L’aspecte lèxic a la carta. Una seqüència per al treball de la riquesa verbal en les produccions escrites
Resum
Aquest article planteja una aproximació a l’estudi de l’aspecte lèxic al segon cicle de l’ESO com a eina per facilitar l’ampliació del repertori lèxic i la millora de la dinamicitat dels textos descriptius dels aprenents. Prenent com a element de treball la descoberta i la millora del domini dels verbs de percepció i de consum, en primer lloc, es presenta l’utillatge teòric subjacent a la proposta pràctica d’aula que es planteja. Seguidament, es presenta una seqüència de quatre fases, seguint el model CAPA de Tedick i Lyster (2020). La primera consisteix a fer que els alumnes es familiaritzin amb els verbs de percepció i de consum a partir d’un context significatiu. En la segona es treballen les propietats lexicosemàntiques que caracteritzen els diferents predicats, per tal de poder distingir verbs que semblen equivalents però que, des del punt de vista de l’aspecte lèxic, tenen un rendiment diferent, i per descobrir nous predicats i entendre’n tant el significat com el funcionament gramatical. La tercera fase se centra en la pràctica en contextos controlats i potencia la creativitat a partir de l’experimentació amb combinatòries d’arguments i modificadors sensibles a les propietats lexicoaspectuals. Finalment, la quarta etapa consisteix en una tasca final en què es posen en pràctica els coneixements adquirits, a través del relat de l’experiència sensorial de gaudir d’un menú degustació.
Paraules clau
aspecte lèxic, competència discursiva, escriptura, descripció, ensenyament-aprenentatge de llengüesReferències
Álvarez Angulo, T. (1999): “La descripción en la enseñanza de la lengua”, Didáctica de la lengua y literatura 11, pp. 15-42.
Bartra, A. (2002): “La passiva i les construccions que s’hi relacionen”, a Solà, J.; Lloret, M. R; Mascaró, J. i Pérez Saldanya, M. (eds.): Gramàtica del Català Contemporani. Barcelona: Empúries, pp. 2111-2179.
Bartra, A. (2016): “Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia 61, pp. 295-327. https://doi.org/10.7203/caplletra.60.8458.
Bernárdez Sanchís, E. (2000): “Estrategias constructivas de la descripción oral”, Revista española de lingüística 30, pp. 331-356.
Bosque, I. i Gallego, Á. (2016): “La aplicación de la gramática en el aula. Recursos didácticos clásicos y modernos para la enseñanza de la gramática”, RLA. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada Concepción 54(2), pp. 63-83. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-48832016000200004.
Bosque, I. i Gutiérrez-Rexach, J. (2009): Fundamentos de sintaxis formal. Madrid: Ediciones Akal.
Buyse, K. (2018): “The Impact of Motivational Didactic Interventions on the Writing Process and its Output: The Case of Descriptive Texts”, Revista Nebrija de Lingüística Aplicada 12(25), pp. 13-33. https://doi.org/10.26378/rnlael1225295.
Buyse, K i Pérez-Arroyo, S. (2020): “Los textos descriptivos”, a De Santiago, J. i Díaz, L. (eds.) Lingüística textual y enseñanza del español LE/L2. Londres: Routledge.
Camps, A. i Ribas, T. (coords.) (2017): El verbo y su enseñanza. Hacia un modelo de enseñanza de la gramática basada en la actividad reflexiva. Barcelona: Octaedro.
Chevallard, Y. (1985): La transposition didactique; du savoir savant au savoir enseigné. París: La Pensée Sauvage.
Coll-Florit, M. (2009): La Modalitat de l'acció: anàlisi empírica, reformulació teòrica i representació computacional. Tesi doctoral. Universitat Oberta de Catalunya.
Comrie, B. (1976): Aspect, Cambridge: Cambridge University Press.
De Miguel, E. (1999): “El aspecto léxico”, a Bosque, I. i Demonte, V. (eds.) Gramática Descriptiva de la Lengua Española. Madrid: Espasa Calpe, pp. 2971-3060.
De Miguel, E. i Fernández Lagunilla, M. (2000): “El operador aspectual se”, Revista Española de Lingüística 30(1), pp. 13-44.
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2015a): Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic [2a edició actualitzada]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/ambit-linguistic-cat-cast.pdf.
Departament d’Ensenyament (2015b): L’adquisició de vocabulari: estratègies i organitzadors. Dossier didàctic de l’Impuls de la lectura. Llegir per aprendre. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
Dowty, D. R. (1979): Word Meaning and Montague Grammar. Dordrecht: Reidel.
Fernández Jaén, J. (2005): “Verbos de percepción sensorial en español: una clasificación cognitiva”, Interlingüística,16(1), pp. 391-405.
Fregoso-Peralta, L. i Aguilar-González, G. (2020): “Índice de riqueza léxico semántica en textos narrativos de estudiantes universitarios”, Revista de Educación y Desarrollo 52, pp. 69-78.
Halliday, M. i Kirkwood, A. (1987): “Spoken and writtes modes of meaning”, a Horowitz, R. i Jay, S. (eds.) Comprehending Oral and Written Language. Nova York: Academic press, pp. 55-82.
Hamon, P. (1991): La Description littéraire. De l’Antiquité à Roland Barthes: une anthologie. París: Macula.
Institut d’Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Kenny, A. (1963): Action, Emotion and Will. London: Routledge.
Levin, B. (1993): English verb classes and alternations: A preliminary investigation. Chicago: University of Chicago Press.
Little, J. L. i Bjork, E. (2016): “Multiple-choice pretesting potentiates learning of related information”, Memory & Cognition, 44(7), pp. 1085-1101. https://doi.org/10.3758/s13421-016-0621-z.
López Morales, H. (1984): La enseñanza de la lengua materna. Lingüística para maestros de español. Madrid: Playor.
Mackey, A. i Gass, S. (2005): Second language research: Methodology and design. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum.
Mallart, J. (2013): “Didàctica del vocabulari i dels vocabularis bàsics”, a Sànchez Fèrriz, M-À. (cur.), La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 113-131.
Marín, R. (2011): “Casi todos los predicados psicológicos son estativos”, a Carrasco, Á. (ed.), Sobre estados y estatividad. Muenchen: Lincom Europa, pp. 26-44.
Marín, R. (2018): “Los estados y el argumento davidsoniano”, Borealis-An International Journal of Hispanic Linguistics 7(2), pp. 267-279. https://doi.org/10.7557/1.7.2.4584.
Marín, R. i McNally, L. (2011): “Inchoativity, change of state, and telicity: Evidence from Spanish reflexive psychological verbs”, Natural Language and Linguistic Theory 29(2), pp. 467-502. https://doi.org/10.1007/s11049-011-9127-3.
Pla Nualart, A. (2016): “Les pel·lícules es veuen o es miren?”, Ara llegim. https://llegim.ara.cat/llegim/pellicules-veuen-miren_1_1579657.html.
Rigau, G. (1994): “Les propietats dels verbs pronominals”, Els Marges: revista de llengua i literatura 50, pp. 29-39.
Tedick, D. J. i Lister, R. (2020): Scaffolding language development in immersion and dual language classrooms. New York: Routledge.
Vendler, Z. (1967): Linguistics in Philosophy. Ithaca: Cornell University Press.
Verkuyl, H. J. (1989): “Aspectual classes and aspectual composition”, Linguistics and Philosophy 12(1), pp. 39-94. https://doi.org/10.1007/BF00627398.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Isabel Crespí, Ares Llop Naya
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
