Memorias transnacionales: un general portugués en el callejero de Madrid

Teresa Pinheiro

doi:10.5565/rev/rubrica.268

Memòries transnacionals: un general portuguès al nomenclàtor de Madrid

Autors/ores

Teresa Pinheiro Technische Universität Chemnitz https://orcid.org/0000-0003-2887-0449

PDF (ES)

Resum

Al districte madrileny de Tetuan es troben algunes dels controvertits carrers franquistes que l'Ajuntament de Manuela Carmena va aconseguir canviar el 2018 en compliment de l'anomenada Llei de Memòria Històrica. Tanmateix, un carrer d'aquest barri va romandre inalterat després de l'aplicació d'aquesta mesura. Es tracta de l'Avinguda del President Carmona, que ret homenatge al primer president de la dictadura portuguesa, Óscar Carmona. L'existència d'aquest carrer avui dia resulta enigmàtica per dos motius. D'una banda, les referències a Carmona van desaparèixer en la seva gairebé totalitat dels carrers portuguesos després de la revolució del 25 d'abril de 1974. De l'altra, sorprèn la permanència d'una memòria encomiàstica de la dictadura portuguesa a Madrid, mentre les referències al franquisme van desapareixent.
El present article té com a objectiu revelar les diferents polítiques de memòria que van conduir a aquesta aparent anomalia. Tor assumint una perspectiva teòrica que posa en diàleg els estudis de memòria i els estudis urbans, la reconstrucció històrica de les referències al general Carmona a l'espai urbà de Madrid servirà d'estudi de cas sobre les implicacions del que podem dir memòries transnacionals –l'apropiació de referents històrics transnacionals en les narratives nacionals– per als estudis ibèrics.

Paraules clau

Madrid, Transició, Relacions diplomàtiques ibèriques, Óscar Carmona

Referències

ABC 1929, 1979, 1980.

ABC, 1949.

APARISI LAPORTA, Luis Miguel, Toponimia madrileña. Proceso evolutivo, vol. I: Nomenclátor toponímico, Madrid, Ayuntamiento de Madrid, 2001.

Boletín del Ayuntamiento de Madrid, 1949.

CÂMARA MUNICIPAL DE LISBOA, Edital Nr. 161/74, 30-12-1974.

CAMILO, Diogo, “Bloco quer abrir debate sobre nome da ponte de Vila Franca de Xira”, en Sábado, 27-12-2018.

CASTRO, Luis, Héroes y caídos. Políticas de la memoria en la España contemporánea, Madrid, Catarata, 2008.

CHECA SÁNCHEZ, Adelaida, “Evolución del plano de los barrios de ‘Cuatro Caminos’ y ‘Castillejos’”, Anales de Geografía de la Univ. Complutense, 2 (1982).

Diario 16, 3-5-1979, 12-6-1979 y 26-1-1980.

ELIAS, Helena, y MARQUES, Inês, “As últimas encomendas de arte pública do Estado Novo (1965-1985)”, On the W@terfront. Public Art. Urban Design. Civic Participation. Urban Regeneration, 23 (2012).

ERLL, Astrid, “Travelling Memory”, Parallax, 17, 4 (2011.

Estampa, La, 1929.

FUSI AIZPÚRUA, Juan Pablo, “El Franquismo: la etapa totalitaria (1939-1959)”, en JOVER ZAMORA, José María; GÓMEZ-FERRER, Guadalupe, y FUSI AIZPÚRUA, Juan Pablo (eds.), España: sociedad, política y civilización (siglos XIX-XX), Madrid, Debate, 2001.

GEERTZ, Clifford, The Interpretation of Cultures: Towards an Interpretive Theory of Culture, New York, Basic Books, 2017.

GREEN, Joe, “A complacent memory? Street name changes in Lisbon during the Revolutionary Period”, Iberoamericana. América Latina – España – Portugal, 22, 79 (2022).

HERNÁNDEZ QUERO, Carlos, y CRUZ SALANOVA, Luis de, “Cuando los suburbios dejaron de ser periferia. La lucha por el control de la calle en el Madrid de los años 30”, Rubrica Contemporánea, 8, 16 (2019), https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.178.

HUNTINGTON, Samuel P., The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century, Norman, Oklahoma, University of Oklahoma Press, 1991.

MALHEIRO DA SILVA, Armando, “General Norton de Matos. Aspectos maiores de um perfil histórico-biográfico: o colonialista e o demócrata”, Africana Studia, 6 (2003).

MARTÍNS, Fernando, “Uma revolução tranquila? Da política externa da Guerra Civil de Espanha ao Pacto do Atlântico”, en ídem (ed.), Diplomacia & Guerra. Política externa e política de defesa em Portugal do final da monarquia ao marcelismo, Évora, Cidehus, 2001, https://doi.org/10.4000/books.cidehus.3555.

