Manipularan Walter Benjamin. Una altra volta a les Tesis
Resum
L’article fa un repàs crític de la recepció de les Tesis de Benjamin a Catalunya a partir de diversos articles de la premsa cultural, a més d’uns quants textos d’especialistes sobre l’obra benjaminiana, tot coincidint amb la publicació recent de tres traduccions al català de l’opuscle «Sobre el concepte d’història», amb motiu del vuitantè aniversari de la mort del filòsof a Portbou.
Paraules clau
Walter Benjamin, Tesis, manipulació, races, premsa, elits, transmissió cultural, progrés, messianisme, revolució, traducció, crítica, Heidegger, tècnica, Agamben, Pau de TarsReferències
Agamben, Giorgio (2006). «Umbral o tornada». A: El tiempo que resta. Comentario a la Carta a los Romanos. Traducció d’Antonio Piñero Sáenz. Madrid: Editorial Trotta, p. 135-142.
Agamben, Giorgio (2011). Estado de excepción y genealogía del poder. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània.
Benjamin, Walter (1983). L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Tres estudis de sociologia de l’art. Edició i pròleg de J. F. Yvars. Traducció de Jaume Creus. Barcelona: Edicions 62.
Benjamin, Walter (1984). «Tesis sobre la filosofia de la història». A: Art i literatura. Tria de textos, traducció i introducció d’Antoni Pous. Pròleg de Manuel Carbonell. Vic: Eumo; Edipoies, p. 133-142.
Benjamin, Walter (2001). Assaigs de literatura contemporània. Selecció i pròleg d’Ignacio Echevarría. Traducció i notes de Pilar Estelrich. Barcelona: Columna.
Benjamin, Walter (2018). «Sobre el concepte d’història». Traducció de Gustau Muñoz. València: L’Espill, 58, p. 189-198.
Benjamin, Walter (2019). Sobre el concepte d’història. Traduccions de Marc Jiménez Buzzi i Arnau Pons. Barcelona: Flâneur.
Benjamin, Walter (2020). Art i literatura de masses. Pròleg de Pilar Parcerisas. Selecció de textos, traducció i introducció d’Antoni Pous. Portbou: Edicions Reremús; Fundació Angelus Novus per a l’estudi de les Arts, la Història i el Pensament.
Bennàssar, Sebastià (2020). «Walter Benjamin espera el centre on li retin memòria vuitanta anys després de la seva mort». VilaWeb (26 setembre) [en línia]. <https://www.vilaweb.cat/noticies/walter-benjamin-espera-el-centre-on-se-li-reti-memoria-vuitantaanys-despres-de-la-seva-mort-a-portbou/>.
Berdet, Marc (2014). Walter Benjamin: la passion dialectique. París: Armand Colin.
Berman, Antoine (2008). L’Âge de la traduction: «La tâche du traducteur» de Walter Benjamin, un commentaire. París: Presses Universitaires de Vincennes.
Bloch, Ernst (1968). «Über Walter Benjamin». A: Erinnerungen. Frankfurt: Suhrkamp Verlag, p. 16-23.
Bollack, Jean (2010). «Benjamin devant Kafla». A: Wismann, Heinz; Lavelle, Patricia (ed.). Walter Benjamin, le critique européen. Villeneuve d’Ascq: Presses Universitaires du Septentrion, p. 213-277.
Bonada, Lluís (2000). «Manipularan Walter Benjamin». Entrevista a Jordi Llovet. El Temps (26 setembre / 2 octubre), p. 52-55.
Butler, Judith (2014). «Walter Benjamin y la crítica de la violencia». A: ¿A quién le pertenece Kafka? Traducció de Cecilia Bettoni. Santiago de Xile: Palinodia, p. 63-107.
Capella, Joan Ramon (1993). «El temps messiànic en l’últim Benjamin». A: Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat. Edició de Jordi Llovet. Barcelona: Barcanova, p. 365-391.
