Micro-visualització del redidu vegetal d'Espècies Exòtico Invasores (EEI) com matèria paperera i la seva aplicació en l'estampació artístico-gràfica

Autors/ores

Resum

Aquest estudi reflexiona sobre la pràctica conscient de l'art gràfic, proposant l'aprofitament del residu vegetal d'espècies exòtiques invasores per a l'elaboració descentralitzada de paper. S'investiguen les seves propietats tècniques i la seva aplicabilitat en l'estampació artística. S'ha emprat un enfocament teòric-pràctic que visualitza el potencial a nivell d'imatge. Per a aquesta microvisualització de les característiques materials dels diferents papers s'ha utilitzat la lupa òptica Nikon SMZ1500 i el microscopi electrònic JEOL JSM6010 LA.

L'estudi se centra en l'anàlisi de tres espècies exòtiques invasores, el residu de les quals s'utilitza com a font de cel·lulosa. Per a delimitar la mostra d'estudi, la investigació site-specific s'ha realitzat en una franja de 2 km de la ribera del riu Umia a Pontevedra (Espanya). No obstant això, aquest estudi de cas és extrapolable a altres ecosistemes similars afectats.

Es visualitza detalladament la composició de les fibres i el comportament del paper quan és sotmès a la pressió d'algunes de les tècniques gràfiques com l'estampació de planxes de fotopolímer realitzades sobre alumini i de matrius xilogràfiques gravades en contraxapat de pi. Al mateix temps s'observa la seva reacció amb les tintes grasses (offset) comunament utilitzades en l'estampació o impressió de la gràfica artística. Igualment s'analitza la seva reacció i nivell d'incisió, ablació i cremat en relació amb el tall làser. Es busca analitzar la seva capacitat de definició i resolució de línies en la conformació d'imatges complexes.

Els resultats, visuals i tècnics, permeten comprendre les seves característiques físico-mecàniques i idoneïtat per a l'elaboració d'imatges artístiques realitzades a partir de les tècniques gràfiques esmentades. Les imatges inèdites d'aquest microcosmos ofereixen una visió amplia i profunda d'aquests papers bio-compostables, dins de l'àmbit de la gràfica artística contemporània.

Paraules clau

Micro-visualització, cel·lulosa, residu EEI, disseny conscient, art-ciència, art gràfic contemporani

Referències

Barbé, J. (2017). Las plantas y su papel: 102 recetas papeleras. España: HiFer Editor

Bermúdez, X., & Abilleira, F. (2015) Conservación y Restauración del Bosque de Ribera. Impacto de Especies Invasoras, 1st ed.; Universidade de Vigo: Galicia, Spain.

Clement, G. (2004). Manifiesto del tercer paisaje. Valencia. Ed. GG.

Corno, L., Pilu, R., Adani, F. (2014). Arundo donax L.: A non-food crop for bioenergy and bio-compound production. Biotechnol. Adv. 32, 1535–1549.

Cuevas, L., Herrera, M., & Santa María, L. (1991). Métodos de microscopía electrónica de barrido. In: Técnicas de inmunocitoquímica en microscopía electrónica. (Durfort M., Vilaró S., Renau J. & Serratosa J., eds.). pp: 253-267. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Di Marco, E. (2015) Eucalyptus globulus sp. globulus Labill (eucalipto blanco) familia Myrtaceae. Prod. For., 5, 34–36.

Fuad-Luke, A. (2009). Design Activism: Beautiful Strangeness for a Sustainable World. Earthscan.

Grabowski, B., & Fick, B. (2019). Printmaking: A Complete Guide to Materials & Processes. Laurence King Publishing.

Iglesias, A., Cancela, A., Álvarez, A., & Sánchez, A. (2023) Anthocyanins and Total Phenolic Compounds from Pigment Extractions of Non-Native Species from the Umia River Basin: Eucalyptus globulus, Tradescantia fluminensis, and Arundo donax. Applied Sciences 13, no. 10: 5909. https://doi.org/10.3390/app13105909

Martínez Moro, J. (2017). Grabado en expansión: medios históricos y nuevas perspectivas. Universidad de Cantabria

Míguez, C.; Cancela, A.; Álvarez, X.; Sánchez, A. (2022) The reuse of bio waste from invasive species Tradescantia fluminensis as a source of phenolic compounds. J. Clean. Prod. 336, 130293–130303.

Morrish, D., & MacCallum, M. (2019). Photogravure: A Process Handbook. Focal Press.

Papanek, V. (1971). Design for the Real World: Human Ecology and Social Change. Thames & Hudson.

Pastor, J (2013) Sobre la identidad del grabado. Santiago de Compostela, Fundación Gonzalo Torrente Ballester

Pelzer-Montada, R. (2018) El grabado en el arte contemporáneo; el grabado como arte contemporáneo. Conferencia: IMPACT 10, Encuentro y conferencia internacional multidisciplinar de Gráfica, UWE Bristol. University of the West of Ingland.

Renau-Piqueras, J., & Faura, M. (1994) Principios básicos del Microscopio Electrónico de Barrido. Sección de Microscopía electrónica. Centro de Investigación Hospital ‘La Fé’, Valencia.

Romero Buján, M.I. (2007). The alien flora of Galicia (Iberian northwest). Bot. Complut. 31, 113–125

Soler, A., & Castro, K. (2006). Impresión piezoeléctrica, la estampa inyectada. Vigo: Grupo Dx5 Universidade de Vigo.

Soler, A., & Castro, K. (2013) Ánodo-cátodo. Electrolisis y galvanografía. La memoria química esculpida por electrones. Vigo: Grupo Dx5 Universidade de Vigo

Standish, R.J., Robertson, A.W., & Williams, P.A. (2001) The impact of an invasive weed Tradescantia fluminensis on native forest regeneration. J. Appl. Ecol, 38, 1253–1263.

Ubani, F. (2015) Arte Gráfico y Tecnología una relación privada en la obra (gráfica) de Fabiola Ubani. Tesis Doctoral. Director Jesús Pastor. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, Departamento Arte, Ciudad y Territorio.

Walker, G. A. (2010). The Woodcut Artist's Handbook: Techniques and Tools for Relief Printmaking. Firefly Books, London

Biografia de l'autor/a

Ana Soler Baena, Universidade de Vigo

https://anasolerbaena.webs.uvigo.es/

Publicades

2025-01-14

Com citar

Iglesias Fernández, A., & Soler Baena, A. (2025). Micro-visualització del redidu vegetal d’Espècies Exòtico Invasores (EEI) com matèria paperera i la seva aplicació en l’estampació artístico-gràfica. Grafica, 13(25), 201–212. https://doi.org/10.5565/rev/grafica.322

Descàrregues