«Un nou horitzó d’acció». Les escoles de l’Agro Romano als articles de Sibilla Aleramo
Resum
A cavall entre els segles XIX i XX, en les àrees rurals pròximes a la ciutat de Roma, havien confluït famílies senceres procedents d'altres zones del Laci, Campània i els Abruços, dedicades al nomadisme, obligades a viure en habitatges més que precaris i quasi totalment analfabetes. Ací, a partir de 1904, un grup d'acció format per Angelo i Anna Celli, Sibilla Aleramo, Giovanni Cena, Carlo Segré i Duilio Cambellotti va emprendre una àmplia campanya d'alfabetització. L'assaig analitza una sèrie d'articles firmats per Sibilla Aleramo, apareguts en diversos periòdics, dedicats a promoure un model d'escola que portara el coneixement a tota una població que vivia en la misèria. L'anàlisi d'aquestos escrits reforça encara més el complex perfil intel·lectual de l'escriptora, en relacionar una vegada més l'experiència literària amb l'experiència humana.
Paraules clau
emancipacionisme, Sibilla Aleramo, Agro romano, alfabetització, filantropia, pediodismeReferències
Alatri, G. (2015). Istruzione e igiene: l’evoluzione delle condizioni di vita e di lavoro nella Campagna Romana tra la fine del XIX e gli inizi del XX secolo. In Calcani, G. & De Muro, P. (Edd.). (2015). Immagini di economia agraria dai fondi Maruffi tra passato e attualità. Roma: Roma Tre Press, pp. 73-93.
Aleramo, S. (1907a). Fanciulli precoci. La Tribuna, 28 gennaio.
Aleramo, S. (1907b). Analfabetismo e clericalismo. La Tribuna, 6 marzo.
Aleramo, S. (1907c). Nelle paludi pontine. La Tribuna, 5 settembre.
Aleramo, S. (1907d). L’incendiario di Selva Vetere. Nella macchia di Fondi. La Tribuna, 26 agosto.
Aleramo, S. (1907e), Inferma Italia. La Tribuna, 5 settembre.
Aleramo, S. (1907f). Beneficienza geniale. La Tribuna, 29 ottobre.
Aleramo, S. (1949). Il mondo è adolescente. Milano: Milano-Sera editrice.
Aleramo, S. (1955). Nell’agro col poeta Cena. L’Unità. 16 novembre.
Aleramo, S. (1978). La donna e il femminismo (a cura di B. Conti). Roma: Editori Riuniti.
Aleramo, S. (1979). Un amore insolito. Diario 1940-1944 (a cura di A. Morino). Milano: Feltrinelli.
Angelone, M. (1987). L’apprendistato letterario di Sibilla Aleramo. Napoli: Liguori.
Cardarelli, V. (1909). Germogli di civiltà sulla deserta riva dell’Agro. Una conversazione con Sibilla Aleramo. Avanti!.
Celli, A. (1901). Cenni sulla vita della contadina e del bambino nell’Agro romano. Unione femminile, ottobre.
Di Nicola, L. (2021). Introduzione. Il primo “gesto civile”. Il nuovo sguardo politico della letteratura. In L. De Nicola (Ed.). (2021). Protagoniste alle origini della Repubblica. Scrittrici, editrici, giornaliste e sceneggiatrici italiane, Roma: Carocci.
Forni, P. (2005). Sibilla e Rina: l’Aleramo tra giornalismo e letteratura, Firenze: Centro Editoriale Toscano.
Fracassa, U. (2018). Abissini di palude. In Tomassini, F. & Venturini, M. (Edd.). (2018). Scritture postcoloniali. Nuovi immaginari letterari, Roma: Ensemble.
Fraentzel-Celli, A. (1930). La febbre palustre nella poesia: da Virgilio a D’Annunzio. Rivista di Malariologia. IX, p. 21.
Guerricchio, R. (1974). Storia di Sibilla. Pisa: Nistri-Lischi.
Marcucci, A. (1953). Giovanni Cena nella Poesia e nella Scuola, Roma: Società Tipografica Sabbadini.
Melandri, L. (1986) Un pudore selvaggio, una selvaggia nudità. In Sibilla Aleramo. Coscienza e scrittura, Milano: Feltrinelli
Pironi, T. (2010). Ellen Key e il femminismo italiano di inizio Novecento. In Cagnolati, A. (Ed.). (2010). Maternità militanti. Impegno sociale tra educazione ed emancipazione, Roma: Aracne.
Scaramuzza, E. (2007). La santa e la spudorata. Alessandrina Ravizza e Sibilla Aleramo. Amicizia, politica, scrittura, Napoli: Liguori.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2024 Francesca Tomassini
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
