Dos torres y un relato histórico en revisión: Santa Perpètua de Gaià (Tarragona) y Vallferosa (Lleida)
Resum
La explicación clásica de la Historia de los actuales territorios de Cataluña propone un largo proceso de reconquista desde las comarcas pirenaicas. El enemigo a batir fue el Islam, que había irrumpido de forma violenta y rápida en el 711. La formación de la Marca Hispánica siguiendo la cordillera del Pirineo generaría una zona tampón para proteger el imperio carolingio y, con el tiempo, sería el origen de los condados pirenaicos que formarán los condados catalanes. Su expansión hacia el sur generaría líneas de frontera defendidas por castillos, así como territorios deshabitados o fuera del control condal o islámico.
La revisión histórica y arqueológica de este proceso apunta a una realidad diferente en la cual se observa la continuidad de población desde el mundo antiguo, aunque con una forma de organización diferente.
Los estudios arqueológicos y análisis de 14C nos indican que construcciones militares hasta ahora explicadas como fortificaciones de la frontera feudal son muy anteriores, por lo cual el relato histórico ha de ser revisado profundamente. Son los ejemplos de Santa Perpètua de Gaià y Vallferosa.Paraules clau
Santa Perpètua de Gaià, Vallferosa, fortificación, torre, conquista feudal, reconquista, marca, frontera, comunicación, cañada, control fiscalReferències
Adell, Joan Albert; Menchon, Joan (2005). «Les fortificacions de la frontera meridional dels comtats catalans o les fortificacions de la marca superior d’Al-Andalus». Lambard, 17, 65-85.
Adell, Joan Albert; Riu-Barrera, Eduard (1980). «La torre de l’Alta Edat Mitjana de Ribes (Garraf)». Quaderns d’Estudis Medievals, 1-2, 87-94.
Aguirre, Javier; Cabañero, Bernabé (2009). «Memoria de restauración de la torre de Vallferosa (La Segarra, Lleida)». Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 24, 707-708.
Araguàs, Philippe (1973). Recherches sur les châteaux des Marches de Catalogne et Ribagorce, 950-1100. Burdeos: Universidad de Burdeos, inédita.
— (1979). «Les châteaux des marches de Catalogne et Ribagorce (950-1100)». Bulletin Monumental, 137 (3), 205-224.
Badia, Marta; Girbal, Josep; Guasch, Núria; Menchon, Joan; Pastor, Isidre; Prada, José Luís (2015). «La torre del castell de Santa Perpètua de Gaià. Avanç dels resultats dels treballs arqueològics (Pontils, Conca de Barberà)». En: Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Barcelona 22-25 de maig de 2014. Barcelona: ICUB-Acram, vol. II, 773-784.
Barbe, Jeff; de Castellet, Laura (2015). «Archéologie et reconstitution à Charavines-Colletière (Isère): le paysage sonore haut médiéval». En: Müller Welleda (dir.). L’instrumentation du Moyen Âge. La restitution du son. Paris: L’Harmattan, Univers Musical, 153-170.
Benet, Albert; Piquer, Esperança; Bolòs, Jordi (1995). «Pontils. Castell de Santa Perpètua de Gaià». En: Catalunya Romànica, vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 512-514.
Bolòs, Jordi (1986). «Algunes torres de planta circular de les valls del Llobregat i del Cardener». En: Setmana d’Arqueologia Medieval. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 157-172.
— (1987a). «Torre de Vallferosa». En: Catalunya Romànica, vol. XIII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 152-153.
— (1987b). «Castell d’Ardèvol». En: Catalunya Romànica, vol. XIII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 258-259.
— (1997). «Castell de Lloberola». En: Catalunya Romànica, vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 378-379.
— (1998). «Torà. Torre de Vallferosa». En: Catalunya Romànica, vol. XXVII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 221.
Cabañero, Bernabé (1985). «Problemática de la castellología catalana de la segunda mitad del siglo x. El castillo de Vallferosa». Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 2, 305-306.
