Els ausetans a la Segona Guerra Púnica: el paper de les terres del curs mitjà del riu Ter en el conflicte
Resum
El paper dels ausetans a la Segona Guerra Púnica havia estat sempre acceptat i corroborat per les fonts i l’arqueologia. Ara bé, la citació de Livi «Ausetanos prope Hiberum» ha portat a suposar l’existència d’uns altres ausetans a l’Ebre i a fer-los protagonistes dels fets atribuïts pels clàssics. Volem demostrar que les terres del Ter mitjà van ser importants en el conflicte i en les revoltes posteriors, i que és aquest el territori ausetà a què les fonts fan referència, tal com ho demostren els esdeveniments històrics posteriors que culminen amb la fundació d’Auso.
Paraules clau
ausetans, Segona Guerra Púnica, revoltes ibèriques, territorialitat, OsonaReferències
BELTRÁN LLORIS, F. (1984). «El año 218 aC. Problemas en torno al comienzo de la Segunda Guerra Púnica en la Península Ibèrica». A: PADRÓ, J. (ed.). V Col.loqui internacional d’Arqueologia de Puigcerdà «Hannibal Pyrenaeum transgreditur». Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 147-171.
BENAVENTE, J. A.; MARCO, F.; MORET, P. (2003). «El Palao de Alcañiz y el Bajo Aragón durante los siglos II y I aC». Archivo Español de Arqueologia, 76, 231-246. https://doi.org/10.3989/aespa.2003.v76.116
BOSCH I GIMPERA, P. (1932). Etnologia de la Península ibèrica. Barcelona: Alpha [reed. 2003. Pamplona: Urgoiti].
BURILLO, F. (2001). «Propuesta de una territorialidad étnica para el Bajo Aragón. Los Ausetanos del Ebro u Ositanos». Kalathos, 20-21, 159-187.
BUSQUETS, F.; FÀBREGAS, M.; CORTS, A.; CAPDEVILA, N. (2017). «El conjunt monumental del Castell de Besora. Primeres aproximacions a una assentament amb més de dos mil anys d’història». Ausa, 28 (179), 107-126.
CRUZ ANDREOTTI, G. (2004). «La construcción de los espacios políticos Ibéricos entre los siglos III y I a.c.: algunas cuestiones metodológicas e históricas a partir de Polibio y Estrabón». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid, 28-29, 35-54. https://doi.org/10.15366/cupauam2003.29.003
DURAN, M.; MESTRES, I.; PADRÓS, C.; PRINCIPAL, J. (2016). «Intervencions al jaciment romanorepublicà del Camp de les Lloses (Tona, Osona 2014-1015). Dins del projecte de recerca arqueològica “El NE de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial (NECEEC)”». A: IV Jornades d’Arqueologia de La Catalunya Central. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 183-191.
DURAN, M.; MESTRES, I.; PADRÓS, C.; PRINCIPAL, J. (2017). «El Camp de les Lloses (Tona, Barcelona): evolución y significado del vicus romanorrepublicano». A: PRINCIPAL, J.; ÑACO, T.; DURAN, M.; MESTRES, I. (eds.). Roma en la península ibèrica presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial. Barcelona: Universitat de Barcelona, 153-189.
GROUBE, L. (1981). «Black Holes in British Prehistory. The analysis of settlement distribution». A: HODDER, I; ISAAC, G.; HAMMOND, N. (eds.). Pattern of the past. Studies in the Honour of David Clarke. Cambridge: Cambridge University Press, 185-211.
HUNTINGFORD, E.; MOLAS, D. (1977). «El jaciment ibero-romà de La Caseta». Ausa, VIII (85), 156-160.
JACOB, P. (1988). «Un doublet dans la géographie livienne de l’Espagne: les Ausetans de l’Ebre». Kalathos, 7-8, 135-147.
JUNYENT, E. (1976). La Ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial.
LÓPEZ, C.; MULLOR, A.; FIERRO, X.; GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010). «Les muralles del Montgròs al Brull». Monografies del Montseny, 25, 71-114.
LÓPEZ MULLOR, A. (2011). «La muralla principal de l’oppidum ibèric del Montgròs (el Brull) i les seves defenses perifèriques». Revista d’Arqueologia de Ponent, 21, 141-156.
LÓPEZ MULLOR, A. (2016). El Montgròs, el Brull. Una fortificació ibèrica al Montseny. Guia del Conjunt arqueològic. Barcelona: Diputació de Barcelona.
MALUQUER DE MOTES, J. (1976). «Nuevas inscripciones ibéricas en Catalunya». Pyrenae, 12, 183-189.
MARTÍN, A.; GARCÍA, J.; CELA, X. (2000). «Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de lluro (Hispania Tarraconensis)». Empúries: Revista de Món Clàssic i Antiguitat Tardana, 52, 29-54.
MESTRES, J.S. (1998). «Datació per Radiocarboni». A: ROCAFIGUERA, M. et al. (eds.). L’Esquerda 1996-1997. Memòria de les excavacions arqueològiques. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
MOLAS, M. D. (1974-75). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona.
MOLAS, M. D. (1976). «Hallazgos en el Casol de Puig Castellet, Folgueroles (Barcelona)». Pyrenae, 12, 177-180.
MOLAS, M. D. (1982). Els Ausetans i la ciutat d’Ausa. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.
MOLAS, M.D.; ROCAFIGUERA, M.; MESTRES, I. (1988). «La fortalesa ibèrica del Casol de Puigcastellet (1). Una aproximació als límits del territori ausetà». Ausa, 13 (121), 97-131.
