Politics and Anarchy. An Original Bond

Donatella di Cesare

doi:10.5565/rev/enrahonar.1629

Política i anarquia. Un vincle original

Autors/ores

Donatella di Cesare Sapienza University of Rome

PDF (EN)

Resum

L’objectiu d’aquest paper és dur a terme una lectura de Hannah Arendt que ens permeti comprendre la naturalesa an-árkhica de la política. A aquest efecte, es durà a terme, en primer lloc, una anàlisi de la diferència entre l’oîkos i la pólis, segons la lectura d’Arendt, i, en segon lloc, una anàlisi del seu concepte de natalitat. Això ens permetrà comprendre la crisi de la política en l’actualitat, en la mesura que es fonamenta en un principi liberal prepolític (la família, el comando, l’oîkos, l’arché) i està amenaçada internament pel tancament a tot inici incalculable, que per a Arendt seria el correcte de la política.

Paraules clau

Hannah Arendt, política, an-arkhé, oîkos, polis

Referències

ARENDT, H. (1958). The Human Condition. Chicago: University of Chicago Press.

ARENDT, H. (1981). The Life of the Mind. Harcourt: Boston.

ARENDT, H. (1982). Lectures on Kant’s Political Philosophy. Chicago: University of Chicago Press.

ARENDT, H. (1990). On Revolution. New York: Penguin Books.

ARENDT, H. (2005). The Promise of Politics. Edited by Jerome Kohn. New York: Schocken.

ARENDT, H. (2006a). “The Crisis in Education”. In: ARENDT, H. Between Past and Future. London: Penguin Books, 170-192.

ARENDT, H. (2006b). “What Is Freedom?”. In: ARENDT, H. Between Past and Future. London: Penguin Books, 142-169.

ARENDT, H. (2007a). “Walter Benjamin: 1892–1940”. In: BENJAMIN, W. Illuminations. New York Schocken Books, 49.

ARENDT, H. (2007b). Denktagebuch, 1950–73. Munchen: Piper.

ARENDT, H. and STERNBERGER, D. (2019). «Ich bin Dir halt ein bißchen zu revolutionär». Briefwechsel 1946 bis 1975. Berlin: Rowohlt.

ARISTOTLE, Politics, 1324 a 16.

BENJAMIN, W. (2014). Opere complete, VIII: Frammenti e Paralipomena. Torino: Einaudi, 62-63.

BIRMINGHAM, P. (2007). “The An-Archic Event of Natality and the Right to have Rights”. Social Research, 73, 763-777. Retrieved from https://www.jstor.org/stable/40972124

FORTI, S. (2006). “The Guilt of the Tradition: Arendt’s Critique of Hegel and Marx”. In: WILLIAMS, G. (ed.). Hannah Arendt. Critical Assessments of Leading Political Philosophers, vol. IV. London-New York: Routledge, 110-119.

HABERMAS, J. (1976). “Hannah Arendts Begriff der Macht”. Merkur, 341, 946-961.

HERODOTUS, Histories, III, 83, 8.

HERZOG, A. (2004). “Political Itineraries and Anarchic Cosmopolitanism in the Thought of Hannah Arendt”. Inquiry, 47, 20-41.

JAEGER, W. (1945). Paideia. The Ideals of Greek Culture, vol. III. New York: Oxford University Press.

LEFORT, C. (2006). “Hannah Arendt e la questione del politico”. In: LEFORT, C. Saggi sul politico. XIX e XX secolo. Bologna: Il Ponte.

MARCHART, O. (2005). Neu beginnen. Hannah Arendt, die Revolution und die Globalisierung, Vienna: Turia + Kant.

MARKELL, P. (2006). “The Rule of the People: Arendt, Arché, and Democracy”. The American Political Science Review, 1/100, 1-14.

STERNBERGER, D. (1976). “Die versunkene Stadt. Über Hannah Arendts Idee der Politik”. Merkur, 341, 935.

VEGA, F. (2020). “On Bad Weather, Arendt, Heidegger and the Political Beginning”. In: HOLZHEY, C. F. E. and WEDEMEYER, A. (eds.). Weathering: Ecologies of Exposure. Berlin: ICI Berlin Press, 227-243.

Biografia de l'autor/a

Donatella di Cesare, Sapienza University of Rome

Donatella di Cesare és professora titular de Filosofia Teòrica al Departament de Filosofia de la Universitat de la Sapienza de Roma, on és membre del Col·legi Doctoral, així com de l’Escola Sapienza d’Estudis Avançats (SSAS). El seu pensament s’inscriu dins de la filosofia continental (hermenèutica, desconstrucció —Nietzsche, Heidegger, Gadamer, Derrida) i aprofundeix en els temes de la veritat i la comprensió. El seu treball s’ha centrat en la connexió entre el temps i el llenguatge (Walter Benjamin) considerant les qüestions ètiques i polítiques de l’altre i l’alteritat (Emmanuel Levinas). La Xoà ha adquirit un paper central en la seva reflexió (Se Auschwitz è nulla, 2022). Havent ja contribuït amb nombrosos estudis sobre aquest tema, després de la publicació dels Quaderns negres de Heidegger, va qüestionar la pròpia responsabilitat de la filosofia respecte de l’extermini (Heidegger e gli ebrei. I «Quaderni neri», 2014). Ha examinat repetidament la relació amb la figura de l’estrany i l’estranger (Marrani. L’altro dell’altro, 2018), incloent-hi també la qüestió de la migració (Stranieri residenti. Una filosofia della migrazione, 2017). A la frontera entre la biopolítica i la teologia política, ha analitzat la sobirania i les formes de dominació (Spinoza). Els desafiaments de la violència, tant la visible com la invisible, des del totalitarisme (Arendt) fins a les seves formes contemporànies (terror, tortura, guerra) l’han dut a repensar la vida nua i els drets humans. Ha advocat pel retorn de la filosofia a la pólis esbossant la possibilitat d’un pensament radical capaç d’articular existència i comunitat (Sulla vocazione politica della filosofia, 2018). En els darrers anys, ha desenvolupat una crítica a la política estatal, amb la qual cosa ha contribuït a una reelaboració del concepte de democràcia (Democrazia e anarchia, 2024).