La Cerdanya i l’explotació dels recursos naturals en època antiga: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga
Resum
Les intervencions arqueològiques dutes a terme per l’equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigit per Oriol Olesti a la Cerdanya han permès incrementar de forma substancial el coneixement sobre l’ocupació d’aquest territori en època antiga. D’aquesta manera, la recerca a jaciments com el Castellot de Bolvir o el Tossal de Baltarga ha fet que ens puguem apropar a l’estructuració política, social, econòmica, cultural i territorial del poble històric dels ceretans. Un dels elements dels quals més dades s’ha pogut obtenir seria de la relació amb el territori i l’explotació dels seus recursos. Així, es pot certificar que tant en època iberoceretana com romana republicana existí un aprofitament intens i una gestió eficient dels diversos recursos que oferia la Cerdanya.Paraules clau
Cerdanya, recursos, Castellot, Tossal de Baltarga, ramaderia, agricultura, metal·lúrgia, ceretansReferències
Aranegui, A. 2012. Los Íberos: ayer y hoy. Madrid. Ed. Marcial Pons.
Asensio, D.; López, D.; Mestres, J.; Molist, N.; Ros, A.; Senabre, M.R. 2006. «De la primera edat del ferro a l’ibèric antic: la formació de les societats complexes a la zona del Penedès». En: Universitat de Barcelona (ed.). ArqueoMediterrània, 9. De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental, 289-304.
Asensio, D.; Cardona, R.; Ferrer, C.; Garcia-Dalmau, C.; Morer, J.; Pou, J.; Saula, O. 2009. «L’arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), Segle III aC». En: Arqueomediterrània 11. L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·leni aC), 125-141.
Belarte, M.C.; Bonet, H.; Sala, F. 2009. «L’espai domèstic i l’organització de la societat ibèrica: els territoris de la franja mediterrània». En: Universitat de Barcelona (ed.). Arqueomediterrània 11. L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ie rmil·leni aC), 93-119.
Bénézet, J.; Hallavant, Ch. ; Bouby, L.; Machado, C. 2015. «La fossé de la rue des Corbières et le système de defènse d’Elne (Pyrénées Orinetales) durant le deuxième âge du fer (IVe – II s. ane)». Documents d’Archéologie Meridionale 35, 253-284.
Bermúdez, X.; Graells, J.; González, M.A.; Morell, N.; Principal, J. 2006. «El jaciment iberoromà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera). Resultats preliminars de les intervencions arqueològiques». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans, I, 455-462.
Berrocal, A. 2015. Informe dels resultats de l’anàlisi carpològic del rentat de les mostres de sediment del jaciment del Castellot (Bolvir, la Cerdanya). Treball inèdit.
Beyrie, A., Fabre, J.-M., Kammenthaler, E., Mantenant, J., Munteanu, G.; Rico, C. 2011. «Une vaste exploitation minière du second âge du Fer. La mine de cuivre des Barrencs (Lastours, Fourne-Cabardès, Aude)». Revue Archéologique de la Narbonnaise 44, 39-56.
Bonet, H.; Mata, C. 2002. El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. València: Diputación Provincial de Valencia.
Bousquet, D.; Campmajó, P.; Brabol, D.; Rancoule, G.; Ruas, M.P.; Bouby, L.; Calastrenc, C.; Llubes, M.; Parent, G. 2014. «Du Bronze Final III au Ier âge du Fer. Premiers résultats des fouilles du site de menhir à Eyne». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XV Col·loqui Internacional de Puigcerdà. La transició Bronze Final – 1a Edat del Ferro al Pirineu Oriental, 107-129.
Buxó, R.; Principal, J.; Alonso, N.; Belarte, M.C.; Colominas, L.; López, D.; Pons, E.; Rovira, M.C.; Saña, M.; Valenzuela, S. 2010. «Prácticas alimentarias en la edad del Hierro en Cataluña». En: Servei de Publicacions de la Universitat de València (ed.). Saguntum. Extra-9. De la cuina a la taula. IV reunió d’economia en el primer mil·lenni aC, 81 – 96.
Campmajó, P. 1983. Le site protohistorique de Llo (Pyrénées Orientales). Perpignan: Université de Perpignan.
