: Revista d’Història, 19, III època. Museu d’Història de Sabadell, 9-24.
ASENSIO, D. (2015). «Ceràmiques importades, béns de prestigi, pràctiques socials i sistemes productius entre les comunitats ibèriques del nord-est peninsular». A: BELARTE, M. C.; GARCIA, D.; SANMARTÍ, J. (eds.). Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i Ibèria. VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, ArqueoMediterrània, 14. Barcelona, 208-221.
ASENSIO, D.; SANMARTÍ, J. (1998). «Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de les activitats comercials en època protohistòrica». XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Comerç i Vies de Comunicació. 1000 aC-700 dC. Puigcerdà, novembre del 1997, 17-32.
ASENSIO, D.; SÀNCHEZ, E. (2014). «Estat de la recerca en el nucli ibèric del Cogulló (Sallent, Bages). Campanyes 2002-2010». Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic, 2012, 110-118.
ASENSIO, D.; JORNET, R. (2019). «Territoris polítics i territoris ètnics a la Catalunya interior en època ibèrica». A: BELARTE, M. C.; NOGUERA, J.; PLANA, R.; SANMARTÍ, J. (eds.). Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, col·lecció Trama, 7, 179-195.
ASENSIO, D.; BELARTE, M. C.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1998). «Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric ple». Actas del Congreso Internacional Los Iberos: Príncipes de Occidente. Barcelona, 373-385.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. (2001). «Tipus d’assentaments i evolució del poblament ibèric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)». I Taula Rodona Internacional d’Ullastret. Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Monografies d’Ullastret, 2. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret, 183-202.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. (2002). «El jaciment de la Codina (Pinell, Solsonès): un assentament d’època ibèrica, romana i medieval». Oppidum: Revista Cultural del Solsonès, 2, 81-93.
ASENSIO, D.; FRANCÈS, J.; FERRER, C.; GUÀRDIA, M.; SALA, Ò. (2002b). «Resultats de la campanya 1998-99 i estat de la qüestió sobre el nucli ibèric laietà del Turó de Ca n’Olivé». Pyrenae, 31-32. Universitat de Barcelona, 163-199.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J.; CHORÉN, J.; CALDUCH, N. (2008). «L’hàbitat i el camp de sitges ibèric de Sant Esteve d’Olius (Solsonès): un nucli d’activitats econòmiques especialitzades del segle III aC a la Catalunya interior». Tribuna d’Arqueologia 2007. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 149-168.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; POU, J.; GIL, B.; CANTERO, F. J.; FERRER, C. (2012). «El poblament ibèric al Solsonès: un estat de la qüestió a partir dels treballs del Centre d’Estudis Lacetans». Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Manresa, 2010: Generalitat de Catalunya, 73-82.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; POU, J.; GIL, B.; CANTERO, F. J.; BONVEHÍ, L. (2014). «Novetats de la recerca en els nuclis lacetans del Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor); les campanyes del 2011 al 2013». Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic, 2012: Generalitat de Catalunya, 104-110.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; GARCIA-DALMAU, C.; MORER, J.; POU, J. (2016). «Les primeres intervencions arqueològiques en el nucli ibèric del Tossal de la Pleta (Belianes, l’Urgell): una nova “ciutat” en territori ilergeta». Cypsela, 20, 181-205.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; POU, J.; GIL, B.; CANTERO, F. J.; SÀNCHEZ BONVEHÍ, L. (2018). «El núcleo fortificado de Sant Miquel de Sorba (Montmajor, Berguedà) durante los siglos II-I aC: la evidencia de los conjuntos cerámicos y su significación en el contexto de la “romanización” en la Catalunya central». A: ÚROZ, H.; RIBERA, A. (eds.). Congreso Internacional sobre Cultura Material Romana en la Hispania Republicana. Lezuza, Albacete, 161-186.
