Retraducció i el cànon rebel
Resum
El concepte de retraducció generalment pretén definir els límits de la tradició pròpia d’una cultura. Aquesta és probablement la raó de la recent florida d’investigacions dedicades a aquest camp. La retraducció permet tornar a veure com a indivisibles les grans cultures occidentals que els estudis postcolonials i altres tantes perspectives han examinat tan durament i n’han anat soscavant sistemàticament les velles fermeses. La contradicció que obre l’estudi de la retraducció és, per això, enorme. D’una banda, hi ha el desig de retornar al món dels mapes polítics en què els països estan representats amb colors diferents, homogeneïtzats per dins; però, de l’altra, les investigacions han anat teixint una xarxa de complicitats intel·lectuals que han permès examinar el que les cultures rara vegada s’atreveixen a observar, els fonaments que aguanten tot l’edifici. Parlar de les retraduccions és parlar de la manera com una cultura es cohesiona i, alhora, com construeix la seva relació amb les altres tradicions.
Paraules clau
retraducció, cànon, mite, canvi epistemològicReferències
Alevato Do Amaral, Vitor (2019). «Broadening the notion of retranslation». Cadernos de Traduçao, 1, p. 239-259.
Antona Bustos, Jesús (2004). «La Declaración Universal de los Derechos Humanos en mapuzungun a la sombra del Az Mapu». Revista Española de Antropología Americana, 2, p. 429-452.
Barthes, Roland (1957). Mythologies. París: Seuil.
Bauman, Zygmunt (2017). Retrotopia. Traducció de Josep Sanpere. Barcelona: Arcàdia.
Berk Albachten, Özlem; Tahir Gürçaglar, Sehnaz (ed.) (2019). Perspectives on Retranslation. Ideology, paratexts, methods. Nova York: Routledge.
Berman, Antoine (1990). «La retraduction comme espace de la traduction». Palimpsestes, 4, p. 1-7.
Berton-Costa, Pâmela (2020). «Retranslation as Feminist Re-visioning: La casa de los espíritus into Brazilian Portuguese». Mutatis Mutandis, 1, p. 183-205.
Bourdieu, Pierre (2001). «La production et la reproduction de la langue légitime». A: Langage et pouvoir symbolique. París: Seuil, p. 67-89.
Brisset, Annie (2004). «Retraduire ou le corps changeant de la connaissance. Sur l’historicité de la traduction». Palimpsestes, 15, p. 39-67.
Cadera, Susanne; Walsh, Andrew Samuel (ed.) (2016). Literary Retranslation in Context. Berna: Peter Lang.
Chakravorty Spivak, Gayatri (1993). Outside in the Teaching Machine. Londres: Nova York: Routledge.
Collombat, Isabelle (2004). «Le XXIe siècle: l’âge de la retraduction». Translation Studies in the New Millennium, 2, p. 1-15.
Cyr, Danielle; Sévigny, Alexandre (2003). «Traduire pour transmettre: le cas des textes amérindiens». Linguistica Antverpiensa, 2, p. 267-281.
Deane-Cox, Sharon (2014). Retranslation. Translation, Literature and Reinterpretation. Londres: Nova Delhi: Nova York: Sydney: Bloomsbury.
Defez, Antoni (2003). «Llenguatge i pensament en Rousseau». Comprendre, 2, p. 181-195.
Domínguez, César; Saussy, Haun; Villanueva, Darío (2015). Lo que Borges enseñó a Cervantes. Introducción a la literatura comparada. Madrid: Taurus, p. 27-54.
Gambier, Yves (1994). «La retraduction, retour et détour». Meta, 3, p. 413-417.
Gutiérrez Lanza, Camino (2015). «Retranslation and Counterculture in Post-Francoist and Modern-day Spain: Woody Guthrie’s Bound for Glory in Star Books (1977) and Global Rhythm Press (2009)». Quaderns de Filologia: Estudis Literaris, 20, p. 125-144.
Jané-Lligé, Jordi (2017). «La metamorfosi de Franz Kafka en català. Retraducció i models de llengua literària». Anuari TRILCAT, 7, p. 68-110.
Kafka, Franz (1994). Tagebücher 1909-1912. Frankfurt: Fischer TBV.
Koskinen, Kaisa; Paloposki, Outi (2003). «Retranslations in the age of digital reproduction». Cadernos de Tradução, 1, p. 19-38.
Koskinen, Kaisa; Paloposki, Outi (2010). «Retranslation». Handbook of Translation Studies. Amsterdam: John Benjamins, vol. 1, p. 294-298.
Koskinen, Kaisa; Paloposki, Outi (2019). «New Directions for retranslations research: Lessons Learned from the archaeology of retranslations in the finnish literary system». Cadernos de Traduçao, 1, p. 23-44.
Laura, María (2018). «Self-retranslation as a rite of passage: Rosario Ferré’s English version of La muñeca menor». Mutatis Mutandis, 2, p. 356-375.
Moretti, Franco (2000). «Conjectures of World Literature». New Left Review, 1, p. 54-68.
Moretti, Franco (2005). Graphs, Maps, Trees: Abstract Models for a Literary History. Londres: Nova York: Verso.
Pym, Anthony (1998). Method in Translation History. Manchester: St. Jerome.
Schleiermacher, Friedrich (1963). «Ueber die verschiedenen Methoden des Uebersezens» (24-6-1813). A: Störig, Hans Joachim (ed.). Das Problem des Übersetzens, Stuttgart, p. 38-69.
Tymoczko, Maria (2003). «Translation, ideology and creativity». Linguistica Antverpiensia, 2, p. 28-45.
Vauday, Patric (2017). «La traducción como crítica». Enrahonar, 58, p. 71-80. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1041
Venuti, Lawrence (2013). Translation Changes Everything. Theory and Practice. Londres: Routledge.
Whitfield, Agnes (2015). «Retranslation in a postcolonial context. Extra-textual and intra-textual voices in Hubert Aquin’s novel of Québec independence». Target, 27 (1), p. 75-93.
Zizek, Slavoj (1989). The Sublime Object of Ideology. Londres: Verso.
Zohar-Even, Itamar (1997). «Factors and Dependences in Culture: A Revised Outline for Polysystem Culture Research». Canadian Review of Comparative Literature, 1, p. 15-34.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Simona Škrabec
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
