Autores marginals i subjectivitats excèntriques en els espais de la ciència-ficció sud-americana escrita per dones
Resum
La ciència-ficció escrita per dones a Llatinoamèrica ha romàs en les vores del camp literari per la seva condició de triple marginalitat, a causa de l'apreciació de la ciència-ficció com un gènere menor respecte a aquells canònics promoguts des de la institucionalitat literària, a la invisibilitat de l'escriptura de les dones en els mitjans literaris, i a la posició d'Amèrica Llatina com a “Tercer Món” respecte als països desenvolupats. Aquests desplaçaments es materialitzen en les narracions de moltes escriptores, en les quals es construeixen espais liminales —carrerons, basurales, filades, deserts— on els subjectes es veuen travessats per la frontera (Anzaldúa, 1987). Subjectivitats excèntriques (De Lauretis, 2000) i cossos posthumans (Haraway, 1995; Braidotti, 2015) subverteixen els espais delimitats pel sistema en aquests relats de ciència-ficció de l'última dècada.
Paraules clau
cossos posthumans, ciència-ficció llatinoamericana, subjectes fronterersReferències
ANZALDÚA, Gloria (2016), Borderlands. La Frontera: La nueva mestiza. Carmen Valle (trad.). Madrid, Capitán Swing.
ARECO, Macarena (2017), Acuarios y fantasmas. Imaginarios de espacio y de sujeto en la narrativa argentina, chilena y mexicana reciente. Santiago, Ceibo.
BRAIDOTTI, Rosi (2015), Lo Posthumano. Juan Carlos Gentile Vitale (trad.) Barcelona, Gedisa.
BUTLER, Judith (2002). Cuerpos que importan. Alcira Bixio (trad.). Buenos Aires, Paidós.
DE LAURETIS, Teresa (2000), Diferencias. Etapas de un camino a través del feminismo. María Echániz Sans (trad.). Madrid, Horas y horas.
DECURGEZ, Alejandra (2016), “El mantis”, en Próxima, nº32. Buenos Aires, Ediciones Ayarmanot, pp. 4-21.
FORTTES ZALAQUETT, Catalina y Macarena Urzúa Opazo (2014), “Desiertos: paisaje, cuerpo, vida y texto en los límites de lo decible”, en Taller de Letras, n.º 55, pp. 89-96.
GARCÍA CANCLINI, Néstor (1999), Imaginarios urbanos. Buenos Aires, Eudeba.
GUERRA, Lucía (2014), Ciudad, género e imaginarios urbanos en la narrativa hispanoamericana. Santiago de Chile, Cuarto Propio.
HARAWAY, Donna (1995), Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Manuel Talens (trad.). Madrid, Cátedra.
JURADO, Cristina y Leticia Lara (2014), Alucinadas. Gijón, Sportula.
LÓPEZ-PELLISA, Teresa (2015), Patologías de la realidad virtual. Cibercultura y ciencia ficción. Madrid, Fondo de Cultura Económica de España.
MBEMBE, Achille. “Necropolítica”. Necropolítica seguido de Sobre el gobierno indirecto. Santa Cruz de Tenerife, Melusina[sic], 2011, pp. 19-75.
NAVIA, María José (2020), “Una música futura”, en Una música futura. Valparaíso, Kindberg, pp. 71-85.
PONCE, Laura (2015), “Paulina”, en Cosmografía general. Buenos Aires, Ediciones Outsider, pp. 93-99.
PROSPERO, Isa (2020), “Recambio”. Consultado en <https://escritorasdeurras.blogspot.com/2020/01/capitulo-02-recambio-de-isa-prospero.html?m=1&fbclid=IwAR0AIqYNIwu9Zt-CPBhzskC6CX_hJHNDeUTxVZjC-Kmj04hfyHS1_lDW2Jc> (10/03/2020).
ROBLES, Lola (2019), “La historia de la ciencia ficción española escrita por mujeres en el siglo XXI (2001-2019)”, en López-Pellisa, Teresa y Lola Robles (eds.), Poshumanas y distópicas. Antología de escritoras españolas de ciencia ficción. Vol. 2. León, Eolas Ediciones.
RUSS, Joanna (2018), Cómo acabar con la escritura de las mujeres. Gloria Fortún (trad.). Madrid, Dos Bigotes y Ed. Barrett.
VÉLIZ, Soledad (2017), “Señuelo”, en Próxima, n.º 35. Buenos Aires, Ediciones Ayarmanot, pp. 57-68.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Macarena Cortés Correa
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
