“La regió forta i amb mitjans propis”. La Mancomunitat, el catalanisme i la dictadura de Primo de Rivera
Resum
L'objectiu de l'article és aportar noves fonts que ens permetin reinterpretar el procés que va implicar que bona part del moviment catalanista i la Mancomunitat recolzessin el pronunciament del general Primo de Rivera que va acabar amb el sistema parlamentari liberal de la Restauració i va suposar l'inici de la primera dictadura espanyola del segle XX. Ens preguntem per què una bona part del catalanisme va donar suport al pronunciament del general Miguel Primo de Rivera, quan aquest era el capità general de Catalunya i encapçalava el “partit militar”; un lobby de pressió clarament vinculat al nacionalisme espanyol exacerbat. La nostra investigació aporta noves fonts d'estudi provinents de l'Arxiu de Josep Puig i Cadafalch que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, especialment el projecte del Reial decret de regionalització espanyola. Defensem que el suport de la major part del catalanisme a la instauració de la dictadura hauria estat motivat per la promesa d'instaurar la regionalització espanyola per la via autoritària.
Paraules clau
Catalanisme, nacionalisme espanyol, nacionalisme català, Mancomunitat, “partido militar”, Miguel Primo de Rivera, Josep Puig i CadafalchReferències
ABC, 1923.
ANDRADE, Benito Mariano, Castilla ante el separatismo catalán, Madrid, Reus, 1921.
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA, fondo 737.
BALCELLS, Albert, Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època, Barcelona, Rafael Dalmau, 2013.
BARAS I GÓMEZ, Montserrat, Acció Catalana: 1922-1936, Barcelona, Curial, 1984.
CARDONA, Gabriel, y LOSADA, Juan Carlos, Weyler. Nuestro hombre en La Habana, Barcelona, Planeta, 1997.
CASALS, Xavier, “Auge y declive del ‘partido militar’ de Barcelona (1898-1936)”, Iberic@l. Revue d’études ibériques et ibéro-américaines, n. 4 (2013).
CASALS, Xavier, y UCELAY-DA CAL, Enric, El fascio de la Rambla. Los orígenes catalanes del fascismo español, Barcelona, Pasado & Presente, 2023.
COLOMINAS, Joaquim. Josep Puig i Cadafalch i la Mancomunitat de Catalunya, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2019.
Correspondencia de España, La1923.
Diario de la Marina, 1923.
EHRLICH, Charles, E. Lliga Regionalista: Lliga Catalana, 1901-1936, Barcelona, Institut Cambó Alpha, 2004.
ESCULIES, Joan, A la recerca de Prat de la Riba, Barcelona, Pòrtic, 2017.
FERRER, Miquel, De la fundació de la Lliga Regionalista a la Primera Guerra Mundial (1901-1918) , Barcelona, Rafael Dalmau, 1977.
Gaceta de Madrid, 1833, 1923.
GABRIEL, Pere, “Eren temps de sindicats. Reconsideracions a l’entorn de 1917-1923”, L’Avenç, 192 (1995).
GARRIGA I MASSÓ, Joan, Memòries d’un liberal catalanista (1871-1939), Barcelona, Edicions 62, 1987.
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, El máuser y el sufragio: orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931) , Madrid, CSIC, 1999
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917), Madrid, CSIC, 1998.
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo, y REY REGUILLO, Fernando DEL, La defensa armada contra la revolución: una historia de las “guardias cívicas” en la España del siglo XX, Madrid, CSIC, 1995
GRAU, Josep, La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.
HURTADO, Amadeu, Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, Esplugues de Llobregat, Ariel, 1969.
IGLESIAS AMORÍN, Alfonso, Marruecos, panteón del Imperio español (1859-1931) , Madrid, Marcial Pons, 2022.
IZQUIERDO , Santiago, “La llarga campanya en demanda de la Mancomunitat”, en UCELAY-DA CAL, Enric; PICH, Josep, y GONZÁLEZ VILALTA, Arnau, L’Aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, Catarroja, Afers, 2019.
IZQUIERDO BALLESTER, Santiago, La Primera victòria del catalanisme polític: el triomf electoral de la candidatura dels “quatre presidents” (1901) , Barcelona, Pòrtic, 2002.
LEÓN-IGNACIO, Jacinto, Los Años del pistolerismo. Ensayo para una guerra civil, Barcelona, Planeta, 1981.
LLORENS I VILA, Jordi, La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià: 1891-1903, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1992
MADARIAGA, María Rosa, Abd-el-Krim el Jatabi: la lucha por la independencia, Madrid, Alianza, 2009.
