Una altra vida. Democràcia, suïcidi, ipseïtat, autoimmunitat

Autors/ores

Resum

Aquest article elabora algunes de les implicacions conceptuals de l’exigència de Derrida d’un «altre pensament de la vida» a Voyous: Deux essais sur la raison. L’article sosté en primer lloc que la desconstrucció de Derrida de l’oposició entre els usos metafòrics i literaris del discurs de la vida a La vie la mort es radicalitza a Voyous quan s’afirma que el «suïcidi autoimmunitari» de la democràcia hauria de ser el punt de partida per repensar la vida en general. Per comprendre millor aquestes tendències autoimmuno-suïcides, l’article valora el compromís de Derrida amb la figura conceptual del primer motor d’Aristòtil a Voyous. L’article sosté que Derrida torna a Aristòtil perquè el primer motor il·lustra la manera en què el concepte de vida roman històricament i estructuralment informat pel valor filosòfic de la sobirania ipseitocràtica, que és al·lèrgica a les qualitats disseminants, proliferants i impròpies que la tradició sempre ha atribuït a la democràcia. Així, l’autoimmunitat ofereix una manera de pensar la vida democràtica que no està del tot determinada pel poder teleològic de cap vida divinament bona.

Paraules clau

Derrida, Aristòtil, autoimmunitat, sobirania, democràcia, ontoteologia, primer motor, ipseïtat, vida, mort

Referències

AGAMBEN, Giorgio (1995). Homo Sacer: Il potere sovrano e la nuda vita. Turin: Einaudi.

AGAMBEN, Giorgio (2014). L’uso dei corpi. Vicenza: Neri Pozza.

ALTHUSSER, Louis (2011). Sur la reproduction. Edited by Jacques Bidet. Paris: Presses Universitaires de la France.

ARISTOTLE (1999). Metaphysics. Translated by Joe Sachs. Santa Fe, New Mexico: Green Lion Press.

BENNINGTON, Geoffrey (2016). Scatter 1. The Politics of Politics in Foucault, Heidegger, and Derrida. New York: Fordham University Press.

BERLANT, Lauren (2015). Cruel Optimism. Durham: Duke University Press.

BERTI, Enrico (2014). “Da chi è amato il Motore immobile? (su Aristotele, Metaph. XII 6-7)”. In: BERTI, Enrico. Aristotele: dalla dialettica alla filosofia prima con saggi integrativi. Milano: Bompiani.

BLANCHOT, Maurice (1980). L’écriture du désastre. Paris: Galilée.

BOURDIEU, Pierre and PASSERON, Jean-Claude (1970). La reproduction. Éléments pour une théorie du système d’enseignement. Paris: Minuit.

CARLISLE, Clare (2017). “Spinoza’s Acquiescentia”. Journal of the History of Philosophy, 55 (2), 209-236. https://doi.org/10.1353/hph.2017.0027

DERRIDA, Jacques (1990). Du droit à la philosophie. Paris: Galilée.

DERRIDA, Jacques (2003). Voyous. Deux essais sur la raison. Paris: Galilée.

DERRIDA, Jacques (2019). La vie la mort. Séminaire (1975-76). Edited by Pascale Anne Brault and Peggy Kamuf. Paris: Seuil.

GESSEN, Marsha (2020). Surviving Autocracy. New York: Riverhead Books.

HAYDUCK, Michael (ed.) (1891). Commentaria in Aristotelem Graeca, vol. 1. Alexandria in Metaphysica. Berlin: Georg Reimer Verlag.

HEIDEGGER, Martin (1977). GA 2. Sein und Zeit. Edited by Friedrich Wilhelm von Herrmann. Frankfurt am Main: Klostermann.

HEIDEGGER, Martin (2002). GA 18. Grundbegriffe der Aristotelischen Philosophie. Edited by Mark Michalski. Frankfurt am Main: Vittorio Klostermann.

KANT, Immanuel (1974). Kritik der Urteilskraft. Edited by Wilhelm Weischedel. Frankfurt am Main: Suhrkamp.

LEPORE, Jill (2020). “The Last Time Democracy Almost Died”. The New Yorker, February 3. Retrieved from https://www.newyorker.com/magazine/2020/02/03/the-last-time-democracy-almost-died

LEVITSKY, Steven and ZIBLATT, Daniel (2018). How Democracies Die. New York: Broadway Books.

