L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I ane)
Resum
El treball presenta, de manera sintètica, els resultats dels treballs arqueològics realitzats en els darrers anys al Pirineu Oriental, especialment a la Cerdanya però també en altres comarques veïnes. Aquestes dades es combinen amb els principals estudis paleo-ambientals publicats. A partir d’aquí, els autors presenten una proposta d’interpretació històrica per al període VI-I ane., un model hipotètic que ofereixi un marc de referència que pugui ser validat o modificat per treballs futurs.Paraules clau
ceretans, Pirineu Oriental, iberització, romanitzacióReferències
Albizuri, S.; Nadal, J.; Belmonte, C.; Garcés, I. (2017). « Los efectos de la romanización en la gestión ganadera: la cabaña equina de Serrat dels Espinyers (Lérida) como ejemplo de la cria mular en la Península Ibérica ». Archaeofauna 26, 115-126.
Alcalde, G.; Molist, M.; Toledo, A. (1994). Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) a partir del 1450 a.C. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa.
Artru, F. (2013). «Présentation de recherche La circulation dans les Alpes à l’époque romaine: l’exemple des Alpes Cottiennes». Dialogues d’histoire ancienne 39 (1), 237-263. https://doi.org/10.3917/dha.391.0237
Asensio, D.; Cardona, R.; Morer, J.; Pou, J.; Gil, B.; Cantero, F.J.; Sánchez, L. (2016). «Novetats de la recerca en els nuclis lacetans de Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, 104-110.
Belmonte, C. (2014). «El sitjar ibèric i ibero-romà del sector Nord del Serrat dels Espinyers». En: I. Garcés, T. Reyes. Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, 65-68.
Berrocal, A. (2017). Informe preliminar de les restes carpològiques dels jaciments del Castellot de Bolvir i del Tossal de Baltarga. Informe Inèdit.
Bonsangue, M.L. (2002). «Aspects économiques et sociaux du monde du travail à Narbonne, d’après la documentation épigraphique (Ier siècle av. J.-C. - Ier siècle ap. J.-C.)». Cahiers du Centre Gustave Glotz 13, 201-232. https://doi.org/10.3406/ccgg.2002.1566
Bray, L. (2010). « Horrible, Speculative, Nasty, Dangerous: Assessing the value of Roman iron ». Britannia 41, 175-185. https://doi.org/10.1017/S0068113X10000061
Camarero, L. (2017). «Atmospheric Chemical Loadings in the High Mountain: Current Forcing and Legacy Pollution». En: J. Catalan, J.M. Ninot, M. Aniz (eds.). High Mountain Conservation in a Changing World. Advances in Global Change Research, 325-342. https://doi.org/10.1007/978-3-319-55982-7_14
Campmajó, P.; Rendu, Ch. (2014). «Découverte de mines de Fer dans la vallée de Llo en Cerdagne». Sources 2, 112-114.
Campmajó P.; Bousquet, D.; Rendu, Ch.; Crabol, D.; Kotarba, J.; Martzluff, M. (2014). «Étude des poteries de la fin de l’Âge du bronze-site de Los Castellàs d’Odeillo». Sources 2, 53-72.
Colominas, L. (2017). «Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane-III dne: més que pernae». Treballs d’Arqueologia, 21. https://doi.org/10.5565/rev/tda.61
Cunill, R.; Métailié, J.P.; Galop, D.; Poublanc, S.; De Munnik, N. (2015). «Palaeoecological study of Pyrenean lowland fir forests: exploring mid-late Holocene history of Abies alba in Montbrun (Ariège, France)». Quaternary International 366, 37-50. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2014.12.050
Domergue, Cl.; Benquet, L.; Decombeix, P.L.; Fabre, J.M.; Gorgues, A.; Rico, Ch.; Tollon, F. (2003). «La guerre des Gaules et les débuts de la sidérurgie romaine en Montagne Noire». Pallas 63, 241-247.
Duran, M.; Mestres, I.; Principal, J. (2008). Les col.leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona: Ajuntament de Tona.
Euba, I. (2009). Explotación de los recursos forestales desde el neolítico hasta la época moderna en los valles de La Vansa-sierra del Cadí (Alt Urgell) y del Madriu (Andorra). Análisis antracológico de estructuras altimontanas. Tarragona: ICAC.
Ejarque, A. (2013). La alta montaña pirenaica: génesis y configuración holocena de un paisaje cultural: estudio paleoambiental en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Oxford: Archaeopress.
Farrás, J. (2001-2002). «Excavació d’urgència a Sant Joan de Boí: un exemple de metal·lúrgia romana al Pirineu». Revista d’Arqueologia de Ponent 11-12, 321-329.
