Les torres de planta circular de la frontera extrema d'al-Andalus a Catalunya (segles VIII-X)
Resum
Genèricament, aquesta aportació revisa la problemàtica de les fortificacions altmedievals a Catalunya i, en particular, la de les torres exemptes de planta circular, un model d’edifici que compta amb múltiples variants. Aquí el seu origen planteja controvèrsies, atès que alguns casos s’atribueixen a època romana i, la resta, principalment al període comtal, tot i que també són construccions comunes a bona part d’al-Andalus, on la seva atribució al període islàmic no sol discutir-se. Ara revisarem els exemplars més arcaics de les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona, tot contrastant les dades arqueològiques i monumentals amb les fonts textuals, per tal de verificar la hipòtesi sobre l’origen andalusí d’aquests primers edificis. Això suposa l’estudi d’un marc territorial molt ampli, que abasta més de 300 km lineals sobre les comarques litorals i prelitorals, on se succeïren fins a tres fronteres distintes que separaren els dominis musulmans dels cristians, des dels Pirineus fins a l’entorn de Tortosa. Aquí sumem mig centenar de torres que integren diversos dispositius de vigilància territorial, tot evidenciant estratègies de defensa que només cobren sentit en època islàmica, contra un enemic procedent del nord. Així mateix, les successives fronteres corresponen a distintes variants de torres que mostren la pròpia evolució del model durant els segles VIII a X, un tipus de construcció que d’aleshores ençà fou assimilat per la poliorcètica comtal.Paraules clau
torre circular, torre de guaita, castell, emirat omeia, al-Andalus, CatalunyaReferències
Abadal, Ramon d’ (1986). Catalunya Carolíngia I-1. El domini carolingi a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Adell, Joan A.; Riu-Barrera, Eduard (1980). «La torre de l’alta edat mitjana de Ribes (Garraf)». Quaderns d’Estudis Medievals, I/2, 87-93.
Autors Diversos (1986). Acta Historica et Archæologica Mediævalia. Annex Núm.: 3. Fortaleses, torres, guaites i castells de la Catalunya medieval. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Ballestín, Xavier; Pastor, Ernesto (eds. 2013). Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (siglos vii-ix). Oxford: Archaeopress.
Ballestín, Xavier; Viladrich, M. Mercè (2008). «Foc, fum, torxes i miralls: senyals visuals a l’època tardoantiga i altmedieval». A: Martí, Ramon (ed.). Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: Edar Ediciones Arqueológicas, 287-336.
Bolòs, Jordi (2001). «Fortificaciones y organización del territorio en la Marca o frontera catalana durante los siglos ix-xii». A: Actas del IV Curso de Cultura Medieval. Seminario: La fortificación medieval en la Península Ibérica. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real, 101-123.
Bramon, Dolors (2000). De quan érem o no musulmans. Textos del 713 a 1010. Vic-Barcelona: Eumo Editorial.
Busquets, Francesc; Fàbregas, Marta; Corts, Ainhoa; Capdevila, Núria (2017). «El conjunt monumental del castell de Besora: primeres aproximacions a un assentament amb més de dos mil anys d’història». Ausa, XXVIII, nº 179, 107-126.
Caballé, Antoni (2017). «El castell de Taradell. Un exemple de fortificació medieval». Ausa, XXVIII, nº 179, 73-89.
Cabañero, Bernabé (1996). Los castillos catalanes del siglo X. Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
Caixal, Àlvar; Pancorbo, Ainhoa (2002). «L’excavació del castellet de Gotmar (Callús, Bages)». A: II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès: Acram, 634-642.
Camprubí, Josep (2006). Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació del comtat. Lleida: Universitat de Lleida.
Cartes, Antoni (2016). «Intervenció a la torre de la Candela (L’Aldea, Baix Ebre)». A: I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa: Generalitat de Catalunya, 605-609.
Chalmeta, Pedro (1994). Invasión e islamización. Madrid. Editorial Mapfre.
Fité, Francesc (1986). «Les torres de guaita de la Catalunya de Ponent. Alguns exemples de l’àrea del Montsec». A: Setmana d’Arqueologia Medieval. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 25-98.
Folch, Cristian; Gibert, Jordi; Martí, Ramon (2010). «Hábitat y sociedades rurales en Cataluña (ss. VII-X)». A: Sénac, Philippe (ed.). Histoire et archéologíe des sociétés de la Vallée de l’Èbre (VIIe-XIe siècles). Villa 3. Toulouse: Université de Toulouse-Le Mirail, 125-155.
— (2015). «El Bages en els inicis de l’Edat Mitjana (segles v-ix): Estat de la qüestió i noves propostes de recerca arqueològica». A: III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 34-42.
