Las Independencias devinieron en Emancipaciones: los textos escolares del franquismo y la Historia de América, 1939-1975

Manuel Chust Calero; Víctor H. Silva Guijarro

doi:10.5565/rev/rubrica.269

Les Independències esdevingueren Emancipacions: els texts escolars del franquisme i la Història d'Amèrica, 1939-1975

Autors/ores

Manuel Chust Calero Universitat Jaume I https://orcid.org/0000-0001-5679-5082
Víctor H. Silva Guijarro https://orcid.org/0000-0002-2124-5862

PDF (ES)

Resum

Mitjançant un procés maniqueu de tergiversació i manipulació ideològica del passat, la Història Pàtria del franquisme va sintetitzar i va transformar el projecte d'Estat-nació –la Nova Espanya– i d'identitat nacional de la dictadura en un objecte d'ensenyament amb la finalitat d'inculcar en els ciutadans la consciència de pertinença a una nova nació i generar un sentiment d'adhesió, lleialtat i confiança en el nou règim. Des d'un primer instant, els ideòlegs de la dictadura van utilitzar els manuals escolars d'Història com una eina per aconseguir l'arrelament d'aquesta identitat nacional franquista encarregada de crear el Nou Home, i com una arma ideològica per a destruir tot el llegat republicà i per consegüent aconseguir aquest anhel del Caudillo de ressuscitar l'Espanya imperial de Carles I. Prenent com a referència aquesta obsessió de restaurar l'imperi colonial, en aquest treball realitzem una anàlisi històrica i historiogràfica sobre com els manuals escolars franquistes van abordar l'estudi de les causes del que ells van anomenar emancipació d'Hispanoamèrica.

Paraules clau

Texts escolars, Franquisme, identitat nacional, Estat-nació, independència d'Amèrica

Referències

ARENAZA LASAGABASTER, Juan José, y GASTAMINZA IBARBURU, Fermín, Historia Universal y de España. Cuarto curso del Bachillerato, Madrid, Ediciones S.M., 1965.

ASIÁN, José Luis. Elementos de Geografía Regional e Historia de España. Segundo curso de Bachillerato, Barcelona, Bosch Casa Editorial, 1941.

BERMEJO DE LA RICA, Antonio, Historia y Geografía. Segundo curso del Bachillerato, Madrid, Imprenta Helénica, 1939.

BERMEJO DE LA RICA, Antonio, y RAMOS PÉREZ, Demetrio, Los ideales del Imperio Español. Séptimo curso de Bachillerato, Madrid, Editorial Lepanto, 1944.

BOYD, Carolyn P., Historia Patria. Política, historia e identidad nacional en España: 1875-1975, Barcelona, Ediciones Pomares-Corredor, 2000.

CASTRO, José Ramón, Geografía e Historia. Quinto curso de Bachillerato, Zaragoza, Librería General, 1945.

Causas y caracteres de la Independencia Hispanoamericana: I Congreso Hispanoamericano de Historia, Madrid, Ediciones Cultura Hispánica, 1953.

CERECEDA, Feliciano, Historia del Imperio Español y de la Hispanidad, Madrid, Editorial Razón y Fe, 1946.

CERECEDA, Feliciano, Historia y Geografía de España. Quinto curso de Bachillerato, Madrid, Razón y Fe, 1943.

Compendio de Historia y Geografía de España para el examen de Estado, Madrid, Editorial Bibliográfica Española, 1951.

Curso de Historia de España, Barcelona, Ediciones Teide, 1946.

CHUST, Manuel (ed.), Las Independencias iberoamericanas en su laberinto: Controversias, cuestiones, interpretaciones, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2010.

Di FEBO, Giuliana “Franco y el nacionalcatolicismo: la construcción del carisma religioso”, en MORADIELLOS, Enrique (ed.), Las caras de Franco. Una revisión histórica del caudillo y su régimen, Madrid, Siglo XXI de España, 2016.

ELORZA, Antonio, “Sobre la naturaleza del franquismo”, en El Franquismo: El Régimen y la Oposición: Actas de las IV Jornadas de Castilla-La Mancha sobre Investigación en Archivos: Guadalajara, 9-12 de noviembre 1999, Vol. II, Toledo, Anabad Castilla-La Mancha, 2000.

ELLWOOD, Sheelagh M., “Falange y franquismo”, en Josep Fontana (ed.), España bajo el franquismo, Barcelona, Editorial Crítica, 1986.

FOXÁ, Agustín de “América sola en el mar”, Mundo Hispánico. La revista de veintitrés países, 1 (1948), p. 12.

GARCÍA MORENTE, Manuel, Idea de la Hispanidad, Madrid, Editorial Espesa-Calpe, 1961.