MOLIST, M.; ÁLVAREZ, R.; GÓMEZ, A.; ALCÁNTARA, R.; RAURET, A. (2016). «Primers resultats de l’estudi de les comunitats agrícoles del riu Ter: cova de les Pixarelles i pla del Castell (Tavertet, Osona). Excavacions 2015-2016». A: CABALLÉ, A. (ed.). IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 60-167.
MORERA, J. (2016). Territori i poblament de Cerdanya a l ’Antiguitat. La iberització i romanització de la vall cerdana. Tesi doctoral inèdita. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
NOGUERA, J.; BLE, E.; VALDÉS, P. (2013). La Segona Guerra Púnica al nord-est d’Ibèria. Una revisió necessària. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia.
NOLLA, J.M.; SANMARTÍ, E. (1984). «Algunes consideracions entorn de la romanització del N.E, de Catalunya». A: Vè Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Hannibal Pyrenaeum Transgreditur. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, 61-132.
NOLLA, J.M. (1988). «Gerunda, dels orígens a la fi del món antic». Fonaments, 7, 62-110.
OLLICH, I.; ROCAFIGUERA, M. (2002). «L’arqueologia a Osona: 1952-2002». Ausa, 20 (148), 35-52.
OLLICH, I.; ROCAFIGUERA M.; AMBLÀS, O.; PRATDESABA, A.; PUJOL, A. (2014). «Visigots i carolingis a Osona . Novetats arqueològiques des del jaciment de l’Esquerda». A: III Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central. Roda de Ter: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 14-21.
OLLICH, I.; ROCAFIGUERA, M.; OCAÑA, M. (2016). «The Southern Carolingian Frontier in Marca Hispanica along the river Ter: Roda Civitas and the Archaeological Site of l’Esquerda (Catalonia)». A: CHRISTIE, N.; HEROLD, H. (ed.). Fortified Settlements in Early Medieval Europe. Oxford: Oxbow Books, 205-217.
OLLICH, I.; ROCAFIGUERA, M. (2019). «Antiguas pautas de asentamiento en el yacimiento de l’Esquerda (Osona, Barcelona): un ejemplo de arqueología diacrónica». A: AL-KITAB. Homenaje a Juan Zozaya Stabel-Hansen. Madrid: Asociación Española de Arqueología Medieval (AEAM), 115-160.
PADRÓS, C. (2009). Estudi del territori a la comarca d’Osona des de l’ibèric ple a l’alt imperi. Treball de final de Màster. Barcelona: Universitat de Barcelona.
PADRÓS, C. (2010). «El territori de la Plana ausetana i el seu entorn des de l’Ibèric Ple a l’Alt Imperi». Cypsela, 18, 243-262.
PADRÓS, C. (2011). «Ausetans i Ositans, un estat de la qüestió». Monografies del Montseny, 26, 25-36.
PADRÓS, C. (2016). «La problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ausetano». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 34, 221-231.
PADRÓS, C.; PUJOL, À.; SALA, R. (2015). «Puig Ciutat (Oristà, Barcelona): Un praesidium pompeià als peus dels Pirineus?». Revista d’Arqueologia de Ponent, 25, 277-290.
PRATDESABA, A. (2015). El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època altmedieval i carolíngia: el cas de l’Esquerda, segles VIII-X. Tesi doctoral inèdita. Barcelona: Universitat de Barcelona.
PRINCIPAL, J.; PUJOL, A.; SALA, R. (2018). «El Clascar (Malla): primeres evidències arqueològiques d’ocupació ibèrica». A: III Jornades d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura. Osona al Període Ibèric. Torelló: Associació d’Estudis Torellonencs.
QUESADA, F. (2000). «Territorio, etnicidad y cultura material. Estelas del Bajo Aragón en Cataluña Nororiental». Kalathos, 18-19, 95-106.
REVILLA, V.; SANTACANA, J. (2015). Catalunya Romana. Barcelona: Dalmau.
ROCAFIGUERA, M. (1995). Osona ibèrica: el territori dels antics ausetans. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.
ROCAFIGUERA, M. (2005). «Arquitectura ibèrica ausetana. Materials i tècniques de construcció al jaciment de l’Esquerda (segle V aC)». Fonaments, 12, 235-250.
ROCAFIGUERA, M. (2019). El territori ausetà: la construcció d’un espai des de l’època ibèrica fins als temps visigòtics. Tesi doctoral inèdita. Barcelona: Universitat de Barcelona.
ROCAFIGUERA, M. (en premsa). «L’Esquerda, ciutat ausetana». A: Actes de la III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura. Osona al Període Ibèric. Torelló: Associació d’Estudis Torellonencs.
ROCAFIGUERA, M.; OLLICH, I.; AMBLÀS, O. (2012). «L’oppidum ibèric de l’Esquerda. Darreres aportacions i noves línies de recerca». A: II Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central. Vic: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 118-124.
SANMARTÍ, J. (2014). «L’estat del coneixement sobre la Cultura ibérica a Catalunya». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 25, 227-260. http://doi.org/10.2436/20.1001.01.131
SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (2005). Els ibers del Nord. Barcelona: Dalmau.
SCHULTEN, A. (1963). Geografía y etnología Antiguas de la Península Ibérica. Madrid: CSIC.
SERRAT, D.; OLLICH, I.; ROCAFIGUERA, M.; OCAÑA, M. (2015). «Condicionants geològics i estructura urbana de la Roda Civitas». A: VILA, J.M. (ed.). V Congrés Acram. Barcelona: ACRAM, 385-390.
SUREDA, N. (1978). «El Río Ebro y los íberos en las fuentes antiguas». Ampurias, 38-40, 567-576.
TARRADELL, M. (1962). Les Arrels de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Montserrat de Rocafiguera Espona
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
