Al voltant de la naturalesa de l’obra d’art: Gadamer lector de Kant
Resum
El pensament estètic de Hans-Georg Gadamer acostuma a ser entès com una problematització de l’estètica kantiana en allò que fa referència a la subjectivització de l’experiència de la bellesa i les conseqüències que aquest procés va tenir, tant en l’estètica com en les ciències humanes, al segle XIX. Malgrat aquesta confrontació, l’objectiu del nostre article és mostrar l’ambivalència de la proposta estètica de Gadamer pel que fa a la Crítica de la facultat de jutjar i, molt especialment, als conceptes kantians de joc, geni, esperit i símbol.Paraules clau
Kant, Gadamer, estètica, joc, geni, esperit, símbolReferències
BORGES, J.L. (2001). Arte poética. Barcelona: Crítica.
DAVEY, N. (2015). «Gadamer’s Aesthetics». A: Stanford Encyclopedia of Philosophy (edició d’estiu). ZALTA, Edward N. (ed.). Recuperat de http://plato.stanford.edu/archives/sum2015/entries/gadamer-aesthetics/
DOSTAL, R. (ed.) (2002). The Cambridge Companion to Gadamer. Cambridge: Cambridge University Press.
DOSTAL, R. (2016). «Gadamer, Kant, and the Enlightenment». Research in Phenomenology, 46, 337-348.
FEHÉR, I.M. (1998). «Gadamers Destruktion der Ästhetik im Zusammenhang seiner philosophischen Neubegründung der Geisteswissenschaften». A: KOCH, Dietmar (ed.). Denkwege 1. Tübingen: Attempto Verlag, 25-54.
FEHÉR, I.M. (1999). «Kunst, Ästhetik und Literatur in Gadamers Hermeneutik». A: KULCSÁR-SZABÓ, E. i SEZEGEDY-MASZÁK, M. Epoche-Text-Modalität: Diskurs der Moderne in der ungarischen Literaturwissenschaft. Tübingen: Niemeyer Verlag.
FEHÉR, I.M. i JACOBS, W.G. (eds.) (1999). Zeit und Freiheit. Schelling, Schopenhauer, Kierkegaard, Heidegger: Akten der Fachtagung der Internationalen Schelling-Gesellschaft Budapest, 24. bis 27. April 1997. Budapest: Éthos Könyvek.
FIGAL, G. (2002). «The Doing of the Thing Itself: Gadamer’s Hermeneutic Ontology of Language». A: DOSTAL, R. (ed.) (2002). The Cambridge Companion to Gadamer. Cambridge: Cambridge University Press.
GADAMER, Hans-Georg (1958). «Zur Fragwürdigkeit des ästhetischen Bewuβtseins». A: Gesammelte Werke, 9. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (19601). «Wahrheit und Methode». A: Gesammelte Werke, 1. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1964). «Ästhetik und Hermeneutik». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1964-1978). «Ästhetische und religiöse Erfahrung». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1966). «Kunst und Nachahmung». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1967). «Bild und Gebärde». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1974). «Die Aktualität des Schönen: Kunst als Spiel, Symbol und Fest». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1977). «Philosophie und Poesie». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1980). «Anschauung und Anschaulichkeit». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1981). «Philosophie und Literatur». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1985-1991). Gesammelte Werke, 10 volums. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1992a). «Zur Phänomenologie von Ritual und Sprache». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GADAMER, Hans-Georg (1992b). «Wort und Bild – “so wahr, so seiend”». A: Gesammelte Werke, 8. Tübingen: J.C.B. Mohr (Paul Siebeck).
GARCÍA LORCA, F. (2001). Conferencias. Granada: Comares.
GJESDAL, Kristin (2007). «Reading Kant Hermeneutically: Gadamer and the Critique of Judgment». Kant-Studien, 98, 351-371.
GJESDAL, Kristin (2009). Gadamer and the Legacy of German Idealism. Cambridge: Cambridge University Press.
