La Cerdanya i el Pirineu oriental durant el període ibèric (segles VI-II ANE). Assoliments i límits de la recerca
Resum
L’estudi de l’ocupació de les àrees altimontanes durant el període ibèric s’ha de fer en el marc històric i territorial en el qual aquestes comunitats ibèriques es van desenvolupar: en el cas del Pirinenc oriental, la civitas dels ceretans. L’article analitza les pautes socials i territorials dels ceretans i la complexitat de les seves formes de producció, on la ramaderia va tenir un paper molt important. Metodològicament, es posa de manifest la necessitat de desenvolupar excavacions en extensió, no sols per l’exigència de dur a terme les imprescindibles bateries d’analítiques bioarqueològiques, sinó també per poder entendre les diferències internes en el si d’aquestes comunitats jerarquitzades. No podem entendre les ocupacions d’alta muntanya si no tenim també en consideració la seva projecció cap als territoris situats en cotes més baixes, és a dir, si desconeixem el veritable abast de les seves pautes territorials i socials en conjunt.
Paraules clau
Pirineu oriental , ceretans, edat del ferro ibèrica, oppidaReferències
ALCALDE, G.; MOLIST, M.; TOLEDO, A. (1994). Procés d’ocupació de la bauma del serrat del Pont (La Garrotxa) a partir del 1450 AC. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa.
ARGENTE OLIVER, J. L.; DÍAZ, A.; BESCOS, A. (2000). Tiermes V. Carratiermes necrópolis celtibérica. Campañas 1977 y 1986-1991. Memorias. Arqueología en Castilla y León, 9. Valladolid.
ASENSIO, D.; CARDONA, R.; MORER, J.; GIL, B.; BONVEHÍ, L.; CANTERO, F.; POU, J. (2020). «El Solsonès en època d’Anníbal: El poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC)». Treballs d’Arqueologia, 24, 63-83. https://doi.org/10.5565/rev/tda.121
BERROCAL, A. (2021). «Què ens diuen les plantes?: Alimentació, agricultura i paisatge al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga». En: ALIAGA, S.; GASCÓN, C.; MERCADAL, O.; OBIOLS, L.; OLESTI, O.; SIMÓN, E. (eds.). Història de la Cerdanya. Girona: Diputació de Girona, 192-194. Història de les Comarques Gironines, VII.
CAMPMAJÓ, P. (1983). Le site prehistòrique de Llo (Pyrenées Orientales). Perpiñán: Université de Perpignan.
CAMPMAJÓ, P. (2012). Ces pierres qui nous parlent. Les gravures rupestres de Cerdagne des Ibères à l’époque contemporaine. Perpiñán: Trabucaire Editions.
CAMPMAJÓ, P.; RENDU, C.; CRABOL, D.; BOUSQUET, D.; LUAULT, N. (2017). «Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale: Bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais: L’apport de l’archéologie». Treballs d’Arqueologia, 21, 65-76. https://doi.org/10.5565/rev/tda.60
COLOMINAS, L. (2008). «Els animals en el conjunt de les pràctiques socials desenvolupades a l’establiment rural de Mas Castellar (Pontós, Girona)». Cypsela, 17, 219-230.
COLOMINAS, L. (2018). Informe preliminar de l’estudi de les restes arqueozoològiques de l’Edifici G, Tossal de Baltarga. [Inédito.] Tarragona: ICAC.
COLOMINAS, L.; EVIN, A.; BURCH, J.; CAMPMAJÓ, P.; CASAS, J.; CASTANYER, P.; CARRERAS, C.; GUARDIA, J.; OLESTI, O.; PONS, E.; TREMOLEDA, J.; PALET, J. M. (2019). «Behind the steps of ancient livestock mobility in Iberia: New insights from a Geometric Morphometric approach». Archaeological and Anthropological Sciences, 11 (9), 4971-4982.
COLOMINAS, L.; PALET, J. M.; GARCIA-MOLSOSA, A. (2020). «What happened in the highlands?: Characterising Pyrenean livestock practices during the transition from the Iron Age to the Roman period». Archaeological and Anthropological Sciences, 12, 69-80.
COLOMINAS, L.; PORTILLO, M.; SISA-LÓPEZ DE PABLO, J.; BERROCAL, A.; GALLEGO-VALLE, A.; LÓPEZ-BULTÓ, O.; MESSANA, Ch.; MORERA, J.; OLLER, J.; TORNERO, C.; OLESTI, O. (2023). «Livestock management at the Late Iron Age site of Baltarga (eastern Pyrenees): an integrated bio-geoarchaeological approach». Archaeological and Anthropological Sciences, 15 (159), 1-19.
EJARQUE, A. (2013). La alta montaña pirenaica. Génesis y configuración holocena de un paisaje cultural: Estudio paleoambiental en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Oxford: Archaeopress. BAR International Series.
