Secrets, fallits i polítics: Processos de deslegitimació de l'associacionisme adoptiu nacional a Corea del Sud
Resum
El 2019, es va crear la primera associació independent d'adoptats nacionals a Corea del Sud. En un moment de profunds canvis sociojurídics al voltant de la diversitat familiar i la protecció de la infància, la presència pública dels adoptats suposa un avanç potencial en els seus drets. Tot i això, des de la seva creació, alguns pares i mares adoptius, així com professionals d'adopció, han mostrat cert rebuig. Representants d'ambdós col·lectius, posicionats com les principals figures d'autoritat a l'escenari adoptiu, acusen aquesta nova agrupació de ser “adoptats secrets”, “fallits” o “resentits” i estar massa polititzats. A través de l'anàlisi dels seus testimonis, aquest article examina la manera com aquests adoptats donen sentit als arguments emprats contra les seves aspiracions d'aconseguir espais de representació i decisió propis. Aquest article es basa en una investigació etnogràfica multisituada, realitzada a l'Àrea Metropolitana de Seül entre el 2019 i el 2020.
Paraules clau
Adopció nacional, Activisme adoptiu, Estudis crítics d'adopció, Drets dels adoptats, Corea del Sud, Protecció a la infànciaReferències
Ariès, P. (1962). Centuries of Childhood. A Social History of Family Life. New York: Alfred. A. Knopf.
Bae, S. (2018). Radical Imagination and the Solidarity Movement between Transnational Korean Adoptees and Unwed Mothers in South Korea. Adoption & Culture, 6(2), 300-315. DOI: 10.1353/ado.2018.0017
Bourdieu, P. (1991). Language and Symbolic Power. Cambridge: Polity Press.
Briggs, L. (2012). Somebody′s Children. The Politics of Transracial and Transnational Adoption. London: Duke University Press.
Chang, K. (2010). South Korea under Compressed Modernity: Familial Political Economy in Transition. New York: Routledge.
Chang, P. Y., & Cavicchi, A. (2015). Claiming Rights: Organizational and Discursive Strategies of the Korean Adoptee Community and Unwed Mothers' Movement. Korea Observer, 46(1), 145-180, Article 001973517.
Choe, J. (2009). Hangukui gajokgwa sahoe [Familia y sociedad de Corea]. Seúl: Gyeonginmunhwasa.
Cole, W. M., & Ramírez, F. (2013). Conditional Decoupling: Assessing the Impact of National Human Rights Institutions, 1981 to 2004. American Sociological Review, 78(4), 702-725.
E-narajipyo (2022). Estadísticas sobre el número y ratio de adopciones nacionales. https://index.go.kr/potal/main/EachDtlPageDetail.do?idx_cd=2708
Fonseca, C. (2002). Inequality Near and Far: Adoption as Seen from the Brazilian Favelas. Law Society Review, 36(2), 397-431. https://doi.org/10.2307/1512182
Fonseca, C., Marre, D., Uziel, A. y Vianna, A. (2012). El principio del “interés superior” de la niñez tras dos décadas de prácticas: perspectivas comparativas. Scripta Nova, Vol. XVI, 395(1), 1-19. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-395/sn-395-1.htm
Foucault, M. (2002). Vigilar y castigar: nacimiento de la prisión. Buenos Aires: Siglo Veintiuno Editores.
Frekko, S. E., Leinaweaver, J. B., & Marre, D. (2015). How (not) to Talk About Adoption: On Communicative Vigilance in Spain. American Ethnologist, 42(4), 703-719. DOI:10.1111/amet.12165
Goody, J. (1969). Adoption in Cross-cultural Perspective. Comparative Studies in Society and History, 11(1), 55-78. https://www.jstor.org/stable/178288
Howell, S. (2009). Adoption of the Unrelated Child: Some Challenges to the Anthropological Study of Kinship. Annual Review of Anthropology, 38, 149-166. https://doi.org/10.1146/annurev.anthro.37.081407.085115
Hübinette, T. (2006). Comforting an Orphaned Nation: Representations of International Adoption and Adopted Koreans in Korean Popular Culture. Paju: Jimoondang.
Jeon, H., Yi G., & Trenka J. J. (2019). Aideul paneun nara. Hangukui gugjeibyang siltaee gwanhan bogoseo [Un país que vende a sus niños. Informe sobre la realidad de la adopción transnacional coreana]. Paju: Oweoluibom.