— (1989). «Problemática de la castellología catalana de la segunda mitad del siglo x. El castillo de Vallferosa». En: Resúmenes de Memorias de Licenciatura. Curso 1985-1986. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 287-295.
— (1993). «Los castillos catalanes del siglo x: circunstancias históricas y problemas arqueológicos». Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 10, 583-596.
— (1996). Los castillos catalanes del siglo x: circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
— (1998). «La torre de Vallferosa (Segarra, Lérida): la obra maestra de la arquitectura militar de los reinos y condados hispanos del siglo x». Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 13, 195-222.
Calcagnile, Lucio (2012). Results of Radiocarbon Dating. Brindisi, CEDAD-Centro di Datacione e Diagnostica de la Università del Salento, inédito.
Catalunya Romànica (1984-1988). Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 27 volúmenes.
Coberó, Jaume (1982). «Vallferosa. Un terme ric en art i arqueologia». Muntanya, 720, 61-62.
— (inédito). El Castell de Vallferosa. Torà: archivo de la familia Coberó.
De Castellet, Laura (2014). «Pels camins de la sal. Arqueologia i paisatge i de les dinàmiques de poblament ininterromput a i des de Cardona, de l’antiguitat al feudalisme». Cardona: inédito.
Escala, Oscar; Moya, Andreu; Tartera, Enric; Vidal, Ares (2015). «La torre del Cargol (Força de l’Estany, Ponts, Noguera): de talaia andalusina a casal despoblat d’època moderna». En: Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Barcelona 22-25 de maig de 2014. Barcelona: ICUB-Acram, vol. II, 1155-1172.
Font, Josep (1996). «Una aproximació a la ramaderia transhumant a Catalunya: els camins ramaders». Revista d’Etnologia de Catalunya, 8, 99-100.
González, Joan Ramon; Markalain, Juli (1991). «La Torre d’Ardèvol (Pinós del Solsonès)». En: Quaderns Científics i Tècnics 3, Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles x al xviii. Barcelona: Diputació de Barcelona, 287-290.
Hofbauerova, Vera (2011). «Estudis previs a la restauració de la torre de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà)». La resclosa, 15, 39-52.
Menchon, Joan (2011). «La torre de Vallferosa (Torà, La Segarra). Aproximació a la seva arquitectura i datació radiocarbònica». En: Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona 10-13 de juny de 2010. Tarragona: Ajuntament de Tarragona- ACRAM, vol. II, 769-782.
— (2012). «Algunes fortificacions (islàmiques?) al sud de Catalunya. Reflexions, dubtes i provocacions». En: Giráldez, Pilar; Vendrell, Màrius (coord.). L’empremta de l’Islam a Catalunya. Materials, tècniques i cultura. 6ena trobada de les Egipcíaques. Els altres catalans. L’empremta de l’Islam a Catalunya: Materials, tècniques i cultura. Barcelona 15-16 novembre 2011. Barcelona: Patrimoni 2.0 Consultors Edicions, 57-106.
— (2014). «Els castells de la Conca de Barberà, de musulmans a feudals». En: Menchon, Joan (coord.). El castell de Solivella. Entre el gòtic i el renaixement a la Catalunya Nova. Tarragona: Arola Editors-Ajuntament de Solivella, 19-27.
— (2015). «La torre de Vallferosa, Torà (La Segarra). Cronologia i construcció». Tribuna d’Arqueologia 2011-2012. Barcelona: Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 264-294.
— (en prensa, a). «Una torre, dues anelles i unes analítiques impertinents: Vallferosa (Torà, la Segarra, provincia de Lleida. En: Negre, Joan (ed.). Fortificacions a l’extrem oriental de la Marca Superior d’al-Andalus: investigacions recents als districtes de Lārida i .Tur.Tūša. Lérida: Pagès Editors.
— (en prensa, b). «Fortificaciones catalanas del fin de milenio en crisis: las torres de Santa Perpètua de Gaià (VII-VIII) y Vallferosa (VIII-IX). En: 1300 aniversario del origen del Reino de Asturias. Congreso internacional. Del fin de la Antigüedad Tardía a la Alta Edad Media en la Península Ibérica (650-900). Oviedo 11-13 de julio de 2018. Oviedo: Asociación de profesionales independientes de la arqueología de Asturias.