ASENSIO, D.; CANTERO, F. J.; CARDONA, R.; GIL, B.; MORER, J.; POU, J.; BONVEHÍ, L. (2019). «Seguint les passes de mossèn Serra Vilaró: novetats sobre l’evolució del poblament ibèric a la Lacetània septentrional a partir de l’activitat arqueològica del Centre d’Estudis Lacetans (1996-2016)». Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 2016: Generalitat de Catalunya, 44-65.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; GIL, B.; SÀNCHEZ BONVEHÍ, L.; CANTERO, F. J.; POU, J. (2020). «El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC)». Treballs d’Arqueologia, 24, 63-83. https://doi.org/10.5565/rev/tda.121
BAYO, S. (2018). Contestania ibérica en los siglos II-I a.n.e.: poblamiento y romanización. Tesi doctoral inèdita. Universitat d’Alacant.
BISHOP, M. C.; COULSTON, J. C. (1993). Roman Military Equipment from the Punic Wars to the Fall of Rome. 1a ed. Londres: Batsford.
BLE, E. (2015). Guerra y conflicto en el nordeste de Hispania durante el período romano republicano (218-45 aC). La presencia del ejército romano a partir de las evidencias arqueológicas metálicas. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.
BONVEHÍ, L.; ASENSIO, D.; CANTERO, F. J.; CARDONA, R.; GIL, B.; MORER, J.; PINTO, M.; POU, J. (en premsa). «El poblat ibèric d’Anseresa (Olius, Solsonès) i el poblament nord-lacetà entre els segles V i IV aC». V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Igualada, 2018.
BOSCH GIMPERA, P. (1932). Etnologia de la península Ibèrica. Barcelona: Alpha Editorial.
BOUBE, C. (1991). «3. Les cruches». A: FEUGÈRE, M.; ROLLEY, C. (eds.). La vaisselle tardo-republicaine en bronze. Actes de la table-ronde CNRS. Lattes, 1990. Dijon: Université de Bourgogne, Centre de Recherches sur les Techniques Greco-romaines, 23-45.
CARDONA, R.; POU, J.; REVILLA, V. (1996). «Poblament romà al Solsonès: estat de la qüestió». Revista d’Arqueologia de Ponent, 6, 261-274.
CARRERAS, C.; MARTÍN, A.; PERA, J.; RODRIGO, E. (2016). «Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo». Saguntum, 48 (4), 87-104.
CARRETERO, S. (1998). «El ludus latrunculorum, un juego de estrategia practicado por los equites del Ala II Flavia». BSAA, 64, 117-140.
CASTOLDI, M.; FEUGÈRE, M. (1991). «6. Les simpulums». A: FEUGÈRE, M.; ROLLEY, C. (eds.). La vaisselle tardo-republicaine en bronze. Actes de la table-ronde CNRS. Lattes, 1990. Dijon: Université de Bourgogne, Centre de Recherches sur les Techniques Greco-romaines, 60-88.
CHORÉN, J. (2005). «Evolución del poblamiento ibérico en la Catalunya central». Encuentro de Jóvenes Investigadores sobre Bronce Final y Primera Edad del Hierro en la Península Ibérica. Salamanca.
CURA, M. (1978). «Contribució a l’estudi de les poblacions preromanes de l’interior de Catalunya». Segon Col·loqui Internacional de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 177-188.
CURA, M. (1989). «Modelos de asentamiento y estructuras de hábitat durante la segunda Edad del Hierro en la Cataluña central». Habitats et Structures Domestiques en Mediterranée Occidentale durant la Protohistoire, Colloque International Arles-sur-Rhone (Pré-Actes), 91-94.
CURA, M.; SANMARTÍ GREGO, E. (1981). «Sobre els orígens de la ciutat de Manresa: les ceràmiques gregues del puig Cardener». Faventia, 3 (1), 115-133.
CURA, M.; SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1992). «Excavació al jaciment iberoromà de Can Ramon (Santpedor, Bages)». Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior: últimes investigacions. Miscel·lània d’Estudis Bagencs, 8, 123-145.
