El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC)
Resum
En els darrers 25 anys, el Centre d’Estudis Lacetans està desenvolupant un projecte de recerca programada sobre l’estructura del poblament ibèric a la comarca del Solsonès. Això ha permès caracteritzar la seva evolució des de la primera edat del ferro fins al període ibèric tardà. Es constata que el segle III aC constitueix un moment àlgid, amb un elevat nivell de densitat i complexitat organitzativa. Tot apunta que en el territori lacetà es dona un panorama de forta fragmentació política, amb diverses entitats territorials que s’organitzen al voltant de nuclis de primer ordre, com els de Sorba, Castellvell o el Cogulló, sense evidències clares d’una centralització similar a la dels territoris costaners.
Paraules clau
Lacetània, estructura del poblament, segle III aC, sistema heteràrquicReferències
ARCOS, R.; VILA, J. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l’exterior de la capçalera de l’església de Sant Vicenç de Cardona. Memòria inèdita. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Universitat de Barcelona.
ASENSIO, D.; BELARTE, M.C.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1998). «Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric ple». A: ARANEGUI, C. (ed.). Actes del Congrés Internacional: Els Ibers, prínceps d’Occident. Barcelona: Fundació “La Caixa”, 373-385.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. (2001). «Tipus d’assentaments i evolució del poblament ibèric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)». A: MARTÍN, A.; PLANA MALLART, R. (eds.). I Taula Rodona Internacional d’Ullastret: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental, Monografies d’Ullastret, 2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 183-202.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. (2002). «El jaciment de la Codina (Pinell, Solsonès): un assentament d’època ibèrica, romana i medieval». Oppidum: revista cultural del Solsonès, 2, 81-93.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. (2003). «El jaciment ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès): un centre d’acumulació d’excedent agrícola del segle III aC. a la Lacetània». A: GENERA, M. (coord.). Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontología 2000, comarques de Lleida (desembre 2000), 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 253-264.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J.; CHOREN, J.; CALDUCH, N. (2008). «L’hàbitat i el camp de sitges ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès): un nucli d’activitats econòmiques especialitzades del segle III aC a la Catalunya interior». Tribuna d’Arqueologia, 2007, 149-168.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; POU, J.; GIL, B.; CANTERO, F.J.; SÁNCHEZ BONVEHÍ, L. (2014). «Novetats de la recerca en els nuclis lacetans del Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor); les campanyes del 2011 al 2013». A: Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic: Generalitat de Catalunya, 104-110.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; POU, J.; GIL, B.; CANTERO, F.J.; SÁNCHEZ BONVEHÍ, L. (2019). «Seguint les passes de Mossèn Serra Vilaró: novetats sobre l’evolució del poblament ibèric a la Lacetània septentrional a partir de l’activitat arqueològica del Centre d’Estudis Lacetans (1996-2016)». A: Actes de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona: Generalitat de Catalunya, 44-65.
ASENSIO, D.; CELA, X.; MIRÓ, C.; MIRÓ, M.T.; REVILLA, V. (2009). «El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o Port». Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 5, 14-85.
ASENSIO, D.; SÀNCHEZ, E. (2012). «Estat de la recerca en el nucli ibèric del Cogulló (Sallent, Bages). Campanyes 2002-2010». A: II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 110-118.
BELARTE, M.C.; NOGUERA, J. (2015). «Estats sense ciutats? El curs inferior de l’Ebre, el Maestrat i la plana de Castelló a l’edat del ferro». A: BELARTE, M.C.; GARCIA, D.; SANMARTÍ, J. (eds.). Les estructures socials protohistòriques a la Gàl.lia i Ibèria, VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, Arqueomediterrània, 14. Barcelona: Universitat de Barcelona, 211-226.
BERMÚDEZ, X. (2010). «L’Urgell en època ibèrica: deconstruint els Ilergets». Urtx, Revista d’Humanitats de l’Urgell, 24, 37-54.
BROCH, A. (2004). «De l’existència dels lacetans». Pyrenae, 35.2, 7-29.
BURCH, J. (2000). «L’emmagatzematge en sitges durant l’època ibèrica». A: Actes del XXII Col·loqui Internacional per a l’Estudi de l’Edat del Ferro. Sèrie Monogràfica del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 18. Girona: Generalitat de Catalunya, 325-332.
CARDONA, R. (2000). «De vies antigues a camins rals. Revista». Urtx, 13, 7-23.
CASASSAS, Ll. (1993). Geografia i territori. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona.
CHORÉN, J. (2005). «Evolución del poblamiento ibérico en la Catalunya central». A:
CANCELO, C.; ESPARZA, A.; BLANCO, A. (eds.). Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica. Salamanca: Universidad de Salamanca, Fundación Duques de Soria, 544-564.
CURA MORERA, M.; FERRÁN, A.M. (1969). «El poblado prerromano de “El Cogulló” (Sallent-Barcelona)». Pyrenae, 5, 115-130.
DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995). L’arqueologia al Bages. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.
FERNÁNDEZ, R. (1987). «Els lacetans. Interpretació a través de les fonts clàssiques, arqueològiques i numismàtiques. Estat de la qüestió». Miscel·lània Aqualatensia, 4, 19-58.
