Etnoarqueologia com a experimentació: proposta per a la interpretació dels patrons de fractura
Resum
En aquest article proposem una discussió sobre la construcció de models d’anàlisi metodològica de la ceràmica centrats en l’establiment de col·leccions de referència. A tall d’exemple, exposem la nostra proposta per estudiar el modelatge a partir de l’anàlisi dels patrons de fractura. Per fer-ho, hem establert una estratègia experimental sobre ceràmiques etnogràfiques i reproduccions fabricades amb diferents tècniques. D’aquesta manera, hem avaluat la fiabilitat de la nostra proposta metodològica per a l’estudi de ceràmiques arqueològiques i hem construït un marc referencial que dona més solidesa a les nostres interpretacions.Paraules clau
modelatge, traceologia, arqueologia experimental, etnografiaReferències
Arnal, G. (1986). «La céramologie préhistorique expérimentale. Archaeologie expérimentale». Archaedrome, 2, Cahier 2, 5-36.
Calvo Trias, M. (2002). Útiles líticos prehistóricos: forma, función y uso. Madrid: Ariel.
García Rosselló, J. (2010). Análisis traceológico de la cerámica: modelado y espacio social durante el Postalayotico (v-i a. C.) en la península de Santa Ponça (Calviá, Mallorca). Tesis doctoral. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
García Rosselló, J.; Calvo Trias, M. (2013). Making pots: el modelado de la cerámica a mano y su potencial interpretativo. Oxford: BAR International Series 2540.
Garidel, Y. (1985). «Experimentations practiques de technologies céramiques». Documents d’Archéologie Méridionale, 8, 133-139. https://doi.org/10.3406/dam.1985.961
Gheorghiu, D. (2006). «On Chalcolithic Technology. A study case from the lower Danube traditions». En: Gheoghiu, D. (ed.). Ceramics Studies, 11-17. Oxford: BAR International Series 1553.
Koriakova, L. (2006). «Some approaches to Ceramic Study». En: Gheoghiu, D. (ed.). Ceramics Studies, 11-17. Oxford: BAR International Series 1553.
Leeuw, S. E. van der (1976). Studies in the Technology of Ancient Pottery. Ámsterdam: Universiteit van Amsterdam.
Livingstone Smith, A. (2007). Chaîne Opératoire de la Poterie. Références ethnographiques, analyses et reconstitution. Tervuren: Musée Royal de l’Afrique Centrale.
Martineau, R. (2001). «Methodology for the archaeological and experimental study of pottery forming techniques». Proceedings of the 6th European Meeting on Ancient Ceramics, 209-215.
Martineau, R. (2005). «Identification of the Beater and Anvil Technique in Neolithic Context: Experimental approach». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation, 147-156. Oxford: BAR International Series 1349.
Roux, V. (1990). Le tour du potier: specialisation artisanal et compétences techniques. París: Centre de Reserches Archéologiques. https://doi.org/10.4000/tc.760
Roux, V. (2016). Des céramiques et des hommes. Décoder les assemblages archéologiques. Nanterre: Presses Universitaires de Paris Nanterre.
Rye, O. S. (1981). Pottery Technology: Principles and Reconstruction. Washington DC: Taraxacum, Manuals of Archaeology, 4.
Zhushchikhovskaya, I. (2005). Prehistoric Pottery-Making of the Russian Far East. Oxford: British Archaeological Series.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2019 Jaume García Roselló, Manuel Calvo Trias
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
