L’ensenyament de l’espai geogràfic en una aula d’anglès de primària
Résumé
El treball per competències posa l’èmfasi en què l’aprenentatge ha de suposar que l’alumnat sigui capaç dominar els recursos que el permetin actuar d’una forma eficaç i raonada en la societat actual. L’assoliment i adquisició d’aquestes competències implica conèixer, a nivell oral i escrit, aquelles llengües, que són imprescindibles per poder resoldre les situacions amb què les persones ens podem trobar en el desenvolupament de les nostres activitats socials com a ciutadans. El projecte PADS parteix d’aquestes premisses i presenta un treball que ha permès, entre d’altres coses, una aproximació a l’aprenentatge l’espai geogràfic en una aula d’anglès a primer curs de primària. Per fer-ho possible, s’ha recoltzat en metodologies com el treball per projectes i la telecol·laboració, fet que ha permès que l’aprenentatge hagi estat significatiu, funcional, transdisciplinar i competencial.
Mots-clés
Competències, espai geogràfic, telecol·laboració, aprenentatge de llengües, eduació primàriaRéférences
Audigier, F. (1993). Pensar la geografia escolar. Un repte per a la didàctica. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 21, 15-33.
Batllori, R. (2011). Enseñar y aprender el espacio geográfico. A T. Santisteban i J. Pagès. (Coords). Didáctica del Conocimiento del Medio Social y Cultural en la Educación Primaria (pp.249-268). Ciencias sociales para aprender, pensar y actuar. Madrid: Editorial Sintesis..
Beckett, G. (2002). Teacher and student evaluations of project-based instruction. TESL Canada Journal, 19(2), 52 -66.
Beckett, G., i Slater, T. (2005). The project framework: A tool for language, content, and skills integration. ELT Journal, 59(2), 108-116.
Clary, M. (1993). La Geografía en la escuela, ¿para la repetición o para la acción? Boletín de Didáctica de las Ciencias Sociales, 3 (4), 27-33.
Dooly, M. (2010). Teacher 2.0. A S. Guth i F. Helm (Eds.) Telecollaboration 2.0: Language and Intercultural Learning in the 21st
Century (pp. 277-304). Bern: Peter Lang..
Dooly, M. (2013a). Promoting competency-based language teaching through project-based language learning. A M.L. Pérez Cañado (Ed.) Competency-based language teaching in higher education (pp.77-92). Dordrecht / London: Springer.
Dooly, M. (2013b). Speaking like a 'glocal': Using computer-mediated communication in language teacher education to promote network learning. A S. Ben Said i L. Jun Zhang (Eds.) Language teachers & teaching: Global perspective, local initiatives (pp. 237-255). New
York & London: Routledge.
Dooly, M., i Masats, D. (2008) Russian dolls: Using projects to learn about projects. GRETA Journal, 16, 27-35.
Dooly, M., i O’Dowd, R. (2012). Researching online Foreign Language Interaction and Exchange. Theories, Methods and Challenges. Bern: Peter Lang.
Duffy, T.D., i Cunningham, D. J. (1996). Constructivism: Implications for the design and delivery of instruction. A D.H. Jonassen (Ed.). Handbook of research for educational communications and technology: A project of the association for educational communications and technology (pp. 55-85). New York: Macmillan.
Dufon, M. (2002). Video recording in ethnographic SLA research: Some issues of validity in data collection. Language learning and technology, 6 (1), 40-59.
Gardner, H. (1998). Inteligencias múltiples: La teoria en la práctica. Barcelona: Paidós.
Giorda, C. (2004). Gli obiettivi della didattica geografica nella scuola primaria. A M. L. Sturani (Ed.). La didattica della geografia. Obietivi, strumenti, modelli (pp. 7-17). Torino: Edizione dell’Orso.
Glasser, B., i Strauss, A. (1967). The Discovery of Grounded Theory: Strategies for Qualitative Research. New York: Aldine de Gruyter.
Guth, S., i Helm, F. (2010) Telecollaboration 2.0. Language, Literacies and Intercultural Learning in the 21st Century. Bern: Peter Lang.
Hernàndez, F.X. (2002). Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia. Barcelona: Graó. Masats, D., i Dooly, M. (–en procés). El tratamiento integrado de competencias y saberes.
Mercer, N. (1995). The guided construction of knowledge: Talk amongst teachers and learners. Multilingual Matters: California.
Mondada, L., i Pekarek Doehler, S. (2004). Second language acquisition as situated practice: Task accomplishment in the French second language classroom. The Modern Language Journal, 88 (4), 501-518.
Retaillé, D. (2000). Penser le monde. A J. Lévy. i M. Lussault. Logiques de l’espace et esprit des lieux. Géographes à Ceristy (pp. 273-286). París: Belin.
Rodríguez Lestegás, F. (2006). Cultura escolar, ideología y geografía: De la «identidad nacional» a la «identidad europea», o la construcción de un nuevo objeto de enseñanza. Revista de Educación, 339, 837-858.
Sadler, R., i Dooly, M. (2013). Language learning in virtual environments: Research and practice. A M. Thomas, H. Reinders, i M. Warschauer (Eds.) Contemporary Computer-Assisted Language Learning (pp. 159-182). Continuum: London & New York.
Stake, R. E. (1998). Investigación con estudio de casos. Madrid: Ed. Morata.
Thémines, J.-F. (2006). Enseigner la géographie: Un métier qui s’apprend. Paris: Hachette.
Thorne, S.L. (2013). Language Learning, Ecological Validity, and Innovation under Conditions of Superdiversity. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6 (2), 1-27.
Walsh, S. (2006). Investigation Classroom Discourse. New York: Routledge.