MADARIAGA, María Rosa, España y el Rif: crónica de una historia casi olvidada, Melilla, UNED, 1999.
MADARIAGA, Salvador DE, Memorias de un federalista, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1967.
MALAPARTE, Curzio, Técnica del Golpe de Estado. Trotsky, Lenin, Pilsudsky, Kapp, Napoleón, Primo de Rivera, Hitler, ed. de Santiago de Chile, Zig-zag, 1934.
MANELA, Erez, The Wilsonian moment: self-determination and the international origins of anticolonial nationalism, Nueva York, Oxford University Press, 2009.
MARINELLO BONNEFOY, Juan Cristóbal, “Pistolerismo y violencia sindical en Barcelona (1917-1923)”, Barcelona Quaderns d’Història, 26 (2020)
MARINELLO BONNEFOY, Juan Cristóbal, y ZOFFMANN RODRIGUEZ, Arturo, “A Proletarian Turf War: The Rise and Fall of Barcelona’s Sindicatos Libres, 1919-1923”, International Review of Social History (IRSH), 66 (2021).
MOLAS, Isidre, “Federació Democràtica Nacionalista (1919-1923)”, Recerques: història, economia, cultura, n. 4 (1974).
MOLAS, Isidre, Lliga catalana: un estudi d'estasiologia, Barcelona, Edicions 62, 1973.
MORENO LUZÓN, Javier, El rey patriota. Alfonso XIII y la nación, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2023.
País, El, 1913.
PICH, Josep; MARTÍNEZ FIOL, David ,y SABATER, Jordi, La paz intranquila. Los tratados de paz de la guerra que no acabó con todas las guerras (1918-1923) , Barcelona, Bellaterra, 2020.
PRAT DE LA RIBA, Enric, “L’imperialisme”, en La nacionalitat catalana, Barcelona, Tip. L’Anuari de l’Exportació, 1906.
PUBILL, Joan, “Calma abans de la tempesta? El procés de desliberalització a Espanya al primer terç del segle XX. Aproximació a les arrels d’un fenomen europeu”, Segle XX. Revista catalana d’història, 11 (2018).
PUELL DE LA VILLA, Fernando, “El ejército español en vísperas de Annual”, Studia Historica. Historia Contemporánea, 39 (2022).
Publicitat, La, 1923.
QUIROGA, Alejandro, Miguel Primo de Rivera. Dictadura, populismo y nación, Barcelona, Crítica, 2022.
REY REGUILLO, Fernando DEL, “El empresario, el sindicalista y el miedo”, en CRUZ, Rafael, y PÉREZ LEDESMA, Manuel, Cultura y movilización en la España contemporánea, Madrid, Alianza, 1997.
RIBÉ, Manuel, Memorias de un funcionario, Barcelona, Marte, 1963.
RIQUER, Borja DE, Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904, Barcelona, Edicions 62, 1977.
ROMERO SALVADÓ, Francisco J., ¿Quién mató a Eduardo Dato? Comedia política y tragedia social en España, 1892-1921, Granada, Comares, 2020.
SANTOLARIA, Francesc, El Banquet de la Victòria i els fets de ¡Cu-Cut!. Cent anys de l'esclat catalanista de 1905, Barcelona, Meteora, 2005.
SOLDEVILLA, Fernando, El Año político 1905, I, Madrid, Imp. de Ricardo Rojas, 1906.
SOLDEVILLA, Fernando, El Año político. 1913. Año XIX, Madrid, Imp. de Ricardo F. de Rojas, 1914.
SOLÉ TURA, Jordi, Catalanismo y revolución burguesa, Madrid, Cuadernos para el Diálogo, 1970.
TERMES, Josep, “El nacionalisme català. Problemes d’interpretació”, Índice Histórico Español, 125 (2012).
TOOZE, J. Adam, El Diluvio. La Gran Guerra y la reconstrucción del orden mundial (1916-1931) , Barcelona, Crítica, 2016.
UCELAY-DA CAL, Enric, Breve historia del separatismo catalán, Barcelona, Ediciones B, 2018.
UCELAY-DA CAL, Enric, Història de la Diputació de Barcelona, vol. II (1898-1931), Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987.
Veu de Catalunya, La, 1930.
VILLA, Roberto, 1923. El golpe que cambió la historia de España, Barcelona, Espasa Calpe, 2023.
WINSTON, Colin M., La clase trabajadora y la derecha en España: 1900-1936, Madrid, Cátedra, 1989.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Josep Pich Mitjana, Alfonso Bermudez Mombiela, Gerard Llorens DeCesaris
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
