L’ús de la llengua en les novel·les de «La Negra», de La Magrana

Autors/ores

  • Irene Solanich Sanglas Universitat de Vic

Resum

Un dels trets característics de la novel·la criminal és l’ús que es fa de la llengua. Sovint s’utilitzen estratègies com poden ser l’argot, els barbarismes o els manlleus per dotar la història de versemblança. L’argot català navega entre la permissivitat i la normativització, dos processos que sovint topen quan es tracta de la llengua escrita. Aquest article pretén fer una revisió de l’ús que s’ha fet de la llengua en obres traduïdes i obres escrites en català que formen part de la col· lecció «La Negra» (1986-1998), d’Edicions de La Magrana, la primera col·lecció especialitzada en novel·la criminal que no només va comptar amb traduccions, sinó també amb produccions purament catalanes. L’estudi es fa a partir de les novel·les, de la correspondència i dels informes de lectura de l’època.

Paraules clau

novel·la criminal, argot, traducció, escriptura, La Negra

Referències

ARTÍS, Avel·lí (1993). «Tres mil·ligrams d’iteració i una fotografia». Avui, (1 agost), p. 32.

BONADA, Lluís (1983). «Josep Vallverdú, el “to” de la novel·la en català». Avui, (2 novembre), p. 22.

BROCH, Àlex (1991). Literatura catalana dels anys vuitanta. Barcelona: Edicions 62.

CANAL I ARTIGAS, Jordi; MARTÍN ESCRIBÀ, Àlex (2011). La cua de palla: Retrat en groc i negre. Barcelona: Editorial Alrevés.

CAPMANY, Maria Aurèlia (1997). Memòria. Barcelona: Columna.

CÒNSUL, Isidor (1987). «“La Negra”, l’esclat del gènere». Avui, (7 gener), p. 15.

FONS EDICIONS DE LA MAGRANA. Biblioteca de Catalunya, 120/330; 127/352; 140/390; 144/399; 156/426; 161/440; 234/644.

LE BRETON, Auguste (1992). Rififi. Barcelona: Edicions de La Magrana.

LLADÓ, Ramon (2004). «Sobre literatura i sobre traduccions. Entrevista amb Ramon Folch i Camarasa». Quaderns. Revista de Traducció, 11, p. 215-222.

LLUÍS, Joan-Lluís (2011). «On s’ha ficat, el nostre argot?». El Punt Avui, (20 de febrer), p. 26. https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/371700-on-sha-ficat-el-nostre-argot.html [Consulta: 03/01/2023].

MARGENAT, Assumpta (1989). Escapa’t d’Andorra. Barcelona: Edicions de La Magrana.

OLIVER, Joan (1999). «Auguste Le Breton». Avui, p. 3.

PIJUAN VALLVERDÚ, Alba (2016). Manuel de Pedrolo, traductor de poesia. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

SIMONIN, Albert (1989). No toqueu la guita. Barcelona: Edicions de La Magrana.

SOLANA, Teresa (2012). «La llibertat de l’escriptor». Quadern Divulgatiu, 44. XIX Seminari sobre la Traducció a Catalunya. La traducció de la novel·la negra. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, p. 53-58.

TASIS, Rafael (1947). «Notes sobre la novel·la policíaca». Revista de Catalunya, 104, p. 416-417.

TEIXIDOR, Jordi (1988). Marro. Barcelona: Edicions de La Magrana.

TUBAU, Iván (1990). El català que ara es parla. Llengua i periodisme a la ràdio i la televisió. Barcelona: Empúries.

VIDAL, Pau (2012). «Els enemics del traductor». Quadern Divulgatiu, 44. XIX Seminari sobre la Traducció a Catalunya. La traducció de la novel·la negra. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, p. 37-45.

VILLARD, Marc (1989). Un cotxe a la nit. Barcelona: Edicions de La Magrana.

Publicades

26-04-2024

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.