Anarquia infrapolítica: per un nou amor al món

Autors/ores

Resum

Què es la infrapolítica?, com es relaciona la infrapolítica amb la qüestió de l’anarquia? I, finalment, què li dona pertinència, si no urgència, a aquest plantejament? En el present treball reprenem la relació entre anarquia i filosofia a partir de les recents contribucions de Catherine Malabou. Després reiniciem la problemàtica existencial desenvolupada per Martin Heidegger i revisitada per Reiner Schürmann per interrogar el nostre present, és a dir, per pensar un món que sembla estar cada vegada més subordinat a les lògiques de l’automatització i de l’estandardització, davant les quals les respostes polítiques habituals es mostren inadequades. Finalment, a partir d’una lectura de les novel·les de Benjamín Labatut, intentem mostrar la clausura d’aquest món, facilitada per una expropiació creixent de la decisió d’existència, la que ara és monopolitzada per una avantguarda decisionista d’experts que té el poder d’executar una aniquilació sense revessos. En aquest context sostenim que l’anarquia infrapolítica implica una relació no determinativa amb el món, és a dir, implica un nou amor al món en el qual es juga la possibilitat mateixa de l’existència.

Paraules clau

anarquia infrapolítica, facticitat, decisió d'existència , mundanitat, pensament pestífer

Referències

AGAMBEN, Giorgio (2007). «La pasión de la facticidad». En: La potencia del pensamiento. Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora, 369-408.

ÁLVAREZ SOLÍS, Ángel Octavio (ed.) (2018). Infrapolítica y ética menor. Ciudad de México: Universidad Iberoamericana.

BOSTEELS, Bruno (2011). The Actuality of Communism. Nueva York: Verso.

DIDI-HUBERMAN, Georges (2012). Supervivencia de las luciérnagas. Madrid: Abada.

DIDI-HUBERMAN, Georges y TRAVERSO, Enzo (2023). «Imágenes e historia cultural: Un debate». Acta Poética, 44 (1), 13-94.

FRANKLIN, Ruth (2021). «A Cautionary Tale About Science Raises Uncomfortable Questions About Fiction». The New Yorker (6 de septiembre), s. p.

HEIDEGGER, Martin (1996). «La época de la imagen del mundo». En: Caminos de bosque. Madrid: Alianza.

HEIDEGGER, Martin (2002). Serenidad. Barcelona: Ediciones del Serbal.

HEIDEGGER, Martin (2008). Ontología. Hermenéutica de la facticidad. Madrid: Alianza.

HEIDEGGER, Martin (2013). Carta sobre el humanismo. Madrid: Alianza.

HEIDEGGER, Martin (2021). La pregunta por la técnica. Barcelona: Herder.

KUHN, Thomas S. (1996). The Structure of Scientific Revolutions. Chicago, IL.: University of Chicago Press.

LABATUT, Benjamin (2020). Un verdor terrible. Barcelona: Anagrama.

LABATUT, Benjamin (2023). Maniac. Barcelona: Anagrama.

LACAN, Jacques (1978). «Du Discours Psychanalitique». En: Lacan in Italia 1953-1978: In Italie Lacan. Milán: The Salamander, 27-39.

MALABOU, Catherine (2023). ¡Al ladrón!: Anarquismo y filosofía. Buenos Aires: La Cebra.

MARCHART, Oliver (2007). Post-Foundational Political Thought: Political Difference in Nancy, Lefort, Badiou and Laclau. Edimburgo: Edinburgh University Press.

MOREIRAS, Alberto (2006). Línea de sombra: El no sujeto de lo político. Santiago de Chile: Palinodia.

MOREIRAS, Alberto (2020). Infrapolítica: Instrucciones de uso. Madrid: La Oficina.

MOREIRAS, Alberto (2024). Tiempo roto: Vivir el antropoceno. Santiago de Chile: Palinodia.

