Sartre i Genet: el món in/per-vertit
Resum
Essent Genet un empestat, un expulsat, un maleït de la cultura europea, algú que a Europa (i no sols a Europa) va ser perseguit i empresonat pels seus delictes, algú que mai no es va cansar d’agullonar, maltractar i maleir la cultura oficial europea, quan n’era el veritable crític, hem de concloure que va ser la cultura oficial europea la que es va allunyar, la que va donar l’esquena a Genet i, així, a Hegel; i, així, a si mateixa. Aquesta hauria estat la veritable tragèdia europea: haver traït la seva pròpia vocació, el seu destí, que era seguir el camí que Hegel va dissenyar.
Paraules clau
Genet, tragedia, dialécticaReferències
ATWOOD, Margaret (1996). The Handmaid’s Tale (El cuento de la criada). Londres: Vintage, 1985.
BATAILLE, Georges (1957). La littérature et le mal. París: Gallimard.
BLOCH, Ernst (1963). Avicenna und die Aristotelische Linke. Frankfurt: Suhrkamp.
BUTLER, Judith y MALABOU, Catherine (2010). Sois mon corps. París: Bayard.
CIXOUX, Hélène (1975). Souffles. París: Des femmes.
GENET, Jean (1948). Pompes funèbres. París: Gallimard.
HEGEL, Georg-Wilhelm-Friedrich (1807). Phänomenologie des Geistes. Frankfurt: Suhrkamp.
MALABOU, Catharine (2020). Le plaisir effacé. Clitoris et pensée. París: Rivages.
SARTRE, Jean-Paul (1947). Baudelaire. París: Gallimard.
SARTRE, Jean-Paul (1952). Saint Genet comédien et martyr. París: Gallimard.
SARTRE, Jean-Paul (1968). Las palabras. Buenos Aires: Losada [1963].
SONTAG, Susan (1962a). «La imaginación pornográfica». En: Against Interpretation and Others Essays. Nueva York: Penguin Modern Classics.
SONTAG, Susan (1962b). «Sartres’s Genet». En: Against Interpretation and Others Essays. Nueva York: Penguin Modern Classics.
WHITE, Edmund (1993). Genet a Biography. Nueva York: Alfred A. Knope.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Xabier Insausti Ugarriza
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.