Massimo Bontempelli i l’“educació literària” dels estudiants a principis del segle XX: el cas de la “Introcucció” a les Prose di fede e di vita del primo tempo dell’umanesimo (1913)

Resum

Massimo Bontempelli (1878-1960), un dels intel·lectuals més prolífics de principis del segle XX, exposa els seus punts de vista sobre la tradició literària, el cànon literari i el paper dels lectors en la recepció de les obres literàries en la “Introducció” a la col·lecció Prose di fede e di vita del primo tempo dell’umanesimo (1913). El públic destinatari de l'assaig introductori són els estudiants de batxillerat, als quals es dirigeix amb un discurs clar i ben estructurat. Els temes són de caràcter socioliterari i, en la seua major part, anticanònics i indirectament pertinents per a les noves tendències dels textos escolars i l'actualitat literària, cada vegada més influïda pel periodisme. En un intent d'atraure les ments joves a la lectura de textos del segle XV no canonitzats (encara) i la funció principal del qual és comunicativa (per exemple, cartes, cròniques), retent homenatge al segle XV –un dels seus períodes favorits– Bontempelli anticipa algunes de les tesis del novecentismo teoritzades en la revista ’900 en els anys vint.