MARTINS, José Cândido de OLIVEIRA “Portugal do Estado Novo em 1936: da propaganda à desmitificação em Saramago”, en NOGUEIRA, Carlos; BALTRUSCH, Burghard, y CERDÀ SUBIRACHS, Jordi (eds.), José Saramago e os desafios do nosso tempo, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2021.

Mundo Gráfico, El, 1929.

NOGUEIRA, Franco, Um político confessa-se. Diário 1960-1968, Lisboa, Civilização, 1987.

OLIVAS OSUNA, José Javier, “The deep roots of the Carnation Revolution: 150 years of military interventionism in Portugal”, Portuguese Journal of Social Science, 13, 2 (2014), https://doi.org/10.1386/pjss.13.2.215_1.

OLIVEIRA, Pedro AIRES, “Portugal no mundo”, en CARDOSO, História contemporânea de Portugal, pp. 73-107 [98-99].

País, El, 1980.

PINHEIRO, Teresa, “Portugal und Spanien – 30 Jahre Europa”, en Romanische Studien, 5 (2016).

PLENO DEL AYUNTAMIENTO DE MADRID, Informe del Comisionado de Memoria Histórica en relación a las alegaciones presentadas al informe sobre el plan de revisión del callejero de Madrid, Madrid, Ayuntamiento de Madrid, 2017.

RADIO TELEVISÃO PORTUGUESA, Comemorações do centenário do nascimento do Marechal Óscar Carmona, 24-11-1969, https://arquivos.rtp.pt/conteudos/comemoracoes-do-centenario-do-nascimento-do-marechal-oscar-carmona,

RAVENTÓS VIÑAS, María Teresa, “El Patronato de Casas Militares: proyectos realizados en Madrid durante el periodo 1928-1959”, Revista Universitaria de Historia Militar 3, 2 (2013).

REIS, Bruno C., “A vida política”, en José Luís Cardoso (ed.), História contemporânea de Portugal 1808-2010, vol. 4: Olhando para dentro, 1930-1960, Madrid, Mapfre, 2014.

ROSAS, Fernando “As grandes linhas de evolução institucional”, en ídem (ed.), Portugal e o Estado Novo (1930-1960), Lisboa, Presença, 1992.

SARDICA, José Miguel, “Os amigos inimigos: Portugal e Espanha no século XX”, en MATOS, Artur Teodoro de; COSTA João Paulo de OLIVEIRA e, y CARNEIRO, Roberto (eds.), Portugal e Espanha. Amores e desamores: 900 anos de fronteira partilhada, vol. 2. Lisboa, Círculo de Leitores.

Teresa PINHEIRO, “Die Erinnerung an den Estado Novo im demokratischen Portugal”, en GANZENMÜLLER, Jörg (ed.), Europas vergessene Diktaturen: Diktatur und Diktaturüberwindung in Spanien,

TORGAL, Luís REIS, Estados Novos, Estado Novo. Ensaios de História Política e Cultural, vol. I, Coimbra, Imprensa da Universidade de Coimbra, 2009, https://doi.org/10.14195/978-989-26-0381-0.

TORRE GÓMEZ, Hipólito de la, “Relaciones hispano-portuguesas (1919-1930)”, Revista de Historia Contemporánea, 1 (1982).

Unión Ilustrada, La, 1929.

Biografia de l'autor/a

Teresa Pinheiro, Technische Universität Chemnitz

Teresa Pinheiro és professora d'Estudis Ibèrics en l'Institut d'Estudis Europeus de la Technische Universität Chemnitz, Alemanya. Es va graduar en la Universität zu Köln i la Universidade de Lisboa amb títols en estudis alemanys i portuguesos i va rebre el seu doctorat en Antropologia Cultural a la Universität Paderborn, Alemanya, el 2002. Els seus camps de recerca inclouen l'emigració, les representacions de la identitat col·lectiva i les polítiques de la memòria en la Península Ibèrica.
És editora de Ressenyes de la International Journal of Iberian Studies i actualment treballa en un projecte digital sobre la Segona República Espanyola.
Les seves publicacions recents en el camp dels Estudis Ibèrics inclouen “Iberian and European Studies – Archaeology of a New Epistemological Field” (2013), “Introducción. Los medios de comunicación y la configuración de la memoria en la España y Portugal contemporáneos” (amb Esther GIMENO UGALDE, 2014), i “Memoria de la República en las transiciones democráticas ibéricas” (2015), entre d'altres. També és coeditora del volum Peripheral Identities: Iberia and Eastern Europe Between the Dictatorial Past and the European Present (2011).