Gallop, D. (2005). «Les transformations de l’environnement pyrénnéenne durant l’Antiquité». En: P. Sillières (dir.). L’Aquitaine et l’Hispanie septentrionale à l’époque Julio-Claudienne, 317-327.
Gallop, D.; Carozza, L.; Marembert, F.; Bal, M.C. (2007). «Activités agropastorales et climat durant l’Âge du Bronze dans les Pyrénées: l’état de la question à la lumière des données environnementales et archéologiques». En. H. Richard (ed.) Environnements et cultures à l’Âge du Bronze en Europe occidentale, 108-118.
Garcés, I. (2014). «El sitjar ibèric dels Llirians-el Mas les Torres». En: I. Garcés, T Reyes. Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, 63-65.
Garcés, S. (2017). «Vegetation shifts, human impact and peat bog development in Bassa Nera pond (Central Pyrenees) during the last millennium». The Holocene 27, 4. https://doi.org/10.1177/0959683616670221
Gasco, J.; Cazes, J.P. (2008). «Le dépôt d’objets de la fin de l’âge du Bronze ou du début du Premier âge du Fer d’En Castel (Ax-les-Thermes, Ariège)». Documents d’archéologie méridionale 31, 7-22.
Gassiot, E. (ed.) (2017). Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Gassiot, E. (2017b). «No todo fueron rebaños: la producción de hierro en época Romana». En: E. Gassiot (ed.). Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 173-186.
Harfouche, R.; Poupet, P. (2013). «Approche pédoarchéologique des espaces de production agricole à l’âge du Bronze dans les montagnes méditerranéennes (exemples des Pyrénées-Orientales et de la Haute-Corse, France)». Préhistoires Méditerranéennes 4, 1-32.
Hirt, A.M. (2010). Imperial Mines and Quarries in the Roman World. Organizational Aspects 27 bc –ad 235. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199572878.001.0001
Mangas, J.; Hernando, M.R. (2011). La sal en la Hispania romana. Madrid: Arco Libros. Mantenant, J. (2014). Montagnes métalliferes en Gaule méditerranéenne. Approche archéologique et historique de la production des métaux en Languedoc occidental du début du second âge du Fer a la fin de la període romaine (IV ane, V ap). Tesi doctoral inèdita. Université Tolouse 2 Le Mirail.
Marco Simón, F. (2008). «Sobre la romanización religiosa en los Pirineos». Veleia 24-25, 1017-1033.
Montero, I.; Olesti, O.; Morera, J.; Garcia, D. (2017). «El taller metalúrgico del Castellot de Bolvir (II-I a.C.) y la presencia romana en el Pirineo». En: SEDPGYM (ed.). VIII Congreso Internacional sobre minería y metalurgia históricas en el Occidente Europeo (Granada, 11-15 junio 2014), 1-20.
Morera, J.; Olesti, O.; Oller, J. (2016). «El control del Pirineo en época ibérica y romana republicana». En: J. Pera; J. Vidal (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana, 133-166.
Muñoz, M. (2016). Composition de la coulée de plomb de l’atelier métallurgique de Bolvir. Informe inèdit. Toulouse.
Mut, G.; Kotarba, J. (2007). «Les activités métallúrgiques d’époque romaine dans les Pyrénées Orientales». En: M. Provost. Carte archeologique de la Gaule. Les Pyrénées Orientales, 141-155.
Noguera, J.; Principal, J.; Ñaco, T. (2014). «La actividad militar y la problemática de su reflejo arqueológico: el caso del Noreste de la Citerior (218-45 a.C.)». En: F. Cadiou, M. Navarro (ed.). La guerre et ses traces, 31-56.
Ñaco, T.; Principal, J. (2012). «Outposts of integration? Garrisoning, logistics and archaeology in NE Spain (133-82 BC)». En: S. Roselaar (ed.). Processes of Integration and Identity formation in the Roman Republic, 159-179.
Olesti, O. (2014). Paisajes de la Hispania romana. La explotación de los territorios del Imperio. Sabadell: Dstoria.
Olesti, O. (2000). «Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant el s.II-I a.C.: un model de romanització per a la Catalunya litoral i pre-litoral». Empúries 52, 55-86.
Olesti, O.; Cauuet, B.; Morera, J.; Oller, J.; Viladevall, M. (2015). «Les Guilleteres d’All (Cerdanya)». En: ERA. Revista Cerdana de Recerca 1, 83-96.
