Emergencia sanitaria: dos marcos de deliberación

M.ª Teresa Lopez de la Vieja de la Torre; David Rodríguez-Arias Vailhen

doi:10.5565/rev/enrahonar.1299

Emergència sanitària: dos marcs de deliberació

Autors/ores

M.ª Teresa Lopez de la Vieja de la Torre Universitat de Salamanca https://orcid.org/0000-0002-3764-8092
David Rodríguez-Arias Vailhen Universitat de Granada

PDF (ES)

Resum

L’Organització Mundial de la Salut ha admès que l’accés a l’atenció sanitària s’ha vist seriosament afectat per la COVID-19. El seu impacte ha forçat a distribuir els recursos i a establir prioritats que siguin justificables. Un informe del Ministeri de Sanitat espanyol ha reiterat la importància de l’ètica en aquest situació, i altres entitats han fet recomanacions per als professionals de la salut. No resulta senzill prendre decisions en situacions d’escassetat sobrevinguda; tampoc arribar a l’equilibri entre els principis d’equitat i eficiència. L’objectiu de l’article és considerar aquests nivells: (1) la presa de decisions en situació d’emergència sanitària, (2) el marc dels principis, amb l’equitat per a la distribució i l’eficiència per a la gestió dels recursos, i (3) la deliberació com a procés apropiat per a la solució de conflictes, perquè afavoreix la transparència i la rendició de comptes en les polítiques públiques, inclosa la política sanitària.

Paraules clau

COVID-19, salut pública, principis, deliberació

Referències

BEAUCHAMP, Tom (2010). Standing on Principles. Oxford: Oxford University Press.

BLACKSHER, Erika; DIEBEL, Alice; FOREST, Pierre-Gerlier; DORR GOOLD, Susan y ABELSON, Julia (2012). «What Is Public Deliberation?». Hastings Center Report, 42 (2), 14-16. https://doi.org/10.1002/hast.26

CAMPBELL, John (2002). «Ideas, Politics, and Public Policy». Annual Review of Sociology, 28, 21-38. https://doi.org/10.1146/annurev.soc.28.110601.141111

COHEN, Joshua (2009). «Truth and Public Reason». Philosophy & Pubklic Affairs, 37, 2-42. https://doi.org/10.1111/j.1088-4963.2008.01144.x

COMITÉ DE BIOÉTICA DE ESPAÑA (2020). Informe del Comité sobre los aspectos bioéticos de la priorización de recursos sanitarios en el contexto de la crisis del Coronavirus. Recuperado el 2 de junio de 2020, de http://assets.comitedebioetica.es/files/documentacion/Informe%20CBE-%20Priorizacion%20de%20recursos%20sanitarios-coronavirus%20CBE.pdf

COMMISSION OF THE EUROPEAN COMMUNITIES (2001). «European Governance-A White Paper». COM, 428 (25 de julio). Recuperado el 2 de junio de 2020, de https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/DOC_01_10

CULYER, Anthony (2006). «The Bogus Conflict between Efficiency and Vertical Equity». Health Economics, 15, 1155-1158. https://doi.org/10.1002/hec.1158

DANIELS, Norman (1982). «Equity of Access to Health Care: Some Conceptual and Ethical Issues». The Milkbank Quarterly, 60, 51-81. Recuperado el 2 de junio de 2020, de https://www.milbank.org/quarterly/articles/equity-of-access-to-health-care-some-conceptual-and-ethical-issues

DANIELS, Norman (2000). «Accountability for Reasonableness». BMJ: British Medical Journal, 321 (7272), 1300-1301. https://doi.org/10.1136/bmj.321.7272.1300

DANIELS, Norman y SABIN, James E. (2008). Setting Limits Fairly: Can We Learn to Share Medical Resources? Setting Limits Fairly. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195149364.001.0001

DAUGHERTY BIDDISON, Elizabeth L.; GWON, Howard; SCHOCH-SPANA, Monica; CAVALIER, Robert; WHITE, Douglas B.; DAWSON, Timothy; TERRY, Peter B. et al. (2014). «The Community Speaks: Understanding Ethical Values in Allocation of Scarce Lifesaving Resources during Disasters». Annals of the American Thoracic Society, 11 (5), 777-783. https://doi.org/10.1513/AnnalsATS.201310-379OC

DAUGHERTY BIDDISON, E. Lee; FADEN, Ruth; GWON, Howard S.; MAREINISS, Darren P.; REGENBERG, Alan C.; SCHOCH-SPANA, Monica; SCHWARTZ, Jack y TONER, Eric S. (2019). «Too Many Patients…: A Framework to Guide Statewide Allocation of Scarce Mechanical Ventilation During Disasters». Chest, 155 (4), 848-854. https://doi.org/10.1016/j.chest.2018.09.025

DAUGHERTY BIDDISON, E. Lee; GWON, Howard S.; SCHOCH-SPANA, Monica; REGENBERG, Alan C.; JULIANO, Chrissie; FADEN, Ruth R. y TONER, Eric S. (2018). «Scarce Resource Allocation During Disasters: A Mixed-Method Community Engagement Study». Chest, 153 (1), 187-195. https://doi.org/10.1016/j.chest.2017.08.001

FISHKIN, James (2009). When People Speaks. Oxford: Oxford University Press.

GUTMANN, Amy y THOMPSON, Denis (2004). Why Deliberative Democracy? Princeton: Princeton University Press.

