La crítica textual a Itàlia

Resum

L'article explica el camí de la filologia italiana al llarg del segle XX, a partir dels estudis de tres grans filòlegs com Joseph Bédier, Giorgio Pasquali i Gianfranco Contini. Amb ells, l'art de l'edició crítica ha perdut l'abstracció gairebé metafísica que l'havia caracteritzat durant la fase de predomini de l'escola de Lachmann. Per a arribar a la situació dels últims trenta anys, els dos punts més importants, fins i tot a nivell teòric, de l'activitat dels filòlegs italians poden considerar-se, d'una banda, l'estudi detallat del caràcter i les vicissituds de les tradicions textuals més importants i dels manuscrits individuals que conformen cadascuna d'aquestes tradicions; d'altra banda, la recerca sobre la interacció entre la manera en què l'autor procedeix a un text i el treball dels copistes del text mateix. L'objectiu de l'assaig no és tant rastrejar un panorama analític i exhaustiu dels desenvolupaments de la crítica filològica italiana, sinó més aviat ressaltar les principals qüestions problemàtiques que han caracteritzat la filologia italiana.