Jociles, M. I. (2013). Resistiéndose ante el conocimiento experto: Monoparentalidad adoptiva y tácticas para legitimar la solidaridad como motivación para adoptar. Cultura y Educación, 25(2), 213-228. https://doi.org/10.1174/113564013806631318
Kim, E. (2010). Adopted Territory: Transnational Korean Adoptees and the Politics of Belonging. London: Duke University Press.
Kim, H. (2016). Birth Mothers and Transnational Adoption Practice in South Korea: Virtual mothering. New York: Palgrave Macmillan.
Kwon, H. (2019). Mihonmoui tansaeng: Chubangdoen eomeonideului yoksa [La invención de las madres solteras: Una historia de madres exiliadas en la Corea moderna]. Seúl: Antonia’s.
Kwon, J. (2003). Gonggaeibyanggajokui jeogeunggwajeonge gwanhan yeongu: Hangukibyanghongbohoe chamyeogajoksaryerul jungsimeuro [Una investigación sobre las formas de adaptación a la adopción pública: Estudio centrado en las familias que participan en Mission to Promote Adoption in Korea]. Seúl: Seoul University Press.
Lee, K. (2021). The Global ‘Orphan’ Adoption System: South Korea’s Impact on its Origin and Development. Seoul: KoRoot.
Leinaweaver, J. (2018). Adoption. In The Cambridge Encyclopedia of Anthropology. http://doi.org/10.29164/18adopt.
Marcus, G. E. (1995). Ethnography in/of the World System: The Emergence of Multi-sited Ethnography. Annual Review of Anthropology, 24, 95-117. https://doi.org/10.1146/annurev.an.24.100195.000523
Marre, D., & Briggs, L. (2009). International Adoption: Global Inequalities and the Circulation of Children. New York: New York University Press.
Mission to Promote Adoption in Korea (MPAK) (2019). Banpyeongyeon ibyanggyoyuk gaideubuk [Guía educativa contra los prejuicios hacia la adopción]. Seúl: MPAK.
Modell, J. S. (1994). Kinship with Strangers: Adoption and Interpretations of Kinship in American Culture. London: University of California Press.
Pate, S. (2014). From Orphan to Adoptee: U.S. Empire and Genealogies of Korean Adoption. Minneapolis: University of Minnesota Press.
Pena, M. (2012). El debate actual sobre adopción: una mirada desde el feminismo y la antropología. Revista Zona Franca.
Pena, M. (2013). El discurso “psi” en el campo de la adopción. Posibilidades y límites frente al modelo de familia tradicional. Argonautas, 3, 31-55.
Peterson, M. A. (1996). Korean Adoption and Inheritance: Case Studies in the Creation of a Classic Confucian Society. Ithaca: Cornell University.
Prèbin, E. M. (2013). Meeting Once More: The Korean Side of Transnational Adoption. New York: NYU Press.
Sales, S. (2012). Adoption, Family and the Paradox of Origins. A Foucauldian History. Hampshire: Palgrave Macmillan.
Shin, P. (2020). Hanguk heoeibyanggwa chinsaengmo moseong, 1966-1992 [La adopción transnacional coreana y la maternidad de las madres de origen, 1966-1992]. Tesis de doctorado: Seoul National University.
Strauss, A. & Corbin, J. (1998). Basics of Qualitative Research Techniques and Procedures for Developing Grounded Theory. London: Sage Publications.
Terrell, J. & Modell, M. (1994). Anthropology and Adoption. American Anthropologist, 96(1), 155-161. DOI: 10.2307/682656
TRACK, KoRoot, KUMFA, Dandelions (2012). Monitoring South Korean Intercountry and Domestic Adoption from a Human Rights Perspective. Joint Submission to the UN Universal Periodic Review, Republic of Korea, Second Cycle, 14th Session.
Trenka, J. J. (Ed.) (2006). Outsiders Within: Writing on transracial adoption. Cambridge: South End Press.
Trenka, J. J. (2014). The 2011 Amendment to the Special Adoption Law. Tesis de Máster: Seoul National University.
Villalta, C. (2006). Cuando la apropiación fue adopción. Sentidos, prácticas y reclamos en torno al robo de niños. Cuadernos de Antropología Social, 24, 147-173. DOI: https://doi.org/10.34096/cas.i24.4413
Vranješević, J. (2020). Convention on the Rights of the Child and Adultism: How to Deconstruct a Myth? Solsko Polje, 31(3/4), 45-61. DOI:10.32320/1581-6044.31(3-4)45-61
Yngvensson, B. (2010). Belonging in an Adopted World. Chicago: The University of Chicago Press.
Zelizer, V. A. (1985). Pricing the Priceless Child. The Changing Social Value of Children. New York: Basic Books.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 ELISA ROMERO MORENO
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
