“La regió forta i amb mitjans propis”. La Mancomunitat, el catalanismo y la dictadura de Primo de Rivera
Resumen
El objetivo del artículo es aportar nuevas fuentes que nos permitan reinterpretar el proceso que implicó que buena parte del movimiento catalanista y la Mancomunitat apoyasen el pronunciamiento del general Primo de Rivera que acabó con el sistema parlamentario liberal de la Restauración y supuso el inicio de la primera dictadura española del siglo XX. Nos preguntamos por qué una buena parte del catalanismo respaldó el pronunciamiento del general Miguel Primo de Rivera, cuando éste era el capitán general de Cataluña y encabezaba el “partido militar”; un lobby de presión claramente vinculado al nacionalismo español exacerbado. Nuestra investigación aporta nuevas fuentes de estudio provenientes del Archivo de Josep Puig i Cadafalch que se encuentra en el Arxiu Nacional de Catalunya, especialmente el proyecto de Real Decreto de regionalización española. Defendemos que el apoyo de la mayor parte del catalanismo a la instauración de la dictadura habría estado motivado por la promesa de instaurar la regionalización española por la vía autoritaria.
Palabras clave
Catalanismo, nacionalismo español, nacionalismo catalán, Mancomunitat, “partido militar”, Miguel Primo de Rivera, Josep Puig i CadafalchCitas
ABC, 1923.
ANDRADE, Benito Mariano, Castilla ante el separatismo catalán, Madrid, Reus, 1921.
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA, fondo 737.
BALCELLS, Albert, Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època, Barcelona, Rafael Dalmau, 2013.
BARAS I GÓMEZ, Montserrat, Acció Catalana: 1922-1936, Barcelona, Curial, 1984.
CARDONA, Gabriel, y LOSADA, Juan Carlos, Weyler. Nuestro hombre en La Habana, Barcelona, Planeta, 1997.
CASALS, Xavier, “Auge y declive del ‘partido militar’ de Barcelona (1898-1936)”, Iberic@l. Revue d’études ibériques et ibéro-américaines, n. 4 (2013).
CASALS, Xavier, y UCELAY-DA CAL, Enric, El fascio de la Rambla. Los orígenes catalanes del fascismo español, Barcelona, Pasado & Presente, 2023.
COLOMINAS, Joaquim. Josep Puig i Cadafalch i la Mancomunitat de Catalunya, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2019.
Correspondencia de España, La1923.
Diario de la Marina, 1923.
EHRLICH, Charles, E. Lliga Regionalista: Lliga Catalana, 1901-1936, Barcelona, Institut Cambó Alpha, 2004.
ESCULIES, Joan, A la recerca de Prat de la Riba, Barcelona, Pòrtic, 2017.
FERRER, Miquel, De la fundació de la Lliga Regionalista a la Primera Guerra Mundial (1901-1918) , Barcelona, Rafael Dalmau, 1977.
Gaceta de Madrid, 1833, 1923.
GABRIEL, Pere, “Eren temps de sindicats. Reconsideracions a l’entorn de 1917-1923”, L’Avenç, 192 (1995).
GARRIGA I MASSÓ, Joan, Memòries d’un liberal catalanista (1871-1939), Barcelona, Edicions 62, 1987.
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, El máuser y el sufragio: orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931) , Madrid, CSIC, 1999
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917), Madrid, CSIC, 1998.
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, y REY REGUILLO, Fernando DEL, La defensa armada contra la revolución: una historia de las “guardias cívicas” en la España del siglo XX, Madrid, CSIC, 1995
GRAU, Josep, La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.
HURTADO, Amadeu, Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, Esplugues de Llobregat, Ariel, 1969.
IGLESIAS AMORÍN, Alfonso, Marruecos, panteón del Imperio español (1859-1931) , Madrid, Marcial Pons, 2022.
IZQUIERDO , Santiago, “La llarga campanya en demanda de la Mancomunitat”, en UCELAY-DA CAL, Enric; PICH, Josep, y GONZÁLEZ VILALTA, Arnau, L’Aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, Catarroja, Afers, 2019.
IZQUIERDO BALLESTER, Santiago, La Primera victòria del catalanisme polític: el triomf electoral de la candidatura dels “quatre presidents” (1901) , Barcelona, Pòrtic, 2002.
LEÓN-IGNACIO, Jacinto, Los Años del pistolerismo. Ensayo para una guerra civil, Barcelona, Planeta, 1981.
LLORENS I VILA, Jordi, La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià: 1891-1903, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1992
MADARIAGA, María Rosa, Abd-el-Krim el Jatabi: la lucha por la independencia, Madrid, Alianza, 2009.
