«Vísteme despacio que tengo prisa». Un análisis ético de la vacuna contra la COVID-19: fabricación, distribución y reticencia

Maite Cruz Piqueras; Joaquín Hortal Carmona; Javier Padilla Bernáldez

doi:10.5565/rev/enrahonar.1307

«A poc a poc i bona lletra». Una anàlisi ètica de la vacuna contra la covid-19: fabricació, distribució i reticència

Autors/ores

Maite Cruz Piqueras Escola Andalusa de Salut Pública https://orcid.org/0000-0003-2346-2585
Joaquín Hortal Carmona Hospital de Guadix, Granada https://orcid.org/0000-0001-7891-2032
Javier Padilla Bernáldez CS Fuencarral, Madrid https://orcid.org/0000-0003-4714-1209

PDF (ES)

Resum

L’arribada d’una vacuna contra el SARS-CoV-2 que pugui frenar l’expansió de la infecció s’ha postulat com la resposta definitiva per frenar la pandèmia de COVID-19. Lluny de ser una solució lliure de conflictes ètics, la introducció d’una nova vacuna en la pràctica de la salut pública, i que es faci en una situació d’inestabilitat social, política i econòmica, torna a activar la línia de tensió entre el poder de les institucions, l’autonomia de les persones i les dinàmiques dels mercats globals. Això fa que calgui una anàlisi ètica que inclogui els conflictes en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament de la vacuna, els elements de justícia global presents en la distribució de la vacuna, les decisions de priorització quan l’oferta d’aquesta no cobreixi la demanda existent i les postures que s’hauran de prendre, des dels poders públics, per abordar els casos de reticència per part de les persones que no desitgin que se’ls administri la vacuna —o que plantegin dubtes davant d’això.

Paraules clau

ètica de la salut pública, vacunació, reticència, ètica de la recerca, justícia, criteris distribució, COVID-19

Referències

ASSET REPORTS (2016). Compulsory Vaccination and Rates of Coverage Immunization in Europe. Recuperado el 15 de junio de 2020, de http://www.asset-scienceinsociety.eu/reports/page1.html

BALL, P. (2020). «Anti-vaccine movement could undermine efforts to end coronavirus pandemic, researchers warn». Nature, 581 (7808), 251-251. https://doi.org/10.1038/d41586-020-01423-4

CARTER, S.M.; ENTWISTLE, V.A. y LITTLE, M. (2015). «Relational conceptions of paternalism: A way to rebut nanny-state accusations and evaluate public health interventions». Public Health, 129 (8), 1021-1029. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2015.03.007

CHAPPELL, R.Y. y SINGER, P. (2020). «Pandemic Ethics: The case for experiments on human volunteers». The Washington Post (27 de abril). Recuperado el 15 de junio de 2020, de https://www.washingtonpost.com/opinions/2020/04/27/pandemic-ethics-case-experiments-human-volunteers/?arc404=true

COHEN, J. (2020a). «Infect volunteers to speed a coronavirus vaccine?». Science, 368 (6486), 16. https://doi.org/10.1126/science.368.6486.16

COHEN, J. (2020b). «U.S. “Warp Speed” vaccine effort comes out of the shadows». Science, 368 (6492), 692-693. https://doi.org/10.1126/science.368.6492.692

CRUZ PIQUERAS, M.; RODRÍGUEZ GARCÍA DE CORTÁZAR, A.; HORTAL CARMONA, J. y PADILLA BERNÁLDEZ, J. (2019). «Reticencia vacunal: Análisis del discurso de madres y padres con rechazo total o parcial a las vacunas». Gaceta Sanitaria, 33 (1), 53-59. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2017.07.004

DANIELS, N. (2000). «Accountability for reasonableness». BMJ: British Medical Journal, 321 (7272), 1300-1301.