GASTAMINZA, Fermín, Pedagogía marianista. Congreso pedagógico marianista, Madrid, Editorial S.M., 1988.

GÓMEZ MENDOZA, Miguel Angel, “La transposición didáctica: historia de un concepto”, Revista Latinoamericana de Estudios Educativos, 1 (2005).

LÓPEZ-OCÓN CABRERA, Leoncio “Asián Peña, José Luis”, JAE educa. Diccionario de profesores de instituto vinculados a la JAE (1907-1936),http://ceies.cchs.csic.es/?q=content/asi%C3%A1n-pe%C3%B1a-jos%C3%A9-luis.

MARÍN GELABERT, Miquel Àngel, Los historiadores españoles en el franquismo, 1948-1975. La historia local al servicio de la patria, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2004.

MARTÍNEZ TÓRTOLA, Esther, La enseñanza de la Historia en el primer bachillerato franquista (1938-1953), Madrid, Editorial Tecnos, 1996.

MORADIELLOS, Enrique, La España de Franco (1939-1975). Política y sociedad, Madrid, Editorial Síntesis, 2008.

MORENO BURRIEL, Eliseo, Depurar y castigar. Los catedráticos de Geografía e Historia en los comienzos del Estado franquista (1936-1943), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2018.

Mundo Hispánico. La revista de veintitrés países, 1948.

PÉREZ VEJO, Tomás Nación, identidad nacional y otros mitos nacionalistas, Oviedo, Ediciones Nobel, 1999.

PUELLES BENÍTEZ, Manuel de, “La política del libro escolar. Del franquismo a la restauración democrática”, en ESCOLANO BENITO, Agustín (ed.), Historia Ilustrada del libro escolar en España. De la posguerra a la reforma educativa, Madrid, Biblioteca del Libro, 1998.

Revista Nacional de Educación, 1947.

ROJO DÍEZ, Eduardo, “…Y el padre Cereceda se quedó sin plaza en Oña”, Asociación de Estudios Onienses, Oña, 2018, https://onienses.com/articulosona.htm.

SÁNCHEZ GARCÍA, Raquel, La historia imaginada. La Guerra de la Independencia en la literatura española, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas/Ediciones Doce Calles, 2008.

SOBREQUÉS VIDAL, Santiago, Hispania. Ampliación Historia Política y Cultural de España, Barcelona, Ediciones Teide, 1947.

Biografies de l'autor/a

Manuel Chust Calero, Universitat Jaume I

Es catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad Jaume I de Castellón. Es especialista en el liberalismo doceañista y su trascendencia en América así como en los procesos históricos de las revoluciones de independencias hispanoamericanas.

Entre els seus últims llibres destaquen: Tras la guerra, la tempestad. Reformismo borbónico, liberalismo doceañista y federalismo revolucionario en México (1812-1835) (2019) juntament amb José Antonio SERRANO, i El Trienio Liberal: Revolución e independencia en la monarquía hispánica (2020), juntament amb Pedro RÚJULA.

Com a editor, entre d'altres: ¡Abajo la tiranía! América y España en revolución, 1776-1835 (2018); Los miedos sin patria. Temores revolucionarios en las independencias iberoamericanas (2019); 1821. México versus Perú (2020) i ¡Mueran las cadenas! El Trienio Liberal en América (2020).

Ha estat president de l'Associació d'Historiadors Latinoamericanistes Europeus, (AHILA) entre 2005-2008. De 2008-2018 va ser el seu editor general. Actualment és vicepresident de l'Associació Llatinoamericana d'Història (ALAHIS) i codirector de Jornades Virtuals d'Història d'Amèrica. És director del Màster “Història del Món Hispà: les Independències Iberoamericanes” en la Universitat Jaume I de Castelló.

És membre corresponsal internacional de l'Acadèmia Mexicana d'Història.

Adreça electrònica: chust@his.uji.es

Víctor H. Silva Guijarro

És graduat en Història i Màster en Història i Antropologia d'Amèrica per la Universitat Complutense de Madrid. És aspirant a títol de Doctor en Història de l'Educació i la Ciència en el programa de doctorat en Diversitat, Subjectivitat i Socialització. Estudis en Antropologia Social, Història de la Psicologia i de l'Educació de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). És investigador del Centre de Recerca RAGIS-UNED. La seva línia de recerca és la Història de l'Educació i la Ciència a l'Equador i a Espanya (ss. XIX-XX). Ha participat en congressos científics nacionals i internacionals i ha publicat capítols de llibres i articles en revistes especialitzades sobre la seva recerca en manualística escolar on ha abordat, d'una banda, un estudi del tractament sobre el procés d'Independència donat pels textos escolars equatorians del segle XIX i XX i, per un altre, l'anàlisi del liberalisme doceañista i la Independència d'Amèrica als textos escolars espanyols del franquisme.