L’impacte de la implantació romana entre les comunitats lacetanes i traces de presència itàlica a la zona durant el segle II aC (Sant Miquel de Sorba i Castellvell d’Olius)
Resum
Les excavacions del Centre d’Estudis Lacetans (CEL) als jaciments de Sant Miquel de Sorba i Castellvell d’Olius han permès obtenir noves dades sobre el període ibèric tardà al territori lacetà. Es tracta d’assentaments amb una ocupació intensa i renovada al llarg dels segles II-I aC, que han proporcionat abundant material arqueològic, el qual inclou interessants lots de ceràmiques importades o d’objectes considerats com a militaria. A partir d’aquí, es planteja una reflexió sobre la naturalesa d’aquests nuclis ibèrics tardans i la interpretació de la seva funció en relació amb la dinàmica d’implantació romana a la zona.
Paraules clau
període ibèric tardà, militaria, castella, societat ibèricaReferències
ÀLVAREZ, M. C.; CARRERAS, C. (1996). «Les antefixes romanes del Vallès». Arraona: Revista d’Història, 19, III època. Museu d’Història de Sabadell, 9-24.
ASENSIO, D. (2015). «Ceràmiques importades, béns de prestigi, pràctiques socials i sistemes productius entre les comunitats ibèriques del nord-est peninsular». A: BELARTE, M. C.; GARCIA, D.; SANMARTÍ, J. (eds.). Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i Ibèria. VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, ArqueoMediterrània, 14. Barcelona, 208-221.
ASENSIO, D.; SANMARTÍ, J. (1998). «Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de les activitats comercials en època protohistòrica». XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Comerç i Vies de Comunicació. 1000 aC-700 dC. Puigcerdà, novembre del 1997, 17-32.
ASENSIO, D.; SÀNCHEZ, E. (2014). «Estat de la recerca en el nucli ibèric del Cogulló (Sallent, Bages). Campanyes 2002-2010». Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic, 2012, 110-118.
ASENSIO, D.; JORNET, R. (2019). «Territoris polítics i territoris ètnics a la Catalunya interior en època ibèrica». A: BELARTE, M. C.; NOGUERA, J.; PLANA, R.; SANMARTÍ, J. (eds.). Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, col·lecció Trama, 7, 179-195.
ASENSIO, D.; BELARTE, M. C.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1998). «Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric ple». Actas del Congreso Internacional Los Iberos: Príncipes de Occidente. Barcelona, 373-385.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. (2001). «Tipus d’assentaments i evolució del poblament ibèric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)». I Taula Rodona Internacional d’Ullastret. Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Monografies d’Ullastret, 2. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret, 183-202.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. (2002). «El jaciment de la Codina (Pinell, Solsonès): un assentament d’època ibèrica, romana i medieval». Oppidum: Revista Cultural del Solsonès, 2, 81-93.
ASENSIO, D.; FRANCÈS, J.; FERRER, C.; GUÀRDIA, M.; SALA, Ò. (2002b). «Resultats de la campanya 1998-99 i estat de la qüestió sobre el nucli ibèric laietà del Turó de Ca n’Olivé». Pyrenae, 31-32. Universitat de Barcelona, 163-199.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J.; CHORÉN, J.; CALDUCH, N. (2008). «L’hàbitat i el camp de sitges ibèric de Sant Esteve d’Olius (Solsonès): un nucli d’activitats econòmiques especialitzades del segle III aC a la Catalunya interior». Tribuna d’Arqueologia 2007. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 149-168.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; POU, J.; GIL, B.; CANTERO, F. J.; FERRER, C. (2012). «El poblament ibèric al Solsonès: un estat de la qüestió a partir dels treballs del Centre d’Estudis Lacetans». Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Manresa, 2010: Generalitat de Catalunya, 73-82.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; POU, J.; GIL, B.; CANTERO, F. J.; BONVEHÍ, L. (2014). «Novetats de la recerca en els nuclis lacetans del Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor); les campanyes del 2011 al 2013». Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic, 2012: Generalitat de Catalunya, 104-110.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; GARCIA-DALMAU, C.; MORER, J.; POU, J. (2016). «Les primeres intervencions arqueològiques en el nucli ibèric del Tossal de la Pleta (Belianes, l’Urgell): una nova “ciutat” en territori ilergeta». Cypsela, 20, 181-205.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; POU, J.; GIL, B.; CANTERO, F. J.; SÀNCHEZ BONVEHÍ, L. (2018). «El núcleo fortificado de Sant Miquel de Sorba (Montmajor, Berguedà) durante los siglos II-I aC: la evidencia de los conjuntos cerámicos y su significación en el contexto de la “romanización” en la Catalunya central». A: ÚROZ, H.; RIBERA, A. (eds.). Congreso Internacional sobre Cultura Material Romana en la Hispania Republicana. Lezuza, Albacete, 161-186.