Forcadell, Toni (2008). «Castell d’Ulldecona. Intervenció 2003-2006. 2a part. Resultats arqueològics i interpretació històrica». Raïls, 24, 183-207.
Fortó, Abel; Maese, Xavier (2011), «La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental)». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 113-152.
Galtier, Fernando (1987). «Les châteaux lombards de l’Aragon à l’aube de la castellologie romane occidentale. La tour ronde». Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa, 18, 173-206
Gibert, Jordi (2005). «La integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 16, 39-72.
— (2018a). La fi del món antic i l’inici de l’Edat Mitjana a la Catalunya central. Poblament, producció econòmica i organització del territori entre els segles v-viii. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
— (2018b). L’expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya central. La Pobla de Claramunt: Ajuntament de la Pobla de Claramunt.
— (2018c). «Entre al-Andalus et les carolingiens. Quelques notes sur la frontière de la Catalogne Centrale au IXe siècle». A: Gasc, Sébastien; Sénac, Philippe; Venco, Clément; Laliena,
Carlos (eds.). Les frontières pyrénéennes au Moyen Âge (VIe-XVe siècles). Zaragoza: Universidad de Zaragoza.
Giral, Francesc (2003). Sondeigs arqueològics al Castell de Calaf. Barcelona: memòria inèdita del Servei d’Arqueologia de Catalunya.
Gonzalo, Xavier; Martí, Ramon (2015). «El poblament altmedieval del territori de Tarragona: Campanyes de prospecció arqueològica a l’Alt Camp i la Conca de Barberà (2012-2013). Primers resultats». A: V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Barcelona: Acram, 721-728.
Gutiérrez, J. Avelino (2013). «Poblamiento de los siglos vii-viii y conquista musulmana del antiguo Conventus Asturum». A: Ballestín, Xavier; Pastor, Ernesto (eds.). Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (siglos VII-IX). Oxford: Archaeopress: 102-115.
Lecanda, Angel; Lorenzo, Jesús; Pastor, Ernesto (2008). «Faros y torres circulares: propuestas para el conocimiento de la efectividad del dominio islámico inicial en los territorios del alto Ebro». A: Martí, Ramon (ed.). Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: Edar Ediciones Arqueológicas, 239-285.
López, Albert; Suau, Laura (2004). «Resultats de l’excavació al monestir de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Vallès Occidental). Campanyes 1988-1990 i 1997». A: Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1155-1177.
López Pereira, J. Eduardo (2009). Continuatio Isidoriana Hispanica. Crónica Mozárabe de 754. Estudio, edición crítica y traducción. León: Caja España de Inversiones.
López Reyes, Daniel (2011). Memòria científica de la intervenció arqueològica a la torre de la Talaia (Calafell, Baix Penedès). Tarragona: memòria inèdita del Servei d’Arqueologia de Catalunya.
Martí, Ramon (2005). «Fars de terra endins. A propòsit de la Torrassa del Moro». Laietania, 16, 185-198.
Martí, Ramon (2017). «Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona». Anuario de Estudios Medievales, 47/2, 679-705. <https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.07>
Martí, Ramon (ed. 2008). Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: Edar Ediciones Arqueológicas.
Martí, Ramon; Folch, Cristian; Gibert, Jordi (2008). «Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens». Arqueologia Medieval. Revista catalana d’arqueologia medieval, 3, 30-43.
Martí, Ramon; Negre, Joan (2014). «Fortificaciones y edilicia de prestigio en el extremo oriental de la Marca Superior: T. urt.ūša y su entorno». Àgira. Arqueologia Medieval, VI, 217-236.
Martí, Ramon; Negre, Joan (2015). «Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià: una anàlisi diacrònica». Estudis d’Història Agrària, 27, 67-90.
Martí, Ramon; Viladrich, M. Mercè (2014). «From the conquest of al-Andalus to the Muslim majority. Catalonia between the eighth and the tenth century”». A: Antela, Borja; Vidal, Jordi (eds). Central Asia in the Antiquity: Interdisciplinary Approaches. Oxford: Archaeopress, 105-116.
Mauri, Alfred (2014). El Castellvell de Rosanes. Martorell: Centre d’Estudis Martorellencs.
Menchon, Joan (2013). «Algunes fortificacions (islàmiques?) al sud de Catalunya. Reflexions, dubtes i provocacions». A: Giráldez, Pilar; Vendrell, Màrius (coord.). L’empremta de l’islam a Catalunya: materials, tècniques i cultura. Barcelona, Edicions Patrimoni 2.0 Consultors, 57-105.
Menchon, Joan (2014). «La torre de Vallferosa (Torà, La Segarra): cronologia i construcció». Tribuna d’Arqueologia 2011-2012, 264-294.