MADARIAGA, María Rosa, España y el Rif: crónica de una historia casi olvidada, Melilla, UNED, 1999.
MADARIAGA, Salvador DE, Memorias de un federalista, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1967.
MALAPARTE, Curzio, Técnica del Golpe de Estado. Trotsky, Lenin, Pilsudsky, Kapp, Napoleón, Primo de Rivera, Hitler, ed. de Santiago de Chile, Zig-zag, 1934.
MANELA, Erez, The Wilsonian moment: self-determination and the international origins of anticolonial nationalism, Nueva York, Oxford University Press, 2009.
MARINELLO BONNEFOY, Juan Cristóbal, “Pistolerismo y violencia sindical en Barcelona (1917-1923)”, Barcelona Quaderns d’Història, 26 (2020)
MARINELLO BONNEFOY, Juan Cristóbal, y ZOFFMANN RODRIGUEZ, Arturo, “A Proletarian Turf War: The Rise and Fall of Barcelona’s Sindicatos Libres, 1919-1923”, International Review of Social History (IRSH), 66 (2021).
MOLAS, Isidre, “Federació Democràtica Nacionalista (1919-1923)”, Recerques: història, economia, cultura, n. 4 (1974).
MOLAS, Isidre, Lliga catalana: un estudi d'estasiologia, Barcelona, Edicions 62, 1973.
MORENO LUZÓN, Javier, El rey patriota. Alfonso XIII y la nación, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2023.
País, El, 1913.
PICH, Josep; MARTÍNEZ FIOL, David ,y SABATER, Jordi, La paz intranquila. Los tratados de paz de la guerra que no acabó con todas las guerras (1918-1923) , Barcelona, Bellaterra, 2020.
PRAT DE LA RIBA, Enric, “L’imperialisme”, en La nacionalitat catalana, Barcelona, Tip. L’Anuari de l’Exportació, 1906.
PUBILL, Joan, “Calma abans de la tempesta? El procés de desliberalització a Espanya al primer terç del segle XX. Aproximació a les arrels d’un fenomen europeu”, Segle XX. Revista catalana d’història, 11 (2018).
PUELL DE LA VILLA, Fernando, “El ejército español en vísperas de Annual”, Studia Historica. Historia Contemporánea, 39 (2022).
Publicitat, La, 1923.
QUIROGA, Alejandro, Miguel Primo de Rivera. Dictadura, populismo y nación, Barcelona, Crítica, 2022.
REY REGUILLO, Fernando DEL, “El empresario, el sindicalista y el miedo”, en CRUZ, Rafael, y PÉREZ LEDESMA, Manuel, Cultura y movilización en la España contemporánea, Madrid, Alianza, 1997.
RIBÉ, Manuel, Memorias de un funcionario, Barcelona, Marte, 1963.
RIQUER, Borja DE, Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904, Barcelona, Edicions 62, 1977.
ROMERO SALVADÓ, Francisco J., ¿Quién mató a Eduardo Dato? Comedia política y tragedia social en España, 1892-1921, Granada, Comares, 2020.
SANTOLARIA, Francesc, El Banquet de la Victòria i els fets de ¡Cu-Cut!. Cent anys de l'esclat catalanista de 1905, Barcelona, Meteora, 2005.
SOLDEVILLA, Fernando, El Año político 1905, I, Madrid, Imp. de Ricardo Rojas, 1906.
SOLDEVILLA, Fernando, El Año político. 1913. Año XIX, Madrid, Imp. de Ricardo F. de Rojas, 1914.
SOLÉ TURA, Jordi, Catalanismo y revolución burguesa, Madrid, Cuadernos para el Diálogo, 1970.
TERMES, Josep, “El nacionalisme català. Problemes d’interpretació”, Índice Histórico Español, 125 (2012).
TOOZE, J. Adam, El Diluvio. La Gran Guerra y la reconstrucción del orden mundial (1916-1931) , Barcelona, Crítica, 2016.
UCELAY-DA CAL, Enric, Breve historia del separatismo catalán, Barcelona, Ediciones B, 2018.
UCELAY-DA CAL, Enric, Història de la Diputació de Barcelona, vol. II (1898-1931), Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987.
Veu de Catalunya, La, 1930.
VILLA, Roberto, 1923. El golpe que cambió la historia de España, Barcelona, Espasa Calpe, 2023.
WINSTON, Colin M., La clase trabajadora y la derecha en España: 1900-1936, Madrid, Cátedra, 1989.
Publicado
Descargas
Derechos de autor 2024 Josep Pich Mitjana, Alfonso Bermudez Mombiela, Gerard Llorens DeCesaris

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.