ASENSIO, D.; CANTERO, F. J.; CARDONA, R.; GIL, B.; MORER, J.; POU, J.; BONVEHÍ, L. (2019). «Seguint les passes de mossèn Serra Vilaró: novetats sobre l’evolució del poblament ibèric a la Lacetània septentrional a partir de l’activitat arqueològica del Centre d’Estudis Lacetans (1996-2016)». Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 2016: Generalitat de Catalunya, 44-65.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; GIL, B.; SÀNCHEZ BONVEHÍ, L.; CANTERO, F. J.; POU, J. (2020). «El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC)». Treballs d’Arqueologia, 24, 63-83. https://doi.org/10.5565/rev/tda.121
BAYO, S. (2018). Contestania ibérica en los siglos II-I a.n.e.: poblamiento y romanización. Tesi doctoral inèdita. Universitat d’Alacant.
BISHOP, M. C.; COULSTON, J. C. (1993). Roman Military Equipment from the Punic Wars to the Fall of Rome. 1a ed. Londres: Batsford.
BLE, E. (2015). Guerra y conflicto en el nordeste de Hispania durante el período romano republicano (218-45 aC). La presencia del ejército romano a partir de las evidencias arqueológicas metálicas. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.
BONVEHÍ, L.; ASENSIO, D.; CANTERO, F. J.; CARDONA, R.; GIL, B.; MORER, J.; PINTO, M.; POU, J. (en premsa). «El poblat ibèric d’Anseresa (Olius, Solsonès) i el poblament nord-lacetà entre els segles V i IV aC». V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Igualada, 2018.
BOSCH GIMPERA, P. (1932). Etnologia de la península Ibèrica. Barcelona: Alpha Editorial.
BOUBE, C. (1991). «3. Les cruches». A: FEUGÈRE, M.; ROLLEY, C. (eds.). La vaisselle tardo-republicaine en bronze. Actes de la table-ronde CNRS. Lattes, 1990. Dijon: Université de Bourgogne, Centre de Recherches sur les Techniques Greco-romaines, 23-45.
CARDONA, R.; POU, J.; REVILLA, V. (1996). «Poblament romà al Solsonès: estat de la qüestió». Revista d’Arqueologia de Ponent, 6, 261-274.
CARRERAS, C.; MARTÍN, A.; PERA, J.; RODRIGO, E. (2016). «Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo». Saguntum, 48 (4), 87-104.
CARRETERO, S. (1998). «El ludus latrunculorum, un juego de estrategia practicado por los equites del Ala II Flavia». BSAA, 64, 117-140.
CASTOLDI, M.; FEUGÈRE, M. (1991). «6. Les simpulums». A: FEUGÈRE, M.; ROLLEY, C. (eds.). La vaisselle tardo-republicaine en bronze. Actes de la table-ronde CNRS. Lattes, 1990. Dijon: Université de Bourgogne, Centre de Recherches sur les Techniques Greco-romaines, 60-88.
CHORÉN, J. (2005). «Evolución del poblamiento ibérico en la Catalunya central». Encuentro de Jóvenes Investigadores sobre Bronce Final y Primera Edad del Hierro en la Península Ibérica. Salamanca.
CURA, M. (1978). «Contribució a l’estudi de les poblacions preromanes de l’interior de Catalunya». Segon Col·loqui Internacional de Puigcerdà. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 177-188.