«Ley 33/2011, de 4 de octubre, General de Salud Pública». Boletín Oficial del Estado, 240 (5 de octubre). Recuperado el 2 de junio de 2020, de https://www.boe.es/eli/es/l/2011/10/04/33/con

LÓPEZ DE LA VIEJA, M.ª Teresa (2002). «“Expertos” en bioética». Isegoría, 24, 167-180. https://doi.org/10.3989/isegoria.2002.i27.560

MANSBRIDGE, Jane (2015). «A Minimalist Definition of Deliberation». En: HELLER, Patrick y RAO, Vijayendra (eds.). Deliberation and Development. Washington: World Bank Group.

MINISTERIO DE SANIDAD (2020). Informe del Ministerio de Sanidad sobre los aspectos éticos en situaciones de pandemia: El SARS-CoV-2. Recuperado el 2 de junio de 2020, de https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/documentos/AspectosEticos_en_situaciones_de_pandemia.pdf

NEBLO, Michael A. (2007). «Family Disputes: Diversity in Defining and Measuring Deliberation». Swiss Political Science Review, 13 (4), 527-557. https://doi.org/10.1002/j.1662-6370.2007.tb00088.x

RAWLS, John (2001). Justice as Fairness: A Restatement. Cambridge: Harvard University Press.

RUEDA, Jon (2020). «¿No es país para viejos?: La edad como criterio ético de triaje durante la pandemia de la COVID-19». Enrahonar, 65, 85-98. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1306

SCHEUFFELE, Dietram y TEWKSBURY, David (200). «Framing Agenda Setting, and Priming: The Evolution of Three Media Effects Models». Journal of Communication, 57, 9-20. https://doi.org/10.1111/j.0021-9916.2007.00326.x

SEMICYUC (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA INTENSIVA, CRÍTICA Y UNIDADES CORONARIAS) (2020). Recomendaciones éticas para la toma de decisiones en la situación excepcional de crisis por la pandemia COVID-19 en las unidades de cuidados intensivos. Recuperado el 2 de junio de 2020, de https://semicyuc.org/wp-content/uploads/2020/03/%C3%89tica_SEMICYUC-COVID-19.pdf

SMITH, Maxwell y UPSHUR, Ross (2019). «Pandemic Disease, Public Health, and Ethics». En: The Oxford Handbook of Public Health Ethics (9 de septiembre). https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780190245191.013.69

WHITE, Douglas; KATZ, Mitchell; LUCE, John; LO, Bernard; DAUGHERTY BIDDISON, Lee; TONER, Eric y HALPERN, Scott (2020). Allocation of Scarce Critical Care Resources During a Public Health Emergency: Executive Summary. University of Pittsburgh. Department of Critical Care Medicine. Recuperado el 2 de junio de 2020, de https://ccm.pitt.edu/sites/default/files/UnivPittsburgh_ModelHospitalResourcePolicy_2020_04_15.pdf

WHO (2016). Guidance for Managing Ethical Issues in Infectious Disease Outbreaks. Recuperado el 2 de junio de 2020, https://www.who.int/ethics/publications/infectious-disease-outbreaks/en/

WHO (2019). Ethics and COVID-19: Resource Allocation and Priority-Setting. Recuperado el 2 de junio de 2020, https://www.who.int/ethics/publications/ethics-and-covid-19-resource-allocation-and-priority-setting/en/

Biografies de l'autor/a

M.ª Teresa Lopez de la Vieja de la Torre, Universitat de Salamanca

M.ª Teresa López de la Vieja de la Torre és catedràtica emèrita de Filosofia Moral a la Universitat de Salamanca. Professora adjunta del Departament de Bioètica de la Universitat Case Western Reserve, Cleveland. Vocal del Comitè de Bioètica de la Universitat de Salamanca, vocal del Comitè d’Ètica de la Diputació de Salamanca. Investigadora principal de Projectes d’I+D. Algunes de les seves publicacions són: Principios morales y casos prácticos (Madrid, Tecnos, 2000); Ética y literatura (Madrid, Tecnos, 2003); La mitad del mundo: Ética y crítica feminista (Salamanca, Universidad de Salamanca, 2004); Bioética y ciudadanía (Madrid, Biblioteca Nueva, 2008); La pendiente resbaladiza: La práctica de la argumentación moral (Madrid, Plaza y Valdés, 2011); Bioética y literatura (Madrid, Plaza y Valdés, 2013); «Bioethics & Internet», a Ten Have, H. (ed.), Encyclopedia of Global Bioethics (Dordrecht, Springer, 2015, p. 1-12, DOI: 10.1007/978-3-319-05544-2_257-1); a més, ha editat Bioética: Presente futuro (Madrid, Plaza y Valdés, 2019).

David Rodríguez-Arias Vailhen, Universitat de Granada

David Rodríguez-Arias Vailhen és investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Granada, subdirector de la Unitat Científica d’Excel·lència FiloLab-UGR (Àrea d’Ètica, Departament de Filosofia I) i vocal del Comitè de Bioètica d’Andalusia. Es va doctorar en Filosofia Moral i en Ètica Mèdica (Universitat de Salamanca i Universitat París Descartes). Les seves recerques s’ha centrat en la bioètica clínica (final de la vida, trasplantaments) i global, la neuroètica i l’ètica de la recerca, i tenen un enfocament analític i empíric. Publicacions recents: «Examining Public Trust in Categorical versus Comprehensive Triage Criteria», The American Journal of Bioethics, 20 (7), 106-109 (27 de juliol de 2020); «Death determination and clinicians’ epistemic authority», The American Journal of Bioethics, 20 (6), 44-47 (22 de maig de 2020); «How Do People Use ‘Killing’, ‘Letting Die’ and Related Bioethical Concepts?: Contrasting Descriptive and Normative Hypotheses», Bioethics (13 de gener de 2020), i «The Dead Donor Rule as Policy Indoctrination», The Hastings Center Report (25 de desembre de 2018).