Violència i ambigüitat

Resum

En ocasió de la recent edició crítica en anglès de Peter Fenves i Julia Ng (2021) de l’assaig clàssic de Walter Benjamin Zur Kritik der Gewalt de 1921, en aquest treball fem una anàlisi detallada del concepte d’ambigüitat (Zweideutigkeit) que Benjamin utilitza en aquest escrit. Vam mostrar, en primer lloc, que aquest concepte té la funció d’operar com a condició «demoníaca» (dämonisch) de possibilitat de la intrusió del dret en tots els aspectes de la vida dels ciutadans. Prenem la noció d’intrusió com a possible traducció de l’expressió anglesa encroachment, encunyada per Peter Fenves per retre compte d’aquest important, encara que no gaire estudiat, punt a l’interior del text de la crítica de la violència de Benjamin. En un segon moment, seguim el rastre dels usos de la noció d’ambigüitat en el text benjaminià per afirmar, ara amb Jacques Derrida, que aquesta noció no sols té un caire negatiu —condició de la subjecció que produeix la violència jurídica—, sinó, a més, un de productiu: associat a la idea derridiana d’iterabilitat, permet assenyalar que l’ambigüitat és una estructura del dret mateix i, com a tal, constitueix el seu principi intern de ruïna —i conté així la promesa de la seva pròpia superació. Concloem que l’ambigüitat és, així, crucial en els escrits primerencs de Benjamin, perquè no sols és tema del seu pensament, sinó que a més és part de la seva pròpia textualitat.