CURA, M. (1989). «Modelos de asentamiento y estructuras de hábitat durante la segunda Edad del Hierro en la Cataluña central». Habitats et Structures Domestiques en Mediterranée Occidentale durant la Protohistoire, Colloque International Arles-sur-Rhone (Pré-Actes), 91-94.
CURA, M.; SANMARTÍ GREGO, E. (1981). «Sobre els orígens de la ciutat de Manresa: les ceràmiques gregues del puig Cardener». Faventia, 3 (1), 115-133.
CURA, M.; SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1992). «Excavació al jaciment iberoromà de Can Ramon (Santpedor, Bages)». Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior: últimes investigacions. Miscel·lània d’Estudis Bagencs, 8, 123-145.
DA PONTE, S. (1986). «Jogos romanos da Conimbriga». Conimbriga, XXV, 131-141.
DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCIPAL, J. (2017). «El Camp de les Lloses (Tona, Barcelona): evolución y significado del vicus romanorrepublicano». A: PRINCIPAL, J.; ÑACO, T.; MESTRES, I.; DURAN, M. (eds.). Roma en la península Ibérica presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, col·lecció Instrumenta, 56, 153-190.
ERICE, R. (1995). Las fíbulas del nordeste de la península Ibérica: siglos I a.e. al IV d.e. Publicación 1.672 de la Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación de Zaragoza. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
ESCALA, O.; MOYA, A.; TARTERA, E.; VIDAL, A. (2011). «El jaciment de la Rosella (Tàrrega, Urgell): un camp de sitges associat a un hàbitat de l’ibèric tardà (segles II i I a. de la n. e.)». Revista Urtx, 25, 211-241.
FEUGÈRE, M. (1985). «Les fibules en Gaule méridionale: de la conquête à la fin du Ve s. ap. J.-C». Revue Archéologique de Narbonnaise, 12. París: Editions du Centre National de la Recherche Scientifique.
FEUGÈRE, M. (1995). «Les spatules a cire a manche figure». Provinzial Romische Forschungen: Festschrift fur Gunter Ulbert zum, 65, 321-338.
FRANCÈS, J.; GUÀRDIA, M. (2012). «El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI-I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió». Tribuna d’Arqueologia 2010-2011, 267-291.
GALERA, A. (1996). «Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la via Salinaria». Dovella, 53, 21-28.
GALLIAZZO, V. (1979). «Bronzi Romani del Museo Civico di Treviso». Giorgio Bretschneider, 61.
GUILLÉN, J. (1980). Urbs Roma. Vida y costumbre de los romanos: II la vida pública. Salamanca: Ediciones Sígueme.
GUITART, J.; PALET, J. M.; MERCADO, M.; RODRIGO, E. (2006). «Can Tacó: un recinte fortificat d’època republicana». Cota Zero, 21, 23-26.
JUNYENT, E. (2015). «L’evidència arqueològica en la definició de la societat estatal arcaica ilergeta». A: BELARTE, M. C.; GARCIA, D.; SANMARTÍ, J. (eds.). Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i Ibèria, VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, Arqueomediterrània, 14, 165-191.
LÓPEZ MULLOR, A.; ROVIRA, J.; SANMARTÍ, E. (1982). «Excavaciones en el poblado laietano del Turó del Vent, Llinars del Vallès, campañas 1980 y 1981». Monografies Arqueològiques, 3.
MARTÍNEZ TODRÍGUEZ, P.; CAMATS, A.; CARDONA, R. (2010). «Camp dels Moros de la Codina (Pinell, el Solsonès), una de les darreres inhumacions de l’edat del bronze a Catalunya». Actes 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn, 81-86.
MORERA, J.; OLESTI, O.; OLLER, J. (2016). «El control del Pirineo en época ibérica y romana republicana». A: PERA, J. (ed.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Saragossa: Libros Pórtico, 137-166.
MORILLO, A. (coord.) (2002). «Arqueología militar romana en Hispania». Anejos de Gladius, 5.