Cassirer, Ernst (1947). El mito del Estado. Traducció d’Eduard Nicol. Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Económica.
Cardín, Alberto (1993). «La història com a desesperació». A: Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat. Edició de Jordi Llovet. Barcelona: Barcanova, p. 337-344.
Casals, Jaume (1993). «Sobre les tesis de filosofia de la història de Walter Benjamin». A: Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat. Edició de Jordi Llovet. Barcelona: Barcanova, p. 329-335.
De Launay, Marc (2010). «Messianisme et philologie du langage». A: Wismann, Heinz; Lavelle, Patricia (ed.). Walter Benjamin, le critique européen. Villeneuve d’Ascq: Presses Universitaires du Septentrion, p. 75-95.
De Murcia, Antonio (2018). «Cartesianismo y política del espíritu en Paul Valéry». Ingenuim. Revista Electrónica de Pensamiento Moderno y Metodología en Historia de las Ideas, 12, p. 1-22. <https://doi.org/10.5209/INGE.62416>
Farrés, Ramon (2001). Antoni Pous, poeta i traductor. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. [en línia] <https://www.tdx.cat/handle/10803/5254#page=1>.
Fittko, Lisa (2020). Le chemin Walter Benjamin. Souvenirs 1940-1941. Traducció de l’alemany de Léa Marcou. Pròleg d’Edwy Plenel. París: Éditions du Seuil.
Idel, Moshe (2013). «Abraham Aboulafia, Scholem et Benjamin». A: Benjamin – Cahiers de l’Herne. París: L’Herne, p. 326-334.
Jarque, Vicente (1993). «Benjamin i el judaisme». A: Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat. Edició de Jordi Llovet. Barcelona: Barcanova, p. 345-364.
Kristal, Efraín (2017). «Walter Benjamin: el mesianismo de la traducción». A: Benjamin, Walter. La tarea del traductor. Traducció de Fernando García Mendivil. Madrid: Sequitur, p. 30-39.
Lavelle, Patricia (2008). Religion et histoire. Sur le concept d’expérience chez Walter Benjamin. París: Éditions du Cerf.
Leslie, Esther (2000). «Crossing Borders: Walter Benjamin Conference in Barcelona. September 25-27 2000». [en línia] <http://www.arch.mcgill.ca/prof/sijpkes/D+Cwinter-2010/crossing.html#overpowering>.
Löwy, Michael (1988). Rédemption et utopie. Le judaïsme libertaire en Europe centrale. París: PUF.
Löwy, Michael (2018). «Walter Benjamin, marxiste-libertaire». Contretemps. Revue de critique communiste [en línia]. <https://www.contretemps.eu/walter-benjamin-marxiste-libertaire/#_ftnref5>.
Löwy, Michael (2019). La révolution est le frein d’urgence. Essais sur Walter Benjamin. París: Éditions de l’éclat.
Löwy, Michael (2020). Walter Benjamin. Avís d’incendi. Traducció d’Arnau Pons i David Cuscó. Barcelona: Flâneur.
Llovet, Jordi (1993). «Benjamin i París». A: Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat. Edició de Jordi Llovet. Barcelona: Barcanova, p. 277-290.
Llovet, Jordi (2008). «Walter Benjamin a Catalunya». A: Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana. Edició d’Arnau Pons i Simona Škrabec. Barcelona: Institut Ramon Llull, p. 368-371.
Lluró, Josep-Maria (2008). «L’estil Benjamin. Notes sobre la recepció de l’obra de Walter Benjamin a Catalunya». A: Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana. Edició d’Arnau Pons i Simona Škrabec. Barcelona: Institut Ramon Llull, p. 364-367.
Meschonnic, Henri (2001). «Le messianisme, une utopie juive»; «L’allégorie chez Walter Benjamin». L’utopie du Juif. París: Desclée de Brouwer, p. 267-270, 281-324.