DA PONTE, S. (1986). «Jogos romanos da Conimbriga». Conimbriga, XXV, 131-141.
DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCIPAL, J. (2017). «El Camp de les Lloses (Tona, Barcelona): evolución y significado del vicus romanorrepublicano». A: PRINCIPAL, J.; ÑACO, T.; MESTRES, I.; DURAN, M. (eds.). Roma en la península Ibérica presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, col·lecció Instrumenta, 56, 153-190.
ERICE, R. (1995). Las fíbulas del nordeste de la península Ibérica: siglos I a.e. al IV d.e. Publicación 1.672 de la Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación de Zaragoza. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
ESCALA, O.; MOYA, A.; TARTERA, E.; VIDAL, A. (2011). «El jaciment de la Rosella (Tàrrega, Urgell): un camp de sitges associat a un hàbitat de l’ibèric tardà (segles II i I a. de la n. e.)». Revista Urtx, 25, 211-241.
FEUGÈRE, M. (1985). «Les fibules en Gaule méridionale: de la conquête à la fin du Ve s. ap. J.-C». Revue Archéologique de Narbonnaise, 12. París: Editions du Centre National de la Recherche Scientifique.
FEUGÈRE, M. (1995). «Les spatules a cire a manche figure». Provinzial Romische Forschungen: Festschrift fur Gunter Ulbert zum, 65, 321-338.
FRANCÈS, J.; GUÀRDIA, M. (2012). «El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI-I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió». Tribuna d’Arqueologia 2010-2011, 267-291.
GALERA, A. (1996). «Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la via Salinaria». Dovella, 53, 21-28.
GALLIAZZO, V. (1979). «Bronzi Romani del Museo Civico di Treviso». Giorgio Bretschneider, 61.
GUILLÉN, J. (1980). Urbs Roma. Vida y costumbre de los romanos: II la vida pública. Salamanca: Ediciones Sígueme.
GUITART, J.; PALET, J. M.; MERCADO, M.; RODRIGO, E. (2006). «Can Tacó: un recinte fortificat d’època republicana». Cota Zero, 21, 23-26.
JUNYENT, E. (2015). «L’evidència arqueològica en la definició de la societat estatal arcaica ilergeta». A: BELARTE, M. C.; GARCIA, D.; SANMARTÍ, J. (eds.). Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i Ibèria, VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, Arqueomediterrània, 14, 165-191.
LÓPEZ MULLOR, A.; ROVIRA, J.; SANMARTÍ, E. (1982). «Excavaciones en el poblado laietano del Turó del Vent, Llinars del Vallès, campañas 1980 y 1981». Monografies Arqueològiques, 3.
MARTÍNEZ TODRÍGUEZ, P.; CAMATS, A.; CARDONA, R. (2010). «Camp dels Moros de la Codina (Pinell, el Solsonès), una de les darreres inhumacions de l’edat del bronze a Catalunya». Actes 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn, 81-86.
MORERA, J.; OLESTI, O.; OLLER, J. (2016). «El control del Pirineo en época ibérica y romana republicana». A: PERA, J. (ed.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Saragossa: Libros Pórtico, 137-166.
MORILLO, A. (coord.) (2002). «Arqueología militar romana en Hispania». Anejos de Gladius, 5.
MORILLO, A. (2016). «Campamentos y fortificaciones tardorrepublicanas en Hispania. Una nueva línea de investigación en arqueología militar romana». A: PERA, J.; VIDAL, J. (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Saragossa: Libros Pórtico, 1-51.
NOGUERA, J.; PRINCIPAL, J.; ÑACO, T. (2014). «La actividad militar y la problemática de su reflejo arqueológico: el caso del NE de la Citerior (218-45 aC)». Logística militar y espacios de integración en el NE de Hispania Citerior. A: CADIOU, F.; NAVARRO, M. (eds.). La guerre et ses traces. Conflits et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête romaine (IIIe-Ier s. av. J.-C.). Bordeus: Ausonius, 31-56.