Menchon, Joan; Calonge, Ramon; Esteve, Josep (2017). «La torre de Vallferosa. Evolució, restauració i datació». En: Segura, Jordi; Corbella, Núria; Esteve, Josep; Renailas, Laia; Soriano, Luis (eds.). Ibèria. Roma. Àl-Àndalus. El fi com a principi. XXXIX Jornades Internacionals d’Interveció en el Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: AADIPA: 230-233.
Mestres, Joan Salvador (2010). Datació per radiocarboni de fusta procedent de la torre de Vallferosa (Torà, La Segarra). Barcelona: Universitat de Barcelona, inédito.
— (2011). «La datació per radiocarboni de la torre de Vallferosa (Torà, La Segarra) i la valoració de la seva validesa». En: Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona 10 - 13 de juny de 2010. Tarragona: Ajuntament de Tarragona-ACRAM, vol. II, 783-792.
— (2014). Datació per radiocarboni de fustes procedents de la torre de Vallferosa (Torà, La Segarra). Barcelona: Universitat de Barcelona, inédito.
— (2017). Datació per radiocarboni de fustes procedents de la torre de Vallferosa (Torà, La Segarra). Barcelona: Universitat de Barcelona, inédito.
Miquel, Marina (1997). «Ipsa marcha extrema. Les terres del Gaià als segles x-xi». La Rescola, 1, 27-35.
Puig i Cadafalch, Josep; de Falguera, Antoni; Goday, Miquel (1909-1912). L’arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 4 volúmenes.
Riu, Manuel (1950). «Transhumància de la Vall de Lord a les comarques centrals de Catalunya». En: Actas y Comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d’Odena. Martorell: Imprenta Bas, 150-160.
Rubio, Daniel; Markalain, Juli; González, Joan Ramon (1989). «Sobre la frontera cristiana en el Valle del Llobregós (Lérida)». Arqueologia Espacial, 1, 195-206.
Sabaté, Flocel (2000). La transformació de la frontera al segle xi. Reflexions des de Guissona arran del IX centenari de la consagració de l’església de Santa Maria. Lérida: Universitat de Lleida.
Sala, Roger; Ortiz-Quintana, Helena (2017). Torre de Vallferosa, Torà. Exploració georadar per la caracterització d’elements constructius. Memòria d’intervenció. Manlleu: SOT Prospection, inédito.
Salazar, Natalia; Sales, Jordina (2011). El castell de Ribes. Passat i present d’un monument mil·lenari. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
Subiranas, Carme (2018). Memòria de la intervenció arqueològica al terrat de la torre de Vallferosa. Torà, La Segarra. Inédito.
Tortosa, Rafael; Blasco, Josep; Aparicio, Óscar; Gimeno, Luís; Vilaplana, Andrea; Menchon, Joan (2016). «Documentación geométrica de la torre Vallferosa de Torà». En: Proceedings of the 8th International Congress on Archaeology, Computers Graphics, Cultural Heritage and Innovation, Arqueologica 2.0, Valencia, 5-7 setembre 2016. Valencia: Universidad Politécnica de Valencia, 324-326. <http://hdl.handle.net/10251/85775>
Trepat, Eduard; Vilaseca, Anna (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Barcelona: Fundació del món rural. <http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/Informe%20Transhumanciaok.pdf>
Vendrell, Màrius; Giráldez, Pilar (2012). «Torre de Vallferosa, Torà. Caracterització dels materials de construcció i aproximació al sistema constructiu». Barcelona: Patrimoni 2.0, inédito.
Vilà Valentí, Joan (1958). «La ramaderia a Catalunya». En: Solé Sabarís, Lluís (dir.). Geografia de Catalunya. Barcelona: Editorial Aedos, 447-457.
Villanueva, Jaime (1821). Viaje literario a las iglesias de España, X. Valencia.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Joan Menchon
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