Campmajó, P. 2013. Rapport de fouille programmée du site de Llo 1 (année 2013). Treball inèdit.
Colominas, L. 2008. «Els animals en el conjunt de les pràctiques socials desenvolupades a l’establiment rural de Mas Castellar (Pontós, Girona)». Cypsela 17, 219-230.
Colominas, L. 2014a. Estudi arqueozoològic de les restes de fauna recuperades al jaciment del Castellot de Bolvir (Cerdanya). Campanyes 2010, 2011 i 2012. Treball inèdit.
Colominas, L. 2014b. Estudi arqueozoològic de les restes de fauna recuperades al jaciment del Tossal de Baltarga (Cerdanya). Campanya 2012. Treball inèdit.
Colominas, L.; Nadal, J. 2011. Estudi arqueozoològic de les restes de fauna recuperades al jaciment del Castellot de Bolvir (Cerdanya). Treball inèdit.
Delsol, N. (en prensa). «Élevage et ressources animales dans le Sud-Ouest de la gaule à la fin de l’âge du Fer». Actas du 39e colloque AFEAF: Production et Proto-industrialisation aux ages du fer.
Duran, M.; Hidalgo, G.; Moly, D. 2016. «Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museïtzació». Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, 60-79.
Duran, M.; Mestres, I.; Principal, J. 2001. «El Camp de les Lloses (Tona, Osona)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia., II, 423-437.
Duran, M.; Mestres, I.; Principal, J.; Padrós, C. 2015. «El Camp de les Lloses (Tona, Osona): un post avançat amb tallers metal·lúrgics al servei de la logística de l’exèrcit romanorepublicà (125-75 ane)». Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 293-307.
Fortó, A.; Maese, X. 2011. «La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 113-149.
Gardiesen, A. 2011. «Economia alimentària i límits d’una disciplina: alguns exemples arqueozoològics de l’edat del ferro al Llenguadoc». En: Universitat de Barcelona (ed.). Arqueomediterrània 12. Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·leni aC a la mediterrània occidental, 47-60.
Grau, I. 2016. «Conquista e implantación romana en la Contestania central». En: J. Pera, J. Vidal (eds.). Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana., 109-136. Libros Pórtico.
Junyent, E.; Poch, R.M.; Balasch, C.; Sala, R. 2011. «La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el pou dels Vilars d’Arbeca: primeres lectures». Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 153-184.
Kotarba, J. 1995. «Premières données sur l’occupation humaine du versant nord des Albères durant l’époque romaine et l’Antiquité Tardive». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a J. Guilaine, 549-554.
Lebeaupin, D. 2010. «La métallurgie dans la ville de Lattara». En: M. Py, L. Pernet (eds.). Les objets racontent Lattara, 56-57. Éditions Errance.
López, A. 2013. «Evolució constructiva i material arqueològic de la casa núm. 3 del poblat de Darró (Vilanova i la Geltrú), segles ii-i aC». En: M. Prevosti, J. López, J. Guitart (ed.). Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història, 369-390. ICAC.
López, D.; Valenzuela-lamas, S.; Sanmartí, J. 2011. «Economia i canvi socio-cultural a catalunya durant l’edat del ferro». En: Universitat de Barcelona (ed.). Arqueomediterrània 12. Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·leni aC a la mediterrània occidental, 71-92.
Mantenant, J. 2014. Montagnes métallifères de la Gaule méditeranéenne. Approche archéologique et historique de la production des métaux en Languedoc occidental du début du second âge du Fer à la fin de la période romaine (IVème s. av. n. è. - Vème s. de. n. è.). Tesi doctoral inèdita.
Martzluff, M.; Bousquet, D.; Campmajó, P.; Crabol, D.; Rendu, Ch.; Belbenoit, V. 2014. «Questions sur le model d’occupations de l’espace sur la Solana de Cerdagne, autour du Bronze Final-Ier âge du Fer». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XV Col·loqui Internacional de Puigcerdà. La transició Bronze Final – 1a Edat del Ferro al Pirineu Oriental, 167-185.
Mata, C.; Pérez, G.; Iborra, M.P. 2005. «Les activitats econòmiques dels pobles ibers al País Valencià». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans, I, 737-753.
