Anarquia infrapolítica: per un nou amor al món

Resum

Què es la infrapolítica?, com es relaciona la infrapolítica amb la qüestió de l’anarquia? I, finalment, què li dona pertinència, si no urgència, a aquest plantejament? En el present treball reprenem la relació entre anarquia i filosofia a partir de les recents contribucions de Catherine Malabou. Després reiniciem la problemàtica existencial desenvolupada per Martin Heidegger i revisitada per Reiner Schürmann per interrogar el nostre present, és a dir, per pensar un món que sembla estar cada vegada més subordinat a les lògiques de l’automatització i de l’estandardització, davant les quals les respostes polítiques habituals es mostren inadequades. Finalment, a partir d’una lectura de les novel·les de Benjamín Labatut, intentem mostrar la clausura d’aquest món, facilitada per una expropiació creixent de la decisió d’existència, la que ara és monopolitzada per una avantguarda decisionista d’experts que té el poder d’executar una aniquilació sense revessos. En aquest context sostenim que l’anarquia infrapolítica implica una relació no determinativa amb el món, és a dir, implica un nou amor al món en el qual es juga la possibilitat mateixa de l’existència.