MORILLO, A. (2016). «Campamentos y fortificaciones tardorrepublicanas en Hispania. Una nueva línea de investigación en arqueología militar romana». A: PERA, J.; VIDAL, J. (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Saragossa: Libros Pórtico, 1-51.
NOGUERA, J.; PRINCIPAL, J.; ÑACO, T. (2014). «La actividad militar y la problemática de su reflejo arqueológico: el caso del NE de la Citerior (218-45 aC)». Logística militar y espacios de integración en el NE de Hispania Citerior. A: CADIOU, F.; NAVARRO, M. (eds.). La guerre et ses traces. Conflits et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête romaine (IIIe-Ier s. av. J.-C.). Bordeus: Ausonius, 31-56.
ÑACO, T.; PRINCIPAL, J. (2018). «Q. Sertorius: A Warlord in Hispania?». A: ÑACO, T.; LÓPEZ SÁNCHEZ, F. (eds.). War, Warlords, and Interstate Relations in the Ancient Mediterranean. Leiden-Boston: Brill, 380-414.
ÑACO, T.; PRINCIPAL, J. (2020). «Logística militar y espacios de integración en el NE de la Hispania Citerior, de Numancia a Sertorio». A: REVILLA, V.; AGUILERA, A.; PONS, L.; GARCÍA SÁNCHEZ, M. (eds.). Ex Baetica Romam, Homenaje a José Remesal Rodríguez. Barcelona: Universitat de Barcelona, 287-313.
OLESTI, O. (2019). «Los instrumentos de escritura y registro en el noreste peninsular en época republicana (s. II-I a.n.e.) como indicadores de romanización». Palaeohispánica, 19, 55-79.
OLESTI, O. (2000). «Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant els s. II-I aC: un model de romanització per a la Catalunya litoral i prelitoral». Empúries, 52, 55-86.
OLESTI, O.; MORERA, J.; OLLER, J.; MERCADAL, O. (2018). «Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga». Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, 132-156.
PADRÓS, C. (2016). La implantació militar romana a Catalunya: caracterització d’espais militars al NE de la Citerior en època tardorepublicana (ss. II-I a.n.e.). Tesi doctoral inèdita. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
PADRÓS, C. (2020). «Guerra y conflicto en la Hispania Citerior: el impacto de la conquista romana en la península Ibérica (ss. II-I aC)». Empúries, 58, 177-207.
PERA, J.; CARRERAS, C.; ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; PADRÓS, N.; SOLÀ, G. de (2016). «El proceso de implantación territorial romana en el NE de la Provincia Citerior en el siglo II aC. Análisis de tres modelos de ocupación: Ilturo, Can Tacó y Puig Castellar de Biosca». A: PERA, J.; VIDAL, J. (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. Saragossa: Libros Pórtico, 167-205.
PERA, J.; ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; CARRERAS, C.; CATARINEU, L. (2022). «El contexto cerámico del “castellum” republicano de Puig Castellar de Biosca (180-120 aC)». Actas del V Congreso Internacional de la SECAH. Alcalá de Henares, 2019, 43-56.
PONS, E. (1994). «L’hàbitat a Catalunya durant el primer mil·lenni aC: els precedents de l’habitació consolidada». Cota Zero, 10, 9-18.
QUESADA, F. (1997). El armamento ibérico: estudio tipológico, geográfico, funcional, social y simbólico de las armas en la cultura ibérica (siglos VI-I aC). Montagnac: Editions Monique Mergoil.
RODRIGO, E.; ROMANÍ, N. (2021). «Una “tabula lusoria” hallada en el “castellum” republicano de Puig Castellar de Biosca, en Lleida, Catalunya (180-120 aC)». Archivo Español de Arqueología, 94, e04. https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.04
RODRIGO, E.; CARRERAS, C.; PERA, J.; GUITART, J. (2014). «La presencia romana en el NE de la provincia Citerior durante el siglo II aC. Aproximación arqueológica a partir de los yacimientos de Can Tacó (Montmeló, Barcelona) y Puig Castellar (Biosca, Lleida)». A: SALAS, E.; MATALOTO, R.; MAYORAL, V.; CONCEIÇAO, H. (eds.). La gestación de los paisajes rurales entre la protohistoria y el período romano: formas de asentamiento y procesos de implantación. Anejos de Archivo Español de Arqueología, LXX, 191-209.