Molist, Núria; Bosch, Josep M. (2012). «El cementiri medieval de Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)». A: Molist, Núria; Ripoll, Gisela (ed.). Arqueologia funerària al nordest peninsular (segles VI-XII). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola, 469-494
Negre, Joan; Martí, Ramon (2015). «Urbanismo en la Marca Oriental de al-Andalus durante el Califato (940-974): el ejemplo de Madīna T. urt.ūša a través de las fuentes arqueológicas y escritas». Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 47, 187-201. <https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.47.5170>
Negre, Joan; Suñé, Josep (en premsa). «Territorio, fiscalidad y actividad militar en la formación de un espacio fronterizo. La consolidación de Tortosa como límite extremo del al-Andalus omeya». Anuario de Estudios Medievales, proposta acceptada.
Ollich, Imma; Rocafiguera, Montserrat de; Pratdesaba, Albert; Ocaña, Maria; Amblàs, Oriol; Pujol, M. Àngels; Serrat, David (2017). «Roda Ciutat: el nucli fortificat de l’Esquerda sobre el Ter i el seu territori». Ausa, XXVIII, nº 179, 23-40.
Pérez, Víctor L. (2011). «La problemàtica de les torres de guaita romanes a l’àmbit del Conventus Tarraconensis”». Butlletí Arqueològic, V. 33, 25-79.
Pous, Annie de (1973). Le pays et la vicomté féodale de Fenollède (du viiie au xive siècle). Paris: Éditions Roudil.
Pujades, Josep; Bru, Ricard (2002). «Torre i castell de Coaner. L’excavació. Els grafits”». A: II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat, Acram, 765-774.
Prat, Marc; Sagrera, Jordi (2018). «La Torre Desvern (Celrà, Gironès)». A: Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Caldes de Malavella, Generalitat de Catalunya, 387-396.
Pratdesaba, Albert; Frigola, Joan; Padrós, Carles; Madroñal, Anna (2017). «El Castell de Falgars: Estudi arqueològic d’una torre de guaita des de la Baixa República romana fins a l’època medieval». A: Quaderns de les Assemblees d’Estudis núm. 2. El territori de Besalú abans del comtat. Besalú: Amics de Besalú i el seu comtat, 95-120.
Puig i Cadafalch, Josep (1934). L’arquitectura romana a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Riu, Manel (1985-86). «L’aportació de l’arqueologia a l’estudi de la formació i expansió del feudalisme català». Estudi General, 5-6, 27-45.
Salazar, Natalia; Sales, Jordina (2011). El castell de Ribes. Passat i present d’un monument mil·lenari. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
Sánchez, Eduard (2008). «Ressenya sobre els resultats de l’excavació arqueològica a l’interior de la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès». A: Martí, Ramon (ed.). Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: Edar, 125-137.
Sánchez Pardo, J. Carlos (2014). «Sistemas de señales a larga distancia. Estudio de los topónimos faro, facho y meda en el noroeste peninsular». A: Catalán, Raúl; Fuentes, Patricia; Sastre, J. Carlos (ed.). Las fortificaciones en la tardoantigüedad. Élites y articulación del territorio (siglos V-VIII d.C.). Madrid: La Ergástula, 417-424.
Suñé, Josep (2016). «Indicios de participación diˉmmí o muladí en los asedios carolingios a Tortosa (804/806-809)». Anuario de Estudios Medievales, 46/2, 975-1008. <https://doi.org/10.3989/aem.2016.46.2.12>
Talaia (1996). Agrupació Excursionista Talaia. VIII caminada popular de Vilanova a la Geltrú a Rocacrespa, pel Fondo del Castellot. Vilanova i la Geltrú.
Tomás-Faci, Guillermo; Martín-Iglesias, José C. (2017). «Cuatro documentos inéditos del monasterio visigodo de Sant Martín de Asán». Mittellateinisches Jahrbuch, 52-2, 261-286.
Tura, Jordi; Mateu, Joaquim (2008). «Torre de la Mora o del Far (Sant Feliu de Buixalleu, La Selva). Una ocupació alt-medieval al Montseny». A: Martí, Ramon (ed.). Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: Edar, 139-154.
Vila, Goretti; Vila, Josep M.; Cantos, José A.; Fauquet, Josep (2004). Memòria de les intervencions arqueològiques al castell de Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages). Campanyes 1999-2003. Barcelona: memòria inèdita del Servei d’Arqueologia de Catalunya.
Vila, Josep M.; Arcos, Roser (2007). «La Torre de la Minyona del castell de Cardona, evolució i transformació (segles XI-XX)». A: III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell: Acram, 450-457.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Ramon Martí Castelló, M. Mercè Viladrich
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
