Exsecratio Atrea: un altre final per al Tiestes de Sèneca
Resum
En el darrer vers del Tiestes, el text transmès sembla poc satisfactori: Atreu hi encomana als fills de Tiestes el càstig del pare. Els fills morts causarien, doncs, els remordiments de Tiestes per un crim que no ha comès. Aquestes morts, inici de la sèrie de crims dels Tantàlides, són un nefas tan gran que els déus fugen per no presenciar-lo. Amb una conjectura nostra, el vers final adquireix un nou sentit, irònic: Atreu, que, exultant, es té per impune, ja que ni els déus ni els nebots no el poden castigar, llança contra si mateix una exsecratio que creu impossible, però que es complirà. La tragèdia es clou així amb un sarcasme brillant.
Referències
ANLIKER, K. (1960). Prologe und Akteinteilung in Senecas Tragödien. Berna-Stuttgart: Bern Paul Haupt.
BIONDI, G.G. (1989). Seneca. Medea, Fedra. Milà: BUR Biblioteca Univ. Rizzoli.
BOYLE, A.J. (2017). Seneca. Thyestes. Edited with Introduction, Translation, and Commentary. Oxford: Oxford University Press.
DINGEL, J. (1974). Seneca und die Dichtung. Heidelberg: C. Winter.
ELIOT, T.S. (1991). Selected Essays. Londres: Faber and Faber.
FISCHER, S.E. (2008). Seneca als Theologe. Studien zum Verhältnis von Philosophie und Tragödiendichtung. Berlín-Nova York: De Gruyter.
FITCH, J.G. (2004). Seneca. Tragedies II. Cambridge (Mass.)-Londres: Harvard University Press.
HERRMANN, L. (1924a). Sénèque. Tragédies. París: Les Belles Lettres.
HERRMANN, L. (1924b). Le théâtre de Sénèque. París: Les Belles Lettres.
LEFÈVRE, E. (1981). «A Cult without God or the Unfreedom of Freedom in Seneca Tragicus». CJ 77, p. 32-36.
LEFÈVRE, E. (1995). «Götter, Schicksal und Handlungsfreiheit in Senecas Tragödien». A KÜHNERT, B. (ed.). Prinzipat und Kultur im 1. und 2. Jahrhundert. Bonn: Dr. Rudolf Habelt, p. 164-85.
MARINER, S. (1979). «La ironía dramàtica en las tragedias de Séneca». A Estudios sobre la literatura y arte: dedicados al Profesor Emilio Orozco Díaz. Vol. II. Granada: Universidad de Granada, p. 343-59.
MARTI, B. (1945). «Seneca’s Tragedies. A New Interpretation». TAPhA 76, p. 216-45.
MELTZER, G. (1988). «Dark Wit and Black Humor in Seneca’s Thyestes». TAPhA 118, p. 309-30.
OPELT, I. (1972). «Senecas Konzeption des Tragischen». A LEFÈVRE, E. (ed.). Senecas Tragödien. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, p. 92-128.
PRATT, N.T. (1948) «The Stoic Base of Senecan Drama». TAPhA 79, p. 1-11.
TARRANT, R.J. (1985). Seneca’s Thyestes. Edited with Introduction and Commentary. Atlanta: Oxford University Press.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Antoni Seva Llinares
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