SALAZAR, N. (2015). «Sikarra: un “oppidum” amb orígens en l’ibèric antic (els Prats de Rei, l’Anoia)». Actes de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Roda de Ter, 2014, 125-130.
SALAZAR, N.; RAFEL, N. (2015). «La fortaleza ibérica de Sigarra: génesis y diacronía entre la Primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC – VI dC)». Fortificaciones en la Edad del Hierro. Control de los recursos y el territorio. Zamora: Glyphos Publicaciones, 399-408.
SALAZAR, N.; PÀMIES, D.; MORENO, I. (2016). «De Sigarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre l’ibèric antic i l’edat mitjana». Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, 115-134.
SALZA PRINA RICOTTI, E. (1995). Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi, 18. Roma: Quasar.
SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa.
SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1986-1989). «La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca». Empúries, 48-50, II, 282-291.
SANMARTÍ, J. (2001). «Territoris i escales d’integració política a la costa de Catalunya durant el període ibèric ple (segle IV-III aC)». A: MARTÍN, A.; PLANA, R. (dir.). I Taula Rodona Internacional d’Ullastret: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Monografies d’Ullastret, 2, 23-38.
SANMARTÍ, J. (2007). «El arte de la Iberia septentrional». A: ABAD, L.; SOLER, J. A. (eds.). Arte ibérico en la España mediterránea (Alicante, 24-27 de octubre de 2005). Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 239-264.
SANMARTÍ, J. (2009). «Colonial relations and social change in Iberia (seventh to third centuries BC)». A: DIETLER, M.; LÓPEZ-RUIZ, C. (eds.). Colonial encounters in ancient Iberia: phoenician, greek and indigenous relations. Chicago: University of Chicago Press, 49-88.
SANMARTÍ, J.; BELARTE, M. C. (2013). «La matérialisation du pouvoir dans l’organisation de l’espace: modèles hétérarchiques et modèles centralisés en Ibérie du Nord». A: GARCIA, D. (dir.). L’habitat en Europe celtique et en Méditerranée préclassique-domaines urbans. Arles: Éditions Errance, 97-125.
SANMARTÍ, J.; GILI, E.; RIGO, A.; PINTA, J. L. de la (1992). Els primers pobladors de Santa Coloma de Gramenet. Dels orígens al món romà. Col·lecció Història de Santa Coloma de Gramenet, 1. Santa Coloma de Gramenet.
SANMARTÍ, J.; BELARTE, M. C.; NOGUERA, J.; ASENSIO, D.; JORNET, R.; MORER, J. (2019). «A city-state system in the pre-roman western Mediterranean: the Iberian cities of eastern Catalonia». A: BELARTE, M. C.; NOGUERA, J.; PLANA, R.; SANMARTÍ, J. (eds.). Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, col·lecció Trama, 7, 91-107.
SERRA VILARÓ, J. (1920). Excavaciones en el poblado ibérico de Castellvell, Solsona. Madrid: Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, núm. 27.
SERRA VILARÓ, J. (1921). Poblado ibérico de Anseresa, Olius. Madrid: Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, núm. 35.
SERRA VILARÓ, J. (1922). Poblado ibérico de San Miquel de Sorba. Madrid: Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, núm. 44.
SERRA VILARÓ, J. (1926). Excavaciones en Solsona. Madrid: Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, núm. 83.
SOTO, P. de; CARRERAS, C. (2007). «Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns apunts». Revista d’Arqueologia de Ponent, 16-17, 177-192.
VIDAL, A.; PELEGERO, B. (2012). «Los monumentos escultóricos de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)». Cypsela, 19, 211-234.
VÖLLING, T. (1990). «Funditores im romischen Heer». Saalburg–Jahrbuch, 45, 24-58.
WILD, J. P. (1970). «Button-and-Loop Fasteners in the Roman Provinces». Britannia, 1, 137-155.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 David Asensio Vilaró
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.