MOUFFE, Chantal y LACLAU, Ernesto (1985). Hegemony and Socialist Strategy: Towards a Radical Democratic Politics. Londres y Nueva York: Verso.

NANCY, Jean-Luc (2002). «La decisión de existencia». En: Un pensamiento finito. Barcelona: Anthropos, 83-114.

NEWTON-SMITH, William (1999). The rationality of science. Nueva York: Routledge.

RICHARD, Nelly (2024). Tiempos y modos. Santiago de Chile: Paidós.

SCHÜRMANN, Reiner (2003). Broken Hegemonies. Bloomington: Indiana University Press.

SCHÜRMANN, Reiner (2017). El principio de anarquía: Heidegger y el problema del actuar. Madrid: Arena Libros.

SCHÜRMANN, Reiner (2019). «‘What Must I do?’ at the End of Metaphysics: Ethical Norms and the Hypothesis of a Historical Closure». En: Tomorrow the Manifold. Essays on Foucault, Anarchy, and the Singularization to Come. Zurich: Diaphanes, 31-53.

VILLALOBOS-RUMINOTT, Sergio (2019). La desarticulación: Epocalidad, hegemonía e historicidad. Santiago de Chile: Ediciones Macul.

WILLIAMS, Gareth (2021). Infrapolitical Passages: Global turmoil, Narco-Accumulation, and the Post-Sovereign State. Nueva York: Fordham University Press.

WILLIAMS, Gareth (2023). «Anthropocene, Infrapolitics, and Epochal Anxiety: Upon Reading Samanta Schweblin’s Kentukis and Distancia de rescate». Culture Machine, 22, 1-38.

Biografia de l'autor/a

Sergio Villalobos-Ruminott, University of Michigan

Sergio Villalobos-Ruminott és professor de literatura i estudis llatinoamericans a la Universitat de Michigan, Estats Units. Va realitzar estudis de sociologia i filosofia a Xile i el doctorat en literatura llatinoamericana a la Universitat de Pittsburgh (2003), Estats Units. Entre les seves publicacions hi ha els llibres Asedios al fascismo. Del gobierno neoliberal a la revuelta popular (DobleA, Santiago de Xile, 2020), La desarticulación. Epocalidad, hegemonía e historicidad (Macul, Santiago de Xile, 2019), Heterografías de la violencia. Historia Nihilismo Destrucción (La Cebra, Buenos Aires, 2016) i Soberanías en suspenso. Imaginación y violencia en América Latina (La Cebra, Buenos Aires, 2013). També va publicar una edició de les conferències d’Ernesto Laclau a Xile amb el títol Hegemonía y antagonismo. El imposible fin de lo político (Cuarto Propio, Santiago de Xile, 2002) i l’any 2016 va coeditar, amb Clemencia Ardila i Luis Fernando Restrepo, el volum Narrativas en vilo (Universitat d’Arkansas-Universitat Eafit, Medellín). Ha traduït de John Beverley els llibres Subalternismo y representación. Argumentos en teoría cultural (Iberoamericana, Madrid, 2003) i Políticas de la teoría. Ensayos sobre subalternidad y hegemonía (CELARG, Caracas, 2011); i de William Spanos, Heidegger y la crisis del humanismo occidental. El caso de la academia metropolitana (Escaparate, Santiago de Xile, 2009). Ensenya regularment a la Universitat de Michigan i ha estat professor convidat a la Universitat de Buenos Aires, Argentina; a la Universitat Metropolitana de Ciències de l’Educació, Santiago de Xile; al Museu Universitari d’Art Contemporani, UNAM, i a 17, Institut d’Estudis Crítics, Ciutat de Mèxic, Mèxic. ORCID: https://doi.org/0000-0002-9570-6780

Publicades

2025-03-31

Com citar

Villalobos-Ruminott, S. (2025). Anarquia infrapolítica: per un nou amor al món. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 74, 37–62. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1621

Descàrregues