DÍAZ CRESCITELLI, M.E.; GHIROTTO, L.; SISSON, H.; SARLI, L.; ARTIOLI, G.; BASSI, M.C.; APPICCIUTOLI, G. y HAYTER, M. (2020). «A meta-synthesis study of the key elements involved in childhood vaccine hesitancy». Public Health, 180, 38-45. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2019.10.027

«Djokovic se opone a vacunarse de la Covid-19 para volver a jugar». La Vanguardia (20 de abril de 2020). Recuperado el 15 de junio de 2020, de https://www.lavanguardia.com/deportes/tenis/20200420/48627376597/djokovic-vacuna-covid-19-coronavirus.html

DOROSHOW, D.; PODOLSKY, S. y BARR, J. (2020). «Biomedical Research in Times of Emergency: Lessons From History». Annals of Internal Medicine, 173 (4), 297-299. https://doi.org/10.7326/M20-2076

DRAEGER, E.; BEDFORD, H.E. y ELLIMAN, D.A.C. (2019). «Should measles vaccination be compulsory?». BMJ, 365: l2359. https://doi.org/10.1136/bmj.l2359

DUBÉ, E.; GAGNON, D.; OUAKKI, M.; BETTINGER, J.A.; GUAY, M.; HALPERIN, S.; WILSON, K.; GRAHAM, J.; WITTEMAN, H.O.; MACDONALD, S.; FISHER, W.; MONNAIS, L.; TRAN, D.; GAGNEUR, A.; GUICHON, J.; SAINI, V.; HEFFERNAN, J.M.; MEYER, S.; DRIEDGER, S.M. y NETWORK, C.I.R. (2016). «Understanding Vaccine Hesitancy in Canada: Results of a Consultation Study by the Canadian Immunization Research Network». PLOS ONE, 11 (6), e0156118. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0156118

EMANUEL, E.J.; PERSAD, G.; UPSHUR, R.; THOME, B.; PARKER, M.; GLICKMAN, A.; ZHANG, C.; BOYLE, C.; SMITH, M. y PHILLIPS, J.P. (2020). «Fair Allocation of Scarce Medical Resources in the Time of Covid-19». New England Journal of Medicine, 382, 2049-2055. https://doi.org/10.1056/NEJMsb2005114

EMANUEL, E.J.; WENDLER, D. y GRADY, C. (2008). «An ethical framework for Biomedical Research». En: EMANUEL, E.J.; WENDLER, D.; GRADY, C.; CROUCH, R.A.; REIDAR, K.L. y MILLER, F.G. (eds.). The Oxford Textbook of Clinical Research Ethics. Nueva York: Oxford University Press, 123-135.

EYAL, N. (s. f.). «Why Challenge Trials of SARS-CoV-2 Vaccines Could Be Ethical Despite Risk of Severe Adverse Events». Ethics & Human Research, 42 (4), 24-34. https://doi.org/10.1002/eahr.500056

EYAL, N.; LIPSITCH, M. y SMITH, P.G. (2020). «Human Challenge Studies to Accelerate Coronavirus Vaccine Licensure». The Journal of Infectious Diseases, 221 (11), 1752-1756 (1 de junio). https://doi.org/10.1093/infdis/jiaa152

FIELD, R. y CAPLAN, A. (2012). «Evidence-based decision making for vaccines: the need for an ethical foundation». Vaccine, 30 (6), 1009-1013. https://doi.org/10.1016/J.VACCINE.2011.12.053

FRASER, N. (2008). Escalas de justicia. Traducido por Antoni Martínez Riu. Barcelona: Herder.

HAN, Z.; WANG, J.; ZHANG, K. y TANG, Q. (2020). «The ethics of COVID-19 clinical trials: New considerations in a controversial area». Integrative Medicine Research, 9 (3), 100425. https://doi.org/10.1016/j.imr.2020.100425

HARMAN, S. (2020). «The danger of stories in global health». The Lancet, 395 (10226), 776-777. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30427-X

HARRISON, E.A. y WU, J.W. (2020). «Vaccine confidence in the time of COVID-19». European Journal Epidemiology, 35, 325-330. https://doi.org/10.1007/s10654-020-00634-3

HELLMANN, F.; WILLIAMS-JONES, B. y GARRAFA, V. (2020). «COVID-19 and Moral Imperialism in Multinational Clinical Research». Archives of Medical Research, 51 (6), 572-573. https://doi.org/10.1016/j.arcmed.2020.04.017

JAMROZIK, E. y SELGELID, M.J. (2020). «COVID-19 human challenge studies: Ethical issues». The Lancet Infectious Diseases, 20 (8), 198-203. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(20)30438-2

KAVANAGH, M.M.; ERONDU, N.A.; TOMORI, O.; DZAU, V.J.; OKIRO, E.A.; MALECHE, A.; ANIEBO, I.C.; RUGEGE, U.; HOLMES, C.B. y GOSTIN, L.O. (2020). «Access to lifesaving medical resources for African countries: COVID-19 testing and response, ethics, and politics». The Lancet, 395 (10238), 1735-1738. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)31093-X