FERRER, C.; RIGO, T. (2003). Puig Castellar. Els ibers a Santa Coloma de Gramenet. 5 anys d’excavacions arqueològiques. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet.
HENRICH I. (1919-1924). «Mapa dels camins i carreteres de Catalunya». Barcelona: Icgc.cat. https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1507
JUAN, M.; SOLÉ, X. (1994). «La prospecció arqueològica del terme municipal de Cardona 1990-1992. Síntesi dels resultats». A: SOLÉ I PALACÍN, X. (ed.). XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos: Cardona. Cardona: Patronat Municipal de Museus.
LÓPEZ, J. B. (1986). «Referències a la Lacetània en els textos clàssics». Miscel·lània Cerverina IV, 4, 11-22.
MALUQUER DE MOTES, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona: Institut d’Arqueologia i Prehistòria.
MATA, J.M. (2002). «La geología y la mineralogía del yacimiento cuprífero de Riner (Solsonès, Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro)». A: MATA, J.M.; GONZÁLEZ, J.R. (eds.). Primer Simposio sobre la minería y la metalurgia antigua en el SW europeo (Serós, mayo de 2000). Serós: Centre d’Arqueologia d’Avinganya, 133-136.
MOLAS, M.D. (1993). «Les recerques sobre les societats ausetana i lacetana: estat de la qüestió». Laietània, 8, 131-143.
MORER, J.; RIGO, A. (1999). Ferro i ferrers en el món ibèric. El poblat de les Guàrdies (El Vendrell). Barcelona: Autopistes de Catalunya.
MORER, J.; ASENSIO, D.; CARDONA, R.; POU, J.; CANTERO, F.; CASTILLO, L.; GARCIA, C.; JORNET, R.; GIL, B.; HERMS, J.; MERINO, M.; PINTO, M.; SANCHEZ, L. (2020). «20 anys del Centre d’Estudis Lacetans. Un entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès». Tribuna d’Arqueologia, 2016-2017, 65-83.
OLLICH, I.; ROCAFIGUERA, M.; AMBLÀS, O.; GOMEZ, A.; OCAÑA, M.; PRATDESABA, A.; SERRAT, D. (2019). «L’Esquerda 2014 – 2015: des de la fi de la Prehistòria fins a l’Edat mitjana». A: IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona: Generalitat de Catalunya, 168-173.
PANCORBO, A. (2019). «Resultats preliminars de la intervenció arqueològica duta a terme al Camp de Futbol de Cardona (2015-2016): el jaciment del Campet de la Sal». A: IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona: Generalitat de Catalunya, 192-201.
PÉREZ, A. (2000). «Ciuitates y etnias epónimos en el área ibérica: las excepciones (Contestani, Lacetani, Cerretani)». Florentia iliberritana, 11, 195-213.
PEREZ, J. (2010). «La Segarra entre els lacetans i els ilergetes. Una aproximació a la cultura ibèrica en aquesta comarca». Miscel·lània Cerverina, 20, 11-22.
PONS I BRUN, E.; ASENSIO I VILARÓ, D.; FRANCÈS, J. (2002). «Les implicacions econòmiques i socials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera en època ibèrica». Cypsela, 14, 125-140.
RAMON, J. (1995). Las ámforas púnicas del mediterráneo central y occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona.
SANCHEZ BONVEHÍ, L. (inèdit). L’Alt Cardener durant la Protohistòria i l’Antiguitat. L’evolució del poblament i les estratègies d’ocupació. Treball final del màster d’Arqueologia. Barcelona: Universitat de Barcelona.
SANCHEZ, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa.
SANMARTÍ, J. (2010). «Demografía y cambio socio-cultural: el caso de la Iberia septentrional». Arqueología de la Población, Actas del VI Coloquio Internacional de Arqueología Espacial, 28, 91-108.
SERRA I VILARÓ, J. (1920). «Excavaciones en el pobladoibérico de Castellvell, Solsona». Memorias de la Junta superior de excavaciones y Antigüedades, 27, 355- 379.
SERRA I VILARÓ, J. (1921). «Poblado ibérico de Anseresa, Olius». Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, 35, 348-379.
SERRA I VILARÓ, J. (1922). «Poblado ibérico de San Miquel de Sorba». Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, 44, 346-396.
SERRA I VILARÓ, J. (1927). La civilizació megalítica a Catalunya: contribució al seu estudi. Solsona: Musaeum Archaeologicum Dioecesanum.
SOLÉ, X.; GALERA, A.; JUAN, M.; AGUILAR, A. (1992). Prospecció arqueològica del Municipi de Cardona (Bages, Barcelona). Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1089.
SORIANO, I. (2011). «De tumbas de metalúrgico en el Nordeste peninsular. El Forat de la Tuta (Riner, Solsonès, Lleida)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 21, 37-56.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Jordi Morer de Llorens, Borja Gil Limón, Laro Bonvehí Sànchez, Francisco J. Cantero Rodríguez, Josep Pou Vallès
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
