L’ètica del llenguatge poètic en Emmanuel Lévinas i Maurice Blanchot

Resum

Lévinas considerava que Blanchot havia identificat la inspiració de l’artista amb el seu concepte d’il y a. És a dir, amb una actitud envers la vida i l’Altre inautèntica. Lévinas, que havia lluitat en contra de la neutralitat de l’il y a, criticava l’aproximació de Blanchot per tal de mantenir l’estatus de la prima philosophia. Així, Lévinas, tot preguntant-se per l’art com a accés a l’ètica, va explorar la relació entre l’expressió artística i la responsabilitat. Finalment, va concloure que el llenguatge poètic es trobava al marge de la seva concepció del llenguatge ètic. És per aquest motiu que Lévinas es mostrava contrari a l’activitat poètica, en un sentit estrictament ètic, ja que aquesta, segons ell, des(posseïa) el subjecte artístic de tal manera que li impedia de tenir control sobre la seva pròpia escriptura. Això convertia l’art en una pura irresponsabilitat. Aquest article precisament se centra en aquestes qüestions, les quals són tractades durant el primer període estètic de Lévinas, idees que queden recollides a La réalité et son ombre, assaig publicat el 1948.