KRAMER, J.B.; BROWN, D.E. y KOPAR, P.K. (2020). «Ethics in the Time of Coronavirus: Recommendations in the COVID-19 Pandemic». Journal of the American College of Surgeons, 230 (6), 1114-1118. https://doi.org/10.1016/j.jamcollsurg.2020.04.004

LONDON, A.J. y KIMMELMAN, J. (2020). «Against pandemic research exceptionalism». Science, 368 (6490), 476-477. https://doi.org/10.1126/science.abc1731

MEAGHER, K.M.; CUMMINS, N.W.; BHARUCHA, A.E.; BADLEY, A.D.; CHLAN, L.L. y WRIGHT, R.S. (2020). «COVID-19 Ethics and Research». Mayo Clinic Proceedings, 95 (6), 1119-1123. https://doi.org/10.1016/j.mayocp.2020.04.019

MEGGET, K. (2020). «Even covid-19 can’t kill the anti-vaccination movement». BMJ, 369, m2184. https://doi.org/10.1136/bmj.m2184

MELGUIZO JIMÉNEZ, M.; HORTAL CARMONA, J. y PADILLA BERNÁLDEZ, J. (2020). «Medicina basada en las “existencias” o soporte ético para las decisiones difíciles». Actualización en Medicina de Familia, 16 (7). Recuperado de https://amf-semfyc.com/web/article_ver.php?id=2685

MONRAD, J.T. (2020). «Ethical considerations for epidemic vaccine trials». Journal of Medical Ethics, 46 (7), 465-469. https://doi.org/10.1136/medethics-2020-106235

MONTAÑO REMACHA, C.; GALLARDO GARCÍA, V.; MOCHÓN OCHOA, M.M.; GARCÍA FERNÁNDEZ, M.; MAYORAL CORTÉS, J.M. y RUIZ FERNÁNDEZ, J. (2015). «Brotes epidémicos de sarampión en Andalucía durante el período 2010-2015». Revista Española de Salud Pública, 89 (4), 407-418. https://doi.org/10.4321/s1135-57272015000400009

NAVIN, M.C. y ATTWELL, K. (2019). «Vaccine mandates, value pluralism, and policy diversity». Bioethics, 33 (9), 1042-1049. https://doi.org/10.1111/bioe.12645

OMS (s. f.). Diez cuestiones de salud que la OMS abordará este año. Recuperado el 24 de junio de 2020, de https://www.who.int/es/news-room/spotlight/ten-threats-to-global-health-in-2019

OPS/OMS (2020). COVID-19 Fases de desarrollo de una vacuna. Recuperado el 30 de mayo de 2020, de https://www.paho.org/es/documentos/covid-19-fases-desarrollo-vacuna

PARIJS, P. van y GONZALO, E. (1993). ¿Qué es una sociedad justa?: Introducción a la práctica de la filosofía política. Barcelona: Ariel.

PLOTKIN, S.A. y CAPLAN, A. (2020). «Extraordinary diseases require extraordinary solutions». Vaccine, 38 (24), 3987-3988. https://doi.org/10.1016/j.vaccine.2020.04.039

POGGE, T. (2005). La pobreza en el mundo y los derechos humanos. Barcelona: Paidós.

PRONKER, E.S.; WEENEN, T.C.; COMMANDEUR, H.; CLAASSEN, E.H.J.H.M. y OSTERHAUS, A.D.M.E. (2013). «Risk in Vaccine Research and Development Quantified». PLoS ONE, 8 (3). https://doi.org/10.1371/journal.pone.0057755

SCHMIDT, H. (2020). «Vaccine Rationing and the Urgency of Social Justice in the Covid-19 Response». The Hastings Center Report, 50 (3), 46-49. https://doi.org/10.1002/hast.1113

THOMPSON, A.; KOMPARIC, A. y SMITH, M.J. (2014). «Ethical considerations in post-market-approval monitoring and regulation of vaccines». Vaccine, 32 (52), 7171-7174. https://doi.org/10.1016/j.vaccine.2014.10.016

VAZ, O.M.; ELLINGSON, M.K.; WEISS, P.; JENNESS, S.M.; BARDAJÍ, A.; BEDNARCZYK, R.A. y OMER, S.B. (2020). «Mandatory Vaccination in Europe». Pediatrics, 145 (2), e20190620. https://doi.org/10.1542/peds.2019-0620

