A flor de pell. El tacte com a gest i agent en Los cuerpos del verano (2012), de Martín Felipe Castagnet

Resum

La pell és l’òrgan més gran del cos i actua com a capa protectora per mantenir íntegres les seves estructures, però, què suposaria una existència humana sense cos i per tant, sense pell? L’escriptor argentí Martín Felipe Castagnet explora aquesta possibilitat a la seva novel·la de ciència ficció Los cuerpos del verano (Factotum, 2012). El seu text revela la importància de la pell com envoltori del cos, però també com a primer estat d'identificació i sistema de comunicació sensible dels individus amb el seu voltant. Proposo que al llegir la novel·la mitjançant la teoria de Yo-piel (Biblioteca Nueva, 2003), del psicoanalista francés Didier Anszeu, el tacte sorgeix en la ficció de Castagnet com a gest propi de l'experiència vital i com agent d’interacció social. Vist així, els que “flotan” sense reencarnarse en la novel·la semblen enfonsats en un aïllament nostàlgic on enyoren constantment recuperar, sobretot, el tacte.