GRONDIN, J. (1995). «Das innere Ohr: Distanz und Selbstreflexion in der Hermeneutik». A: HOFFMANN, Th. i MAJETSCHAK, S. (ed.). Denken der Individualität (Festschrift für Josef Simon zum 65.Geburstag im August 1995). Berlín: Walter de Gruyter.
GRONDIN, J. (1998). «Gadamer’s Aesthetics: The Overcoming of Aesthetic Consciousness and The Hermeneutical Truth of Art». A: KELLY, M. (ed.). Encyclopedia of Aesthetics, vol. 2. Nova York / Oxford: Oxford University Press.
GRONDIN, J. (1999). «Die späte Entdeckung Schellings in der Hermeneutik». A: FEHÉR, I.M. i JACOBS, W.G. (eds.). Zeit und Freiheit. Schelling, Schopenhauer, Kierkegaard, Heidegger: Akten der Fachtagung der Internationalen Schelling-Gesellschaft Budapest, del 24 al 27 d’abril de 1997. Budapest: Ketef Bt. 65-72.
GRONDIN, J. (2003). Introducción a Gadamer. Barcelona: Herder.
HANH, L.E. (ed.) (1997). The Philosophy of Hans Georg Gadamer: The Library of Living Philosophers, vol. XXIV. Chicago i LaSalle: Open Court.
HOFFMANN, Th. i MAJETSCHAK, S. (ed.) (1995). Denken der Individualität (Festschrift für Josef Simon zum 65.Geburstag im August 1995). Berlín: Walter de Gruyter.
KANT, I. (1781-1787). «Kritik der reinen Vernunft». A: Immanuel Kants Gesamtausgabe (ed. de Königlichen Preuβischen Akademie der Wissenschaft), 23 volums, 1902-1975, vol. III. Berlín: Walter de Gruyter.
KANT, I. (1790). «Kritik der Urteilskraft». A: Immanuel Kants Gesamtausgabe (ed. de Königlichen Preuβischen Akademie der Wissenschaft), 23 volums, 1902-1975, vol. V. Berlín: Walter de Gruyter.
KELLY, M. (ed.) (1998). Encyclopedia of Aesthetics, vol. 2. Nova York / Oxford: Oxford University Press.
KOCH, Dietmar (ed.) (1998). Denkwege 1. Tübingen: Attempto Verlag.
KRÄMER, S. (1992). «Symbolische Erkenntnis bei Leibniz». A: Zeitschrift für philosophische Forschung, 46, 224-237.
KULCSÁR-SZABÓ, E. i SEZEGEDY-MASZÁK, M. (1999). Epoche-Text-Modalität: Diskurs der Moderne in der ungarischen Literaturwissenschaft. Tübingen: Niemeyer Verlag.
LESSERRE, D. (2005). «Lenguaje y símbolo: El §59 de la Crítica de la facultad de juzgar en Verdad y Método». A: Éndoxa: Series Filosóficas, 20. Madrid: UNED, 587-600.
LOHMAR, Dieter (1991). «Kants Schemata als Anwendungsbedingungen von Kategorien auf Anschauungen». A: Zeitschrift für philosophische Forschung, 45, 77-92.
MICHELFELDER, Diane P. (1997). «Gadamer on Heidegger on Art». A: HANH, L.E. (ed.). The Philosophy of Hans Georg Gadamer: The Library of Living Philosophers, XXIV. Chicago i LaSalle: Open Court.
MILTON, C.N. (1972). «Imagination as the productive faculty for “Creating another Nature”…». A: BECK, L.W. (ed.) (1972). Proceedings of the Third International Kant Congress. Dordrecht: D. Reidel Publishing Company, 442-450.
MUMBRÚ, A. (2012). «El concepto de exposición simbólica en Kant». A: Endoxa: Series Filosóficas. UNED, 29, 45-72.
MUMBRÚ, A. (2017). «The Ontologization of the Concept of Symbol in H.-G. Gadamer’s Hermeneutics». Trópos: Rivista di ermeneutica e critica filosofica, X(1), 185-200. Aracne Editrice.
ORUETA, Sebastián (2013). «Gadamer: El arte entendido a través del juego». Scientia Helmantica: Revista