Orengo, H.; Palet, J.M.; Ejarque, A.; Miras, Y.; Riera, S. (2013). «Pitch production during the Roman period: an intensive mountain industry for a globalised economy?». Antiquity 87, 802-814.https://doi.org/10.1017/S0003598X00049474
Padrós, C.; Pujol, A.; Sala, R. (2015). «Puig Ciutat (Oristà, Barcelona): un praesidium pompeià als peus dels Pirineus?». Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 279-292.
Palet, J.M.; Orengo, H.; Ejarque, A.; Euba, I.; Miras, Y.; Riera, S. (2010). «Formas de paisaje de montaña y ocupación del territorio en los Pirineos orientales en época romana: estudios pluridisciplinares en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Cataluña)». Bollettino di Archeologia on line, 2010/Volume speciale A/A8/5, 67-79.
Palet, J.M.; Garcia, A.; Orengo, H.; Riera, S.; Miras, Y.; Julià, R. (2014). «Ocupación y explotación de espacios altimontanos pirenaicos en la antigüedad: visiones desde la arqueología del paisaje». En: P.L. Dall’Aglio (ed.) Atti del IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati Veleia-Lugagnano Val d’Arda, 455-470.
Palet, J.M.; Garcia, A.; Orengo, H.; Polonio, T. (2014). «Ocupacions ramaderes altimontanes a les capçaleres del Ter (Vall de Núria i Coma de Vaca, Queralbs): resultats de les intervencions arqueològiques 2010-2015». En: Generalitat de Catalunya (ed.). XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 67-76.
Pancorbo, A. (en prensa). «Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)». Tribuna d’Arqueologia 2016-2017.
Pèlachs, A.; Bal, M.C.; Cunill, R.; Perez, R. (2011). «Fire history and human activities during the last 3300 cal yr BP in Spain’s Central Pyrenees: the case of the Estany de Burg». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 300, 179-190. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2010.12.023
Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Bal M.C.; Cunill, R.; Soriano, J.M. (2012). «Vegetation dynamics and anthropogenically forced changes in the Estanilles peat bog (southern Pyrenees) during the last seven millennia». Vegetation History and Archaeobotany 21 (4-5), 385-396. https://doi.org/10.1007/s00334-012-0351-5
Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Soriano, J.M.; Pérez-Haase, A. (2016). «Dinàmica de la vegetació, contaminació ambiental i incendis durant els últims 10.000 anys a la Bassa Nera (Val d’Aran)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). X Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 75-87.
Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Soriano, J.M.; Cunill, R.; Bal, M-C.; Garcia-Codron, J.C. (2017). «The role of environmental geohistory in High-Mountain landscape conservation». En: J. Catalan, J.M. Ninot, M. Aniz (eds.). High Mountain Conservation in a Changing World. Advances in Global Change Research, 107-129. https://doi.org/10.1007/978-3-319-55982-7_5
Piera, M.; Pancorbo, A.; Garcés, I.; Gallart, J. (2013). «Els assentaments de les edats del bronze, ibèrica i romana dels Llirians del Mas i les Torres (Salàs de Pallars, Pallars Jussà)». Revista d’Arqueologia de Ponent 23, 163-200.
Piqué, R.; Ravotto, A.; López, O. (2016). «Roman wells of north-eastern Iberian Peninsula: landscape and use of wooden resources». Quaterly International 404, 104-113. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2015.08.011
Queralt, I.; Olesti, O. (2016). «Preliminary xrf&xrd screening of metallic objects found in archaeological excavations at Pyrenees mountains (Catalonia, NE Spain)». En: XV Latin American Seminar of Analysis by X-Ray Techniques. III School of Archaeometry, Petrópolis. Pòster.
Rendu, Ch. 2003. La Montagne d’Enveig: une estive pyrénéenne dans la longue durée. Perpignan: Ed. Trabucaire.
Rico, Ch.; Fabre, J.M.; Clemente, P.; Villagordo, C. (2005). «Recherches sur la sidérurgie ancienne dans la Sierra Menera (Teruel-Guadalajara). Bilan des travaux des années 2003-2004». Melanges de la Casa de Velázquez 35 (2), 345-353.
Roth, J. (1999). The logistics of the Roman army at war (264 B.C.-A.D. 235). Leiden: Brill.
Roudier, E. (2013). «Prospection Vallespir, Aspres, Albères». Languedoc-Roussillon, Bilan Scientifique, Perpignan, 218-220.
Sisani, S. (2015). L’ager publicus in età graccana (133-111 a.C.). Una rilettura testuale, storica e giuridica della lex agraria epigrafica. Roma: Edizione Quasar.
Yañez, C. (2009). «La prehistòria». En: J. Guillamet (ed.). Nova aproximació a la història d’Andorra,
Andorra.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal i Fernández
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
