S’obre el teló: relacions entre l’escena catalana i la hispànica
Resum
Aquest article presenta una panoràmica de l’evolució de la traducció teatral entre les llengües espanyola i catalana. El seu objectiu és analitzar no solament les peces catalanes traduïdes i posades en escena en espanyol, sinó també les peces castellanes que han estat traduïdes al català. El text es divideix en tres períodes: del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola, el Franquisme i, finalment, de la mort de Franco a l’any 2022.
Paraules clau
traducció teatral, recepció teatral, teatre català, traducció catalana, franquisme, exiliReferències
BACARDÍ, Montserrat (2001). «La traducció del castellà al català al segle XX. Esbós d’una història accidentada». Visat, 9.
BACARDÍ, Montserrat (2009). «La traducció catalana a l’exili. Una primera aproximació». Quaderns. Revista de Traducció, 16, p. 9-21.
BACARDIT, Ramon (2018). «Frederic Soler i els nous autors del teatre català». A: CASSANY, Enric; DOMINGO, Josep M. (ed.). Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Editorial Barcino: Ajuntament de Barcelona, p. 253-284.
BAKUZC, Dóra (2013). «Teatre català a Hongria: aspectes de la traducció dramàtica a propòsit de la versió hongaresa d’El mètode Grönholm de Jordi Galceran». A: BARTUAL, Carles; DÉRI, Balázs; FALUBA, Kálmán; SZIJJ, Ildikó (ed.). Catalanística a Hongria (1971/72-2011/12) Actes del Simposi Internacional de Catalanística Budapest. 24-26 d’abril de 2012. Budapest: Institut Ramon Llull: Fundació Congrés de Cultura Catalana: Universitat Eötvös Loránd de Budapest, p. 25-36.
BERGSON, Henri (1940). Le Rire. Essai sur la signification du comique. París: PUF.
CAMPS, Magí (2022). «Jordi Galceran: “El mètode Grönholm es una máquina que siempre funciona”». La Vanguardia, (15 agost). https://www.lavanguardia.com/cultura/20220815/8463768/metode-groenholm-maquina-siempre-funciona.html [Consulta: 02/09/2022].
CASTELLANOS, Jordi (2013). Literatura i societat. La construcció d’una cultura nacional. Barcelona: L’Avenç.
SALA BECKETT, OBRADOR DE DRAMATÚRGIA (2022). Catalandrama. Traduccions de teatre contemporani. https://www.catalandrama.cat [Consulta: 02/10/2022].
COMEDIA NACIONAL (2022). «Tiempo salvaje». https://comedianacional.montevideo.gub.uy/tiempo-salvaje [Consulta: 02/10/2022].
DARÍO, Rubén (2005). «En Barcelona. 1 de enero de 1899». A: España contemporánea. Madrid: Visor Libros, p. 20-27.
FOGUET, Francesc (2013). «La literatura dramàtica al segle XXI». A: La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 121-131.
FOGUET, Francesc (2016). El teatro catalán en el exilio republicano. Sevilla: Renacimiento.
FUNDACIÓ JOAN BROSSA (2022). «Traduccions». https://www.fundaciojoanbrossa.cat/el-poeta/categoria-bibliografia/traduccions [Consulta: 02/10/2022].
FÀBREGAS, Xavier (1978). Història del teatre català. Barcelona: Editorial Millà.
GALLÉN, Enric (2001). «Traduir i adaptar teatre a Catalunya (1898-1938)». A: PEGENAUTE, Luis (ed.). La traducción en la Edad de Plata. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, p. 49-74.
GALLÉN, Enric (2004). «“Àngel Guimerà”, de José León Pagano». Anuari Verdaguer, 12, p. 207-226.
GALLÉN, Enric (2007). «Dues literatures en contacte: estat de la qüestió». A: GIBERT, Miquel M.; HURTADO DÍAZ, Amparo; RUIZ CASANOVA, José Francisco (ed.). Literatura comparada catalana i espanyola del segle XX. Lleida: Punctum, p. 15-35.
GALLÉN, Enric (2017). «Teatre i bilingüisme a la Barcelona de postguerra». A: PÉREZ SALDAÑA, Manuel; ROCA, Rafael (ed.). Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes = From Manuscript to Digital Word: Studies of Catalan Language and Literature. Amsterdam: John Benjamins, p. 252-266.
GALLÉN, Enric (2018). «Bilingüisme, diglòssia i teatre català». A: GALLÉN, Enric; RUIZ CASANOVA, José Francisco (ed.). Bilingüisme, traducció i literatura catalana. Barcelona: Punctum.
GALLÉN, Enric; GIBERT, Miquel M. (2021). «Catalan and Spanish Drama in Contact (1890–1939)» A: GIMENO UGALDE, Esther; PACHECO PINTO, Marta; FERNANDES, Ángela (ed.). Iberian and Translation Studies. Liverpool: Liverpool University Press, p. 309-337.
GIBERT, Miquel M. (1994). «Josep Maria de Sagarra: un teatre entre vers i prosa». A: Josep Maria de Sagarra. Barcelona: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, p. 13-29.
MACHÍO, Christian (2010). «Catalandrama rep 627 sol·licituds en el primer any». Teatralnet. http://www.teatral.eu/ca/noticies/10175/catalandrama-rep-627-sol%C2%B7licituts-en-el-primer-any#.Y2LvhezMJsM [Consulta: 02/09/2022].
MARTORI, Joan (1996). «Guimerà en Madrid». Anales de la literatura española contemporánea, 21(3), p. 313-327.
MORENO I DOMÈNECH, Maria (2022). «Josep M. Benet i Jornet». A: Enciclopèdia de les Arts Escèniques. Institut del Teatre i Diputació de Barcelona. https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id2899/benet-i-jornet.htm [Consulta: 03/10/2022].
PUJOL, Anton (2006). «El mètode Gronhölm o la submissió a les modernitats líquides». Catalan Review, XX, p. 131-151.
RIBA, Carles (1959). «Notícia preliminar». A: SÒFOCLES. Tragèdies. Volum II. Barcelona: Fundació Bernat Metge, p. 89-118.
RIBERA LLOPIS, Juan Miguel (2003). «Relaciones entre los teatros contemporáneos castellano, catalán y gallego». A: DOMÉNECH RICO, Fernando; PERAL VEGA, Emilio Javier (ed.). Historia del teatro español. Madrid: Gredos, p. 2953-2969.
ROSSELLÓ, Ramon X. (2022). «Rodolf Sirera Turó». A: Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1118/rodolf-sirera-turo.htm [Consulta: 05/10/2022].
SAGARRA, Josep M. (1949). «Pròleg». A: Obres completes II. Teatre. Barcelona: Editorial Selecta, p. XIII-XXXVI.
SAGARRA, Josep M. (1994). Josep Maria de Sagarra: home de teatre. 1894-1994. Barcelona: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
SANSANO, Gabriel (2010). «La fortuna de Ramón de la Cruz en el teatre català vuitcentista: els inicis de Josep Robrenyo». A: LAFARGA, Francisco; PEGENAUTE, Luis; GALLÉN, Enric (ed.). Interacciones entre las literaturas ibéricas. Berlín: Peter Lang, p. 493-510.
TARRÉS, Irene (2022). «Margarida Xirgu». A: Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id1906/margarida-xirgu.htm?cerca_5=xirgu [Consulta: 03/10/2022].
TOMÀS, Joan (1935). «A raig fet. Els artistes teatrals i el reclam». Mirador, 334, (29 agost), p. 5.
Publicades
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