FERRER, J. (2020). «Urdal: Une nouvelle inscription rupestre ibère à Ger (Cerdagne) avec une possible divinité zoomorphe liée au sanglier». Sources, 7, 17-28.
FERRER, J.; VELAZA, J.; OLESTI, O. (2018). «Nuevas inscripciones rupestres latinas de Oceja y los IIIIviri ibéricos de Iulia Lybica». Dialogues d’Histoire Ancienne, 44 (1), 169-195.
GALLART, J.; FÀBREGAS, M.; MONTERO, I.; MERCADAL, O. (2017). «El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)». Tribuna d’Arqueologia 2016-2017, 362-384.
GALOP, D. (2000). «La croissance médiévale sur le versant nord des Pyrénées à partir des données palynologiques». Villages Pyrénéens: Morphogénése d’un habitat de montagne. Tolosa: Presses Universitaires du Midi, 45-54.
— (2006). «Les transformations de l’environnement Pyrénéen durant l’Antiquité: L’état de la question à la lumière des données polliniques». L’Aquitaine et l’Hispanie Septentrionale à l’époque Julio-Claudienne. Saintes-Bordeaux, 317-327.
GARCÉS, I. (2014). «El sitjar ibèric dels Llirians-el Mas les Torres». En: GARCÉS, I.; REYES, T. Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà: Isona, Pallars Jussà. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia, 63-65.
GARCÍA CASAS, D.; GASSSIOT, E. (2022). «The Archaeology of Pastoralism in the Central Pyrenees: A Diachronic Analysis of Livestock Structures in Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park». Journal of Mediterranean Archaeology, 35 (1), 5-31
GARCÍA-GARRIDO, M. (2016). «Hallazgos de dracmas ampuritanas en Bellver de Cerdanya». Acta Numismática, 46, 78-80.
GASSIOT, E.; PÉLACHS, A. (2017). «La ocupación ganadera de los Pirineos occidentales de Catalunya en época romana e inicios de la Edad Media». Treballs d’Arqueologia, 21, 287-306. https://doi.org/10.5565/rev/tda.71
GUÀRDIA, J. (2018). El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya). [Tesis doctoral inédita.] Universitat Autònoma de Barcelona: ICAC.
JALUT, G. (1974). Evolution de la végétation et variations climatiques durant les quinze derniers millénaires de l’extrémité orientale des Pyrénées. Tolosa: Université Paul Sabatier.
KNOCKAERT, J. et al. (2018). «Mountain adaptation of caprine herding in the eastern Pyrenees during the Bronze Age: A stable oxygen and carbon isotope analysis of teeth». Quaternary International, 484, 60-74. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2017.05.029
LLOVERA, X. (1995). Muntanyes i població: El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària. Andorra la Vella: Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques.
LUAULT, N. (2018). «Un bâtiment du haut Moyen Âge sur le site de Coume Païrounell (Cerdagne, Pyrénées-Orientales) Premiers résultats». Sources: Les Cahiers de l’Âne Rouge, 6, 97‑112.
LUAULT, N. (2020). Entre ville et montagne: Habitat, peuplement et terroirs dans les Pyrénées de l’Est de l’Antiquité tardive au Moyen Âge (Cerdagne, IIIe-XIIe siècle). [Tesis doctoral] Tolosa: Université Jean-Jaurés.
MANGADO, X.; FULLOLA, J. M.; MERCADAL, O. (2015). «Montlleó i les evidències de les ocupacions paleolítiques a la Cerdanya». Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran. Lleida: Diputació de Lleida, 88-95.
MERCADAL, O.; CAMPO, M. (2009). «Aproximación a la circulación monetaria en la Cerdanya (siglo III a.C.-mediados siglo I d.C.)». XIII Congreso Nacional de Numismática. Cádiz, 353-367.
MERCADAL, O.; MORERA, J.; CAMPMAJÓ, P.; CABROL, D. (2021). «Del bronze final a la primera edat del Ferro». En: ALIAGA, S.; GASCÓN, C.; MERCADAL, O.; OBIOLS, L.; OLESTI, O.; SIMÓN, E. (eds.). Història de la Cerdanya. Girona: Diputació de Girona, 192-194. Història de les Comarques Gironines, VII, 98-105.
MERCADAL, O.; OLESTI, O. (2005). «La Cerdanya: Transformacions d’un poble i d’un paisatge pirinenc». Protohistoria et antiqua Historia Pyrenaice, 181-274.
MESSANA, Ch.; TORNERO, C.; COLOMINAS, L. (2023a). «Choose what suits you the best: reproductive patterns and livestockmanagement in the Iron Age Iberian Peninsula (3rd c. BC)». Archaeol. Anthropol., 15, 56.