VERWEIJ, M.F. (2017). «Ethics of Immunization». Reference Module in Biomedical Sciences, 7-10. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-803678-5.00144-2

WHO (2020). COVID-19 virtual press conference - 6 April, 2020. Recuperado el 14 de junio de 2020, de https://www.who.int/docs/default-source/coronaviruse/transcripts/who-audio-emergencies-coronavirus-press-conference-full-06apr2020-final.pdf?sfvrsn=7753b813_2

Biografies de l'autor/a

Maite Cruz Piqueras, Escola Andalusa de Salut Pública

Maite Cruz Piqueras és sociòloga de l’àrea de Gestió de Serveis i Professionals de la Salut de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP). Ha participat en la coordinació de diversos projectes de planificació estratègica i avaluació de programes de salut de la Conselleria de Salut i Famílies de la Junta d’Andalusia, entre els quals destaquen l’Estratègia de Bioètica del Sistema Sanitari Públic d’Andalusia, la posada en marxa i actualització del Catàleg de Consentiments Informats, així com el desenvolupament de la Xarxa de Comitès d’Ètica Assistencial. En l’àrea de salut global ha estat consultora tècnica de projectes a l’Uruguai i Xile per al disseny de models de xarxes integrades en Serveis de Salut (RISS). És directora del Diploma d’Especialització en Bioètica, títol propi de la Universitat de Granada, i docent en diversos màsters, diplomes i cursos d’ètica. En recerca forma part de la xarxa EOL sobre el final de la vida (End of Life Andalusian Network), la xarxa INEDyTO (Recerca en Ètica de la Donació i el Trasplantament d’Òrgans) i ESPACyOS (Ètica per a la Salut Pública, Acció, Cures i Observació Social). Les seves publicacions han derivat de recerques en salut amb mètodes qualitatius, ètica de la recerca qualitativa i la utilització de mètodes audiovisuals per a difusió de resultats. Més recentment ha aprofundit en els discursos que articulen mares i pares sobre la decisió i reticència a vacunar els seus fills i filles. També ha realitzat diversos vídeos sobre el final de la vida (Al final tú decides, De muerte somos todos) i un altre per promoure un diàleg sobre la vacunació #dialogavacunas. Pertany a la Comissió de Recerca de l’EASP i és vicepresidenta del Comitè Institucional d’Ètica de l’EASP. A estones és @maiteazules.

Joaquín Hortal Carmona, Hospital de Guadix, Granada

Joaquín Hortal Carmona és llicenciat en Medicina (Universitat de Granada), especialista en medicina de família i comunitària, i exerceix professionalment en les urgències i hospitalització polivalent de l’hospital de Guadix (Agència Sanitària Pública Hospital de Ponent). També és expert universitari en bioètica, vocal del comitè d’ètica assistencial Granada Nord-Est i col·laborador docent de l’Escola Andalusa de Salut Pública en temes de bioètica, ètica de salut pública i desmedicalització. Ha fet recerca en desprescripció, reticència vacunal (becaGrífols 2015), ètica i trasplantaments d’òrgans (projecte INEDyTO), amb especial interès en teories de justícia i la seva aplicació en la distribució d’òrgans i de recursos sanitaris escassos. En el context de la pandèmia de covid-19, ha dut a terme recerca en criteris de priorització i en actituds cap a una eventual vacuna. És doctorand en bioètica sobre distribució d’òrgans per a trasplantament i membre de la xarxa ESPACyOS (Ètica Salubrista per a l’Acció, Cures i Observació Social).

Javier Padilla Bernáldez, CS Fuencarral, Madrid

Javier Padilla Bernáldez és llicenciat en Medicina (UAM). És especialista en Medicina Familiar i Comunitària i màster en Economia de la Salut i del Medicament (UPF) i en Salut Pública i Gestió Sanitària (EASP). És autor de ¿A quién vamos a dejar morir? (Capitán Swing, 2019) y Epidemiocracia (Capitán Swing, 2020) i cocoordinador de Salubrismo o barbarie (Atrapasueños, 2017). Actualment treballa com a metge de família al Centre de Salut Fuencarral (Madrid). En l’àmbit investigador, s’ha centrat especialment en les desigualtats socials i les teories de la justícia.