Mercadal, O.; Aliaga, S. 1994. «La vil·la i necròpolis del Roc d’Esperança, Alp (la Cerdanya)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Segones Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 117-123.
Moix, E. 2010. «Intervenció arqueològica a cal Barrier (Llívia, la Cerdanya)». En: Generalitat de Catalunya (ed.). X Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, 259-262.
Monrós, M. 2012. Anàlisi dels espais d’ús públic el món ibèric. Tesi doctoral inèdita.
Molist, N.; Enrich, J.; Bosch, J.M.; Butí, S.; Garcia, M.; Gómez, M.; Mestres, J.; Sales, J.; Salvadó, N.; Senabre, M.R. 2005. «Un taller artesà ibèric a Olèrdola. L’alum com a indicador químic per a la localització dels llocs de tenyit o d’adobatge de pell». Tribuna d’arqueologia 2003-2004, 129-166.
Morell, N. 2006. «Forjant el passat: recerques arqueològiques entorn la metal·lúrgia del ferro al Serrat dels Tres Hereus». L’Erol. Revista cultural del Berguedà 91, 19-23.
Morell, N. 2009. La metal·lúrgia del plom durant el període ibèric: treball i ús del plom entre els íbers del nord. Tesi doctoral inèdita.
Morera, J. 2012. Memòria de la intervenció arqueològica als carrers Vapor, pare Agustí Altisent i Ferrer i Duran de Tarragona. Treball inèdit.
Morera, J. 2017. Territori i Poblament de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberització i la romanització de la vall cerdana. Tesi doctoral inèdita.
Morera, J.; Olesti, O.; Oller, J.; Mercadal, O.; Sànchez, E. 2012. «El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval. Campanyes de 2010 i 2011». En: Generalitat de Catalunya (ed.). XI Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, 125-133.
Morera, J.; Olesti, O.; Oller, J.; Mercadal, O.; Sànchez, E. 2014. «El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval. Campanyes de 2012 i 2013. En: Generalitat de Catalunya (ed.) XII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, 159-168.
Munteanu, G., 2010. Le district minier de Baillestavy (Pyrénées-Orientales). La production du fer aux époques antique et médiévale. Exploration, topographie, chronologie et géologie des mines souterraines. Treball inèdit.
Nadal, J. 1993. Estudi arqueozoològic de les restes de fauna recuperades al jaciment del Castellot de Bolvir (Cerdanya). Campanya 1991. Treball inèdit.
Olesti, O. 2000. «Integració i transformació de les comunitats ibèriques del Maresme durant el s. II-I aC: un model de romanització per a la Catalunya litoral i prelitoral». Empúries 52, 55-86.
Olesti, O. 2010. «Urbanització, integració i gestió del territori al NE de la Península Ibèrica en època republicana (s. II-I aC)». En: J.M. Nolla (ed.). Time of changes. In the beginning of the Romanisation. Studies on the rural world in the Roman period, 11-60.
Olesti, O.; Cauuet, B.; Morera, J.; Oller, J.; Viladevall, M. 2015. «Les Guilleteres d’All (Cerdanya)». ERA. Revista Cerdana de Recerca 1, 83-96.
Oller, J.; Olesti, O.; Mercadal, O.; Morera, J. 2015. «El Tossal de Baltarga. Un nou assentament Ibero-Ceretà a la Cerdanya». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 148-155.
Olmos, P. 2010. Estudi dels patrons mètrics arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II aC). Tesi doctoral inèdita.
Pagès, G. 2014. «Productions, commerces et consommation du fer dans le sud de la Gaule de la Protohistoire à la domination romaine». Gallia 71(2), 47-67.
Palet, J.M.; Orengo, H.A.; Ejarque, A.; Euba, I.; Miras, Y.; Riera, S. 2010. «Formas de paisaje de montaña y ocupación del territorio en los Pirineos orientales en época romana: estudios pluridisciplinares en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Cataluña)». Bollettino di Archeologia on line I, 67-79.