MESSANA, Ch.; TORNERO, C.; MADGWICK, R.; LAMB, A.; EVANS, J.; COLOMINAS, L. (2023b). «Between valleys, plateaus, and mountains: unveiling livestock altitudinal mobility in the Iron Age Iberian Peninsula (3rd c. BC) through a multi-isotope approach». Frontiers in Environmental Archaeology, 2. https://doi.org/10.3389/fearc.2023.1245725
MORERA, J. (2017). Territori i poblament de la Cerdanya a l’Antiguitat: La iberització i romanització de la Vall Cerdana. [Tesis doctoral inédita] Universitat Autònoma de Barcelona.
MORERA, J.; OLLER, J.; OLESTI, O. (2020). «La Cerdanya i els ceretans en el marc de la Segona Guerra Púnica». Treballs d’Arqueologia, 24, 107-126. https://doi.org/10.5565/rev/tda.114
OLESTI, O. (2020). «El Pirineu Oriental en el marc de la Segona Guerra Púnica (218-202 a. n. e.): Una nova perspectiva». Treballs d’Arqueologia, 24, 7-40. https://doi.org/10.5565/rev/tda.120
OLESTI, O.; MERCADAL, O. (2005). «La iberización del Pirineo Oriental y la filiación étnica de los ceretanos». X Coloquio Internacional sobre Lenguas y Culturas Paleo-Hispànicas. Barcelona, 230-245.
OLESTI, O.; MERCADAL, O. (2017). «L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. VI-I a. n. e.)». Treballs d’Arqueologia, 21, 9-47. https://doi.org/10.5565/rev/tda.69
OLESTI, O.; MERCADAL, O.; GUÀRDIA, J. (2014). «El fin del sueño urbano en Iulia Lybica (Llívia, Cerdaña)». En: RAMALLO ASENSIO, S. F.; QUEVEDO SÁNCHEZ, A. (eds.). Las ciudades de la Tarraconense oriental entre los s. II-IV d.C.: Evolución urbanística y contextos materiales. Murcia: Universidad de Murcia, 61-88.
OLLER, J.; MORERA, J.; OLESTI, O. (2018). «Los ceretanos y la iberización del Pirineo oriental (s. IV-III a. n. e.): Una nueva aproximación histórica y arqueológica». Archivo Español de Arqueología, 91, 181-202.
PALET, J. M.; GARCIA, A.; ORENGO, H.; POLONIO, T. (2016). «Ocupacions ramaderes altimontanes a les capçaleres del Ter (Vall de Núria i Coma de Vaca, Queralbs): Resultats de les internvencions arqueològiques 2010-2015». XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Banyoles, 67-76.
— (2017). «Els espais altimontans pirenaics orientals a l’Antiguitat: 10 anys d’estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC». Treballs d’Arqueologia, 21, 77-97. https://doi.org/10.5565/rev/tda.59
PÈLACHS, A.; PÉREZ-OBIOL, R.; SORIANO, J. M.; PÉREZ-HAASE, A. (2016). «Dinàmica de la vegetació, contaminació ambiental i incendis durant els últims 10.000 anys a la Bassa Nera (Val d’Aran)». X Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Espot: Generalitat de Catalunya, 75-87.
PORTILLO, M.; SISA-LÓPEZ DE PABLO, J.; MORERA, J.; OLLER, J.; OLESTI, O. (2023). «Animal Indoor Penning in the Eastern Pyrenees: The Case-study of Late Iron Age Tossal de Baltarga, Cerdanya». Enviromental Archaeology, 28 (6), 1-17.
QUERALT, I.; OLESTI, O. (2016). «Preliminary XRD-XRF screening of metallic objects found in archaeological excavations at Pyrenees Mountains». Poster. XV Latin American Seminar of Analysis by X-Ray Techniques. III School of Archaeometry. Petrópolis, del 18 al 23 de septiembre de 2016.
RAFEL, N. (2007). «El textil como indicador de género en el registro funerario ibérico». Treballs d’Arqueologia, 13, 115-146.
RENDU, Ch. (2003). La Montagne d’Enveig: Une estive pyrénéenne dans la longue durée. Perpiñán: Trabucaire.
RICO, Ch. (1997). Pyrénées Romaines: Essai sur un pays de frontière. Madrid: Casa de Velázquez.
ROCAFIGUERA, M. (2020). «Els ausetans a la Segona Guerra Púnica: el paper de les terres del curs mitjà del riu Ter en el conflicto». Treballs d’Arqueologia, 24, 85-106. https://doi.org/10.5565/rev/tda.119
TARIFA, N. (2020). Informe preliminar: Análisis de los residuos preservados en los recipientes cerámicos del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya). [Inédito] Universidad de Estrasburgo.
VIAL, J. (2009). Le Pla de la Creu à Bolquère (Pyrénées Orientales): Occupation et mise en culture d’un versant de moyenne montagne au cours de premier âge du fer, en Cerdagne. Rapport final d’óperation de fouille archéologique. [Inédito]
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