Mosès, Stéphane (1992). L’Ange de l’histoire. Rosenzweig, Benjamin, Scholem. París: Éditions du Seuil.
Munárriz, Ángel (2017). «Entrevista a Reyes Mate. “En la construcción nacional catalana hay una expresión del franquismo”». [en línia] <https://www.infolibre.es/noticias/politica/2017/11/20/reyes_mate_construccion_nacional_catalana_hay_una_expresion_del_franquismo_72113_1012.html>.
Naishtat, Francisco (2017). «El órganon invisible. La gramática teológica del tiempo benjaminiano». A: «Walter Benjamin, les formes de la crítica». A cura de Paula Kuffer i Laura Llevadot. Barcelona: Enrahonar, 58, p. 13-31. <https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1047>
Oyarzún, Pablo; Pérez López, Pablo; Rodríguez, Federico (ed.) (2017). Letal e incruenta. Walter Benjamin y la crítica de la violencia. Santiago de Xile: LOM Ediciones.
Parcerisas, Pilar (2020). «Pròleg». A: Benjamin, Walter. Art i literatura de masses. Portbou: Edicions Reremús; Fundació Angelus Novus per a l’Estudi de les Arts, la Història i el Pensament, p. 6-9.
Pinto, Raffaele (1993). «Aspectes de l’hermenèutica bíblica de Walter Benjamin». A: Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat. Edició de Jordi Llovet. Barcelona: Barcanova, 57-64.
Plenel, Edwy (2020). «Le présent du passé». A: Lisa Fittko. Le chemin Walter Benjamin. Souvenirs 1940-1941. París: Éditions du Seuil, p. 7-55.
Pons, Arnau (2020). La traducció, la vida. Pròleg de Joaquim Sala-Sanahuja. Catarroja: Afers.
Pous, Antoni (1984). «Introducció». A: Benjamin, Walter. Art i literatura. Vic: Eumo; Edipoies, p. 11-23.
Reyes Manuel, Lourdes (2017). Crítica del tiempo histórico. El espacio utópico como revolución kairológica. Universidad Autónoma de Madrid. (en línia) <https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/681318/reyes_manuel_lourdes.pdf?sequence=1&isAllowed=y>.
Rosàs Tosas, Mar (2016). Mesianismo en la filosofía contemporánea. De Benjamin a Derrida. Barcelona: Herder.
Tackels, Bruno (2012). Walter Benjamin. Una vida en los textos. Traducció de Josep Aguado i Inmaculada Miñana. València: Publicacions de la Universitat de València.
Taubes, Jacob (2005). Teologia política de Pau. Schmitt, Benjamin, Nietzsche, Freud. Traducció, adaptació i introducció de Jordi Galí i Herrera. Barcelona: Pòrtic, p. 179-189.
Valero, Vicente (2001). Experiencia y pobreza. Walter Benjamin en Ibiza (1932-1933). Barcelona: Península.
Valverde, José María (1993). «Abans de llegir Walter Benjamin». A: Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat. Edició de Jordi Llovet. Barcelona: Barcanova, p. 23-39.
Vauday, Patrick (2017). «La traducción como crítica». Traducció d’Anita Lanfranconi. A: «Walter Benjamin, les formes de la crítica». A cura de Paula Kuffer i Laura Llevadot. Barcelona: Enrahonar, 58, p. 71-80. <https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1041>
Wismann, Heinz (2013). «Le Littérateur». A: Benjamin – Cahier de l’Herne. París, p. 153-157.
Witte, Bernd (1992). Walter Benjamin. Traducció de Joan Leita. Barcelona: Edicions 62.
Wohlfarth, Irving (1999). Hombres del extranjero: Walter Benjamin y el Parnaso judeoalemán. Traducció d’Esther Cohen i Patricia Vilaseñor. Mèxic: Taurus.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Arnau Pons
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
