El mito del Dolchstoß  y la cuestión de la responsabilidad en el desencadenamiento de la guerra (Kriegsschuldfrage) como ejes del debate público en la República de Weimar

Alejandro Andreassi Cieri

doi:10.5565/rev/rubrica.146

El mite del Dolchstoß i la qüestió de la responsabilitat en l'esclat de la guerra (Kriegsschuldfrage) com a eixos del debat públic a la República de Weimar

Autors/ores

Alejandro Andreassi Cieri Universitat Autònoma de Barcelona

PDF (ES)

Resum

En aquest text s'analitza l'impacte del mite del Dolchstoß (la punyalada per l'esquena) amb la qual es va intentar presentar la derrota de 1918 com el resultat de la traïció de la rereguarda i no del fracàs de l'exèrcit alemany, així com el tractament de la Kriegsschuldfrage (la qüestió de la responsabilitat en l'esclat de la guerra), com a exemples de la manipulació de l'opinió pública durant la República de Weimar, les condicions de la seva eficàcia, així com les respostes que va produir a nivell polític institucional i als mitjans de comunicació.

Paraules clau

Dolchstoß, Kriegsschuldfrage, Primera Guerra Mundial, República de Weimar, opinió pública alemanya, extrema dreta alemanya

Referències

“Akten der Reichskanzlei. Weimarer Republik - Das Kabinett Cuno / Band 1 / Dokumente / Nr. 149 Staatssekretär Hamm an den Reichswirtschaftsminister. 3. Mai 1923, S. 459-461”, <http://www.bundesarchiv.de/aktenreichskanzlei/1919-1933/0000/cun/cun1p/kap1_2/para2_149.html>.

“Aus dem Bericht des Reichsbankpräsidenten vor dem Zentralausschuß der Reichsbank. 23. April 1923”, <http://www.bundesarchiv.de/aktenreichskanzlei/1919-1933/0100/cun/cun1p/kap1_2/para2_138.html>

“Der Reichsministerpräsident an den Preußischen Ministerpräsidenten. 20.4.1919”, http://www.bundesarchiv.de/aktenreichskanzlei/1919-1933/0100/sch/sch1p/kap1_2/para2_50.html.

“Kabinettssitzung vom 12. März 1919”, <http://www.bundesarchiv.de/aktenreichskanzlei/1919-1933/0000/sch/sch1p/kap1_2/kap2_11/para3_9.html>..

ANDREASSI CIERI, Alejando, “La biopolítica se instala en las trincheras. Los científicos naturales alemanes y la Gran Guerra”, en MORENTE, Francisco y RODRIGO, Javier (eds.), Tierras de nadie: la Primera Guerra Mundial y sus consecuencias, Granada, Comares, 1914.

BARANOWSKI, Shelley, Nazi Empire: German Colonialism and Imperialism from Bismarck to Hitler, Cambridge/New York, Cambridge University Press, 2010.

CANNING, Kathleen; BARNDT, Kerstin, y MCGUIRE, Kristin, Weimar Publics/Weimar Subjects: Rethinking the Political Culture of Germany in the 1920s, Nueva York/Oxford, Berghahn Books, 2013.

CHICKERING, Roger, Imperial Germany and the Great War, 1914-1918, Cambridge-Nueva York, Cambridge University Press, 2004.

Deutsche Allgemeine Zeitung, 1919.

Deutsche Zeitung, 1924.

ELEY, Geoff, Reshaping the German right: radical nationalism and political change after Bismarck, Ann Arbor, University of Michigan Press, 1990.

GAY, Peter, La cultura de Weimar, Barcelona, Argos Vergara, 1984.

HAFFNER, Sebastian, La Revolución alemana de 1918-1919, Barcelona, Inedita Ediciones, 2009.

Hans Wolfram VON HENTIG, “Müller, Karl Alexander von” en Neue Deutsche Biographie, 18 (1997).

HERWIG, Holger H., “Clio Deceived: Patrotic Self-Censorship in Germany after the Great War”, International Security 12, n. 2 (1987).

KAUTSKY, Karl, Wie der Weltkrieg entstand dargestellt nach dem Aktenmaterial des Deutschen Auswärtigen Amts., Berlin, P. Cassirer, 1919

KLEE, Ernst, Das Personenlexikon zum Dritten Reich: wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, S. Fischer Verlag, 2003.

MARKS, Sally, “Mistakes and Myths: The Allies, Germany, and the Versailles Treaty, 1918–1921”, The Journal of Modern History 85, n. 3 (setiembre 2013).

MÖLLER, Horst, La République de Weimar, París, Tallandier, 2005.

MOMMSEN, Hans, The Rise and the Fall of Weimar Democracy, Chapel Hill, University of North Carolina Press, 1996.

MÜLLER, Karl Alexander VON, “Cossmann, Paul Nikolaus” en Neue Deutsche Biographie, 3 (1957), S. 374.

PERMOOSER, Irmtraud, “Der dolchstossprozess in München 1925”, Zeitschrift für Bayerische Landesgeschichte, 59 (1996).

PEUKERT, Detlev, The Weimar Republic: the crisis of classical modernity, New York, Hill and Wang, 1992.

Reichstag 14. Sitzung, 30-7-1920 <http://www.reichstagsprotokolle.de/Blatt2_w1_bsb00000028_00450.html>.

SALA ROSE, Rosa, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, Barcelona, El Acantilado, 2003.

STUDT, Christoph, “Oncken, Karl Hermann Gerhard”, en Neue Deutsche Biographie, 19 (1999).

The Versailles Treaty June 28, 1919, partes VII y VIII, <http://avalon.law.yale.edu/imt/partvii.asp> y <http://avalon.law.yale.edu/imt/partviii.asp> .

THIMME, Annelise, Flucht in den Mythos. Die Deutschnationale Volkspartei und die Niederlage von 1918, Göttingen, Vandenhoeck & Ruprecht, 1969.

Biografia de l'autor/a

Alejandro Andreassi Cieri, Universitat Autònoma de Barcelona

Alejandro Andreassi Cieri és professor (jubilat) d'història contemporània en el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en la història del treball i del moviment obrer, així com dels feixismes europeus. És autor d' «Arbeit macht Frei». El trabajo y su organización en el fascismo (Alemania e Italia), Barcelona, El Viejo Topo, 2004 i de El compromiso fáustico. La biologización de la política en Alemania, 1870-1945, Barcelona, El Viejo Topo, 2015, així com d'"El significado del socialismo en los textos de la revolución conservadora alemana”, a Rebeldes y reaccionarios. Intelectuales, fascismo y derecha radical en Europa, 1914-1956, Barcelona, El Viejo Topo, 2011; “De pulsiones y autodeterminaciones: algunas reflexiones sobre Sigmund Freud y El Malestar en la cultura”, Dipòsit digital de documents de la UAB, 2013; “El KPD en la Guerra Civil española y la cuestión del Frente Popular: algunas reflexiones”, Madrid, Hispania, Vol 73, No 246, (2014), «Emancipación: breve recorrido por el término», kult-ur 2, n.^o 3, 16 de junio de 2015, i "Lenin, la revolución rusa y el taylorismo" a Joan Tafalla (ed.), LA REVOLUCIÓN RUSA Y EL ESTADO. Del Consejo de Comisarios del Pueblo a la NEP (1917-1921); Barcelona, El Viejo Topo, 2018.