ÑACO, T.; PRINCIPAL, J. (2018). «Q. Sertorius: A Warlord in Hispania?». A: ÑACO, T.; LÓPEZ SÁNCHEZ, F. (eds.). War, Warlords, and Interstate Relations in the Ancient Mediterranean. Leiden-Boston: Brill, 380-414.
ÑACO, T.; PRINCIPAL, J. (2020). «Logística militar y espacios de integración en el NE de la Hispania Citerior, de Numancia a Sertorio». A: REVILLA, V.; AGUILERA, A.; PONS, L.; GARCÍA SÁNCHEZ, M. (eds.). Ex Baetica Romam, Homenaje a José Remesal Rodríguez. Barcelona: Universitat de Barcelona, 287-313.
OLESTI, O. (2019). «Los instrumentos de escritura y registro en el noreste peninsular en época republicana (s. II-I a.n.e.) como indicadores de romanización». Palaeohispánica, 19, 55-79.
OLESTI, O. (2000). «Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant els s. II-I aC: un model de romanització per a la Catalunya litoral i prelitoral». Empúries, 52, 55-86.
OLESTI, O.; MORERA, J.; OLLER, J.; MERCADAL, O. (2018). «Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga». Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, 132-156.
PADRÓS, C. (2016). La implantació militar romana a Catalunya: caracterització d’espais militars al NE de la Citerior en època tardorepublicana (ss. II-I a.n.e.). Tesi doctoral inèdita. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
PADRÓS, C. (2020). «Guerra y conflicto en la Hispania Citerior: el impacto de la conquista romana en la península Ibérica (ss. II-I aC)». Empúries, 58, 177-207.
PERA, J.; CARRERAS, C.; ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; PADRÓS, N.; SOLÀ, G. de (2016). «El proceso de implantación territorial romana en el NE de la Provincia Citerior en el siglo II aC. Análisis de tres modelos de ocupación: Ilturo, Can Tacó y Puig Castellar de Biosca». A: PERA, J.; VIDAL, J. (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Saragossa: Libros Pórtico, 167-205.
PERA, J.; ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; CARRERAS, C.; CATARINEU, L. (2022). «El contexto cerámico del “castellum” republicano de Puig Castellar de Biosca (180-120 aC)». Actas del V Congreso Internacional de la SECAH. Alcalá de Henares, 2019, 43-56.
PONS, E. (1994). «L’hàbitat a Catalunya durant el primer mil·lenni aC: els precedents de l’habitació consolidada». Cota Zero, 10, 9-18.
QUESADA, F. (1997). El armamento ibérico: estudio tipológico, geográfico, funcional, social y simbólico de las armas en la cultura ibérica (siglos VI-I aC). Montagnac: Editions Monique Mergoil.
RODRIGO, E.; ROMANÍ, N. (2021). «Una “tabula lusoria” hallada en el “castellum” republicano de Puig Castellar de Biosca, en Lleida, Catalunya (180-120 aC)». Archivo Español de Arqueología, 94, e04. https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.04
RODRIGO, E.; CARRERAS, C.; PERA, J.; GUITART, J. (2014). «La presencia romana en el NE de la provincia Citerior durante el siglo II aC. Aproximación arqueológica a partir de los yacimientos de Can Tacó (Montmeló, Barcelona) y Puig Castellar (Biosca, Lleida)». A: SALAS, E.; MATALOTO, R.; MAYORAL, V.; CONCEIÇAO, H. (eds.). La gestación de los paisajes rurales entre la protohistoria y el período romano: formas de asentamiento y procesos de implantación. Anejos de Archivo Español de Arqueología, LXX, 191-209.