Palet, J.M., Orengo, H.A., Ejarque, A., Miras, Y., Euba, I., Riera, S., 2013. «Arqueología de paisajes altimontanos pirenaicos: formas de explotación y usos del medio en época romana en valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) y en la Sierra del Cadí (Alt Urgell)». En: J.-L. Fiches, R. Plana, V. Revilla (eds.). Paysages ruraux et territoires dans les cités de l’Occident romain.Actes du colloque AGER IX, 329-340.
Palet, J. M.; Garcia, A.; Orengo, H. A.; Riera, S.; Ejarque, A.; Miras, Y.; Julia, R. 2014. «Ocupación y explotación de espacios altimontanos pirenaicos en la antigüedad: visiones desde la arqueología del paisaje». En: P. L. Dall’Aglio, C. Franceschelli, L. Maganzani, (eds.). Atti del IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati, 455-470.
Palet, J. M.; Garcia, A.; Orengo, H. A.; Polonio, T. 2016. «Ocupacions ramaderes altimontanes a les capçaleres del Ter (Vall de Núria i Coma de Vaca, Queralbs): resultats de les intervencions arqueològiques 2010-2015». En: Generalitat de Catalunya (ed.). XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, 67-75.
Palmada, G. 2003. «La fortificació republicana d’Olèrdola (Sant Miquel d’Olèrdola, Alt Penedès)». Revista d’Arqueologia de Ponent 13, 257-281.
Pieters, M. en premsa. «Les outils lithiques dans la chaîne opératoire de transformation des métaux». En: Actes du 39e colloque AFEAF: Production et Proto-industrialisation aux ages du fer.
Pons, E. 2006. «El grup cultural empordanès de principis de l’edat del ferro (s. VII i VI aC)». En: Universitat de Barcelona (ed.). ArqueoMediterrània, 9. De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental, 183-196.
Py, M. 2009. Lattara (Lattes, Hérault). Comptoir Gaulois Méditerranéen entre Etrusques, Grecs et Romains. Paris: Éditions Errance.
Rafel, N.; Armada, X.L.; Belarte, M.C.; Fairén, S.; Gasull, P.; Graells, R.; Morell, N.; Pérez, A.; Villalba, P. 2008. «El área minero-metalúrgica del baix Priorat (Tarragona) en la protohistoria. Explotación y redes de intercambio». Revista d’Arqueologia de Ponent 18, 245-269.
Rébé, I.; de la Hoz, J.; Orduña, E. 2012. «Dos plomos ibéricos de Ruscino (Perpignan)». Paleohispanica 12, 211-251.
Rendu, Ch. 2003. La Montagne d’Enveig: une estive pyrénéenne dans la longue durée Le Canet en Roussillon: Ed. Trabucaire.
Rigo, A.; Morer, J. 2007. «Les Guàrdies (El Vendrell, Baix Penedès). Un assentament metal·lúrgic d’època ibèrica». En: Generalitat de Catalunya (ed.). Jornades d’Arqueologia 1999. Comarques de Tarragona (1993-1999). Prehistòria, Protohistòria i Època medieval, 306-321.
Rovira, M.C. 2005. «La producció de bronze a l’àrea d’Ullastret: aportacions arqueomètriques». En: Institut d’Estudis Ceretans (ed.). XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans II, 797-802.
Ruas, M.P.; Bouby, L.; Campmajó, P. 2009. «Agriculture en montagne cerdane au Bronze Final: les données carpologiques de Llo-Lo Lladre (Pyrénées Orientales)». En: M. Barbaza, P. Boissinot, F. Briois (eds.). De Méditerranée et d’ailleurs. Mélanges offerts à Jean Guilaine, 639-660.
Ruiz, A.; Molinos, M. 1993. Los Íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Madrid: Ed. Crítica.
Sanmartí, J.; Santacana, J. 2005. Els íbers del Nord. Barcelona: Rafael Dalmau editor.
Vial, J. 2009. Le Pla de la creu à Bolquère (Pyrénées Orientales). Occupation et mise en culture d’un versant de moyenne montagne au cours de premier âge du fer, en Cerdagne. Treball inèdit.
Woods, M.; Woods, M.B. 2011. Ancient Agricultural Technology: from sickles to plows. Minneapolis: Twenty First Century Books.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, Oriol Olesti Vila, Manel Viladevall Solè
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
