Els municipis vulgars i l'aflorament d'una escriptura en l'Edat mitjana Llombarda

Resum

L'article pretén explicar com en la història lingüística de les ciutats llombardes la llengua i el dialecte no són sistemes opostos, sinó registres estretament relacionats. Les indicacions manzonianes del principi ens conviden a observar els estatuts de la ciutat de l'Edat mitjana com a lloc de contacte i intercanvi entre dos sistemes lingüístics, el llatí i el vulgar. Sense travessar deliberadament el llindar d'alguns dels manuscrits llombards més antics, l'article intenta detectar en els testimoniatges de la diglòssia original una harmonia molt més complexa d'afloraments i llàgrimes posteriors, observant en la lent de l'escriptura un passatge de testimoniatge, aquell entre el llatí i la llengua vernacla, que l'oposició de l'escola, així com la fàcil falta de comprensión8de la terminologia, no contribueixen a la seva dissolució.