SALAZAR, N. (2015). «Sikarra: un “oppidum” amb orígens en l’ibèric antic (els Prats de Rei, l’Anoia)». Actes de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Roda de Ter, 2014, 125-130.
SALAZAR, N.; RAFEL, N. (2015). «La fortaleza ibérica de Sigarra: génesis y diacronía entre la Primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC – VI dC)». Fortificaciones en la Edad del Hierro. Control de los recursos y el territorio. Zamora: Glyphos Publicaciones, 399-408.
SALAZAR, N.; PÀMIES, D.; MORENO, I. (2016). «De Sigarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre l’ibèric antic i l’edat mitjana». Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, 115-134.
SALZA PRINA RICOTTI, E. (1995). Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi, 18. Roma: Quasar.
SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa.
SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1986-1989). «La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca». Empúries, 48-50, II, 282-291.
SANMARTÍ, J. (2001). «Territoris i escales d’integració política a la costa de Catalunya durant el període ibèric ple (segle IV-III aC)». A: MARTÍN, A.; PLANA, R. (dir.). I Taula Rodona Internacional d’Ullastret: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Monografies d’Ullastret, 2, 23-38.
SANMARTÍ, J. (2007). «El arte de la Iberia septentrional». A: ABAD, L.; SOLER, J. A. (eds.). Arte ibérico en la España mediterránea (Alicante, 24-27 de octubre de 2005). Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 239-264.
SANMARTÍ, J. (2009). «Colonial relations and social change in Iberia (seventh to third centuries BC)». A: DIETLER, M.; LÓPEZ-RUIZ, C. (eds.). Colonial encounters in ancient Iberia: phoenician, greek and indigenous relations. Chicago: University of Chicago Press, 49-88.
SANMARTÍ, J.; BELARTE, M. C. (2013). «La matérialisation du pouvoir dans l’organisation de l’espace: modèles hétérarchiques et modèles centralisés en Ibérie du Nord». A: GARCIA, D. (dir.). L’habitat en Europe celtique et en Méditerranée préclassique-domaines urbans. Arles: Éditions Errance, 97-125.
SANMARTÍ, J.; GILI, E.; RIGO, A.; PINTA, J. L. de la (1992). Els primers pobladors de Santa Coloma de Gramenet. Dels orígens al món romà. Col·lecció Història de Santa Coloma de Gramenet, 1. Santa Coloma de Gramenet.
SANMARTÍ, J.; BELARTE, M. C.; NOGUERA, J.; ASENSIO, D.; JORNET, R.; MORER, J. (2019). «A city-state system in the pre-roman western Mediterranean: the Iberian cities of eastern Catalonia». A: BELARTE, M. C.; NOGUERA, J.; PLANA, R.; SANMARTÍ, J. (eds.). Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, col·lecció Trama, 7, 91-107.
SERRA VILARÓ, J. (1920). Excavaciones en el poblado ibérico de Castellvell, Solsona. Madrid: Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, núm. 27.
SERRA VILARÓ, J. (1921). Poblado ibérico de Anseresa, Olius. Madrid: Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, núm. 35.
SERRA VILARÓ, J. (1922). Poblado ibérico de San Miquel de Sorba. Madrid: Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, núm. 44.
SERRA VILARÓ, J. (1926). Excavaciones en Solsona. Madrid: Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, núm. 83.
SOTO, P. de; CARRERAS, C. (2007). «Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns apunts». Revista d’Arqueologia de Ponent, 16-17, 177-192.
VIDAL, A.; PELEGERO, B. (2012). «Los monumentos escultóricos de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)». Cypsela, 19, 211-234.
VÖLLING, T. (1990). «Funditores im romischen Heer». Saalburg–Jahrbuch, 45, 24-58.
WILD, J. P. (1970). «Button-and-Loop Fasteners in the Roman Provinces». Britannia, 1, 137-155.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Borja Gil, Francisco José Cantero, Laro Bonvehí, Mireia Pinto, Miquel Rosselló, Josep Pou
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
