«El mesías es un parásito». Hospitalidad, incondicionalidad e incorporación en la filosofia de Jacques Derrida

Valeria Campos Salvaterra

doi:10.5565/rev/enrahonar.1334

«El messies és un paràsit». Hospitalitat, incondicionalitat i incorporació en la filosofia de Jacques Derrida

Autors/ores

Valeria Campos Salvaterra Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso https://orcid.org/0000-0002-0676-1789

PDF (ES)

Resum

Sostenim que les configuracions teòriques sobre l’hospitalitat en Derrida, que la vinculen a la incondicionalitat i a un cert messianisme, es connecten també amb la qüestió del paràsit i el parasitari, com a figura monstruosa que assenyala el traspàs de fronteres. En aquest treball rastregem les coimplicacions que articulen aquesta sèrie de conceptes no familiars, sinó suplementaris, que posen en relació l’hospitalitat, la incondicionalitat i una certa noció de messianisme. A aquesta cadena, que tenint en compte l’obra publicada de Derrida podria deixar-se tal com està, hi afegirem, no obstant això, un terme més: el de paràsit. Paràsit que pot ser tant el maligne hoste indesitjat com l’anhelat convidat a dinar, totes dues possibilitats derivades del para-sitos i el seu ampli, alhora que ambigu significat: ‘menjar-amb’. Rastregem totes aquestes relacions suplementàries (hospitalitat, incondicionalitat, messianisme i paràsit) en els textos publicats, però també en dos seminaris inèdits que Derrida va dictar tant als Estats Units com a França: Manger l’autre: Politiques de l’amitié, presentat en el semestre de 1989-1990, i Hostipitalité, que correspon al semestre acadèmic de 1995-1996. Tots dos es troben arxivats al Critical Arxive de la Universitat de Califòrnia a Irvine.

Paraules clau

Derrida, hospitalitat, incondicionalitat, messianisme, paràsit, sobirania, Levinas

Referències

ARISTÓTELES (1982). «Tópicos». En: Tratados de lógica (Organon) I. Traducción de Miguel Candel Sanmartín. Madrid: Gredos.

BENJAMIN, W. (2008). «Sobre el concepto de historia». En: Obras, libro I, vol. 2. Traducción de Alfredo Brotons Muñoz. Madrid: Ababda.

BENVENISTE, E. (1969). Le vocabulaire des institutions indo-européennes, vol. 1. Économie, parenté, société. París: Minuit.

CAMPOS, V. (2017). Violencia y fenomenología: Derrida entre Husserl y Derrida. Santiago de Chile: Metales pesados.

DALFEN, J. (2004). Plato: Gorgias. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht.

DERRIDA, J. (1967a). L’ecriture et la difference. París: Seuil.

DERRIDA, J. (1967b). De la gramatologie. París: Minuit.

DERRIDA, J. (1971-1972). La famille de Hegel. Seminario inédito archivado en la Derrida Collection / Critical Theory Collection / Special Collections and Archives / UCI Library, California, USA. Box 11, files 1-5.

DERRIDA, J. (1972). La dissémination. París: Du Seuil.

DERRIDA, J. (1974). Glas. París: Galilée.

DERRIDA, J. (1975). «Economimesis». En: AGACINSKI, S.; DERRIDA, J.; KOFMAN, S.; LACOUE-LABARTHE, Ph.; NANCY, J.L. y PAUTRAT, B. Mímesis, desarticulations. París: Flammarion.

DERRIDA, J. (1977). «Fors». En: TOROK, M. y ABRAHAM, N. Le verbier de l’homme aux loups. París: Aubier-Flammarion.

DERRIDA, J. (1986). «La loi du genre». En: Parages. París: Galilée.

DERRIDA, J. (1989-1990). Manger l’autre: Politiques de l’amitié. Seminario inédito archivado en la Derrida Collection / Critical Theory Collection / Special Collections and Archives / UCI Library, California, USA. Box 20, files 8-15.

DERRIDA, J. (1990). Le problème de la genèse dans la philosophie de Husserl. París: Presses Universitaires de France.

DERRIDA, J. (1993). Spectres de Marx: L’État de la dette, le travail du deuil et la nouvelle Internationale. París: Galilée.

DERRIDA, J. (1994). Politiques de l’amitié. París: Galilée.

DERRIDA, J. (1995-1996). Hostipitalité. Seminario inédito archivado en la Derrida Collection / Critical Theory Collection / Special Collections and Archives / UCI Library. California, USA.

DERRIDA, J. (1997). «Mot d’accueille». En: Adieu à Emmanuel Lévinas. París: Galilée.

DERRIDA, J. (1998). Aporías: Morir –esperarse (en) «los límites de la verdad». Traducción de Cristina de Peretti. Madrid: Paidós.

DERRIDA, J. (2003). Voyous. París: Galilée.

DERRIDA, J. (2005a). «Hay que comer bien, o el cálculo del sujeto». Confines, 17. Buenos Aires. Traducción de Virginia Gallo y Noelia Billi, revisada por Mónica Cragnolini.

DERRIDA, J. (2005b). Force de loi. París: Galilée.

DERRIDA, J. (2008). Séminaire La bête et le souverain. Volume I (2001-2002). París: Galilée.

DERRIDA, J. (2019). La vie la mort. Séminaire (1975-1976). París: Seul.

FARRELL, D. (2006). «All You Can’t Eat: Derrida’s Course, “Rhétorique Du Cannibalisme”» (1990-1991)». Research in Phenomenology, 36, 130-180.

HEGEL, G.W.F. (1830). Enciclopedia de las ciencias filosóficas. Madrid: Abada, 2017. Edición bilingüe de Ramón Valls Plana.

JABÈS, E. (2014). El libro de la hospitalidad. Traducción de Sarah Martín. Madrid: Trotta.

JOHNSON, C. (1993). System and Writing in the Philosophy of Jacques Derrida. Cambridge: Cambridge University Press.

KANT, I. (1998). Sobre la paz perpetua. Traducción de Joaquín Abellán. Madrid: Tecnos.

LEVINAS, E. (2000). Totalité et infini: Essais sur l’extériorité. París: Livre de Poche.

LEVINAS, E. (2008). Autrement qu’être ou au-delà de l’essence. París: Livre de Poche.

PERETTI, C. de (1994). «Ce sinestre parasite du genre». En: MALLET, M.L. (ed.). Le passage des frontières: Autour de travail de Jacques Derrida: colloque de Cerisy. París: Galilée.

PLATÓN (1988). Diálogos IV: República. Traducción de Conrado Eggers Lan. Madrid: Gredos.

Biografia de l'autor/a

Valeria Campos Salvaterra, Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso

Valeria Campos Salvaterra és doctora en Filosofia per la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile en codirecció amb la Universitat Complutense de Madrid. Treballa a temps complet com a docent i investigadora a l’Instituto de Filosofia de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso, Xile. És autora dels llibres Violencia y fenomenología: Derrida entre Husserl y Levinas (Metales Pesados, 2017), Transacciones peligrosas: Economías de la violencia en J. Derrida (Pólvora, 2018) i Comenzar por el terror: Ensayos sobre filosofía y violencia (Prometeo, 2020), així com de nombrosos articles sobre el problema de la violència en la seva su relació amb el discurs en la filosofia contemporània. Actualment ha ampliat el seu camp d’estudi vers l’ús de figures retòriques associades a l’alimentació en la filosofia, la qual cosa li ha permès estudiar problemes epistemològics i ontològics des d’una nova òptica. Així mateix, realitza investigacions de filosofia aplicada sobre ètica i alimentació, amb èmfasi en estudis culturals i polítics.