LUNA, Concetta (2001). Trois études sur la tradition des commentaires anciens à la Métaphysique d’Aristote. Leiden: Brill.

MATURANA, Humberto and VARELA, Francisco (1994). De máquinas y seres vivos. Autopoiesis: La organización de lo vivo. Buenos Aires: Lumen.

MCCANCE, Dawne (2019). The Reproduction of Life Death: Derrida’s La vie la mort. New York: Fordham University Press.

MENDOZA-DE JESÚS, Ronald (2015). “Sovereignty: An Infrapolitical Question”. Transmodernity: Journal of Peripheral Cultural Production of the Luso-Hispanic World, 5 (1), 52-80. Retrieved from https://escholarship.org/uc/item/6xh7h24s

MERCIER, Thomas-Clément (2016). “Resisting Legitimacy: Weber, Derrida, and the Fallibility of Sovereign Power”. Global Discourse, 6 (3), 374-391. http://dx.doi.org/10.1080/23269995.2016.1151729

ORCHARD, Vivienne (2011). Jacques Derrida and the Institution of French Philosophy. Oxford: Legenda.

PRADEU, Thomas (2012). The Limits of the Self: Immunology and Biological Identity. Oxford: Oxford University Press.

PRADEU, Thomas (2019). Philosophy of Immunology. Cambridge, UK: Cambridge University Press.

RUNCIMAN, David (2018). How Democracy Ends. New York: Basic Books.

SENATORE, Mauro (2020). “Derrida’s Animalism: A Free Thought of the Machine”. Angelaki, 25 (5), 35-49. https://doi.org/10.1080/0969725X.2020.1807139

SNYDER, Timothy (2017). On Tiranny: Twenty Lessons from the Twentieth-Century. New York: Tim Duggan Books.

SPINOZA, Baruch (2020). Œuvres IV. Éthique. Edited by Fokke Akkerman and Piet Steenbakkers. Paris: Presses Universitaires de France.

TIMAR, Eszter (2017). “Derrida’s Error and Immunology”. Oxford Literary Review, 39 (1), 65-81. https://doi.org/10.3366/olr.2017.0210

TOCQUEVILLE, Alexis de (1981). De la démocratie en Amérique 1. Paris: Flammarion.

VARDOULAKIS, Dimitris (2013). Sovereignty and its Other: Towards the Dejustification of Violence. New York, NY: Fordham University Press.

VARDOULAKIS, Dimitris (2018). “Autoimmunities: Derrida, Democracy and Political Theology.” Research in Phenomenology, 48 (1), 29-56. https://doi.org/10.1163/15691640-12341383

VITALE, Francesco (2018). Biodeconstruction: Jacques Derrida and the Life Sciences. Translated by Mauro Senatore. Albany, NY: SUNY Press.

WEBER, Samuel (2008). “Rogue Democracy”. Diacritics, 28 (1-2), 115-120. https://doi.org/10.1353/dia.0.0045

WYNTER, Sylvia and MCKITTRICK, Katherine (2016). “Unparalleled Catastrophe for Our Species? Or, to Give Humanness a Different Future: Conversations”. In: MCKITTRICK, Katherine (ed.). Sylvia Wynter: On Being Human as Praxis. Durham (NC): Duke University Press.

Biografia de l'autor/a

Ronald Mendoza-de-Jesús, University of Southern California

Ronald Mendoza-de Jesús és professor assistent d’espanyol i literatura comparada a la Universitat de Califòrnia Meridional. Actualment està treballant en el seu primer llibre, Reading Danger: A Literary History After Historicism. Intervenint en els debats teòrics sobre la història, Reading Danger replanteja l’estructura de la comprensió històrica mitjançant la reelaboració del concepte d’historicitat per designar l’exposició a l’alteritat radical del temps històric. Els seus articles han aparegut en nombroses col·leccions i en revistes indexades, com ara Diacritics, Mosaic, Discourse, Oxford Literary Review, CENTRO Journal, New Centennial Review i Transmodernity, entre d’altres.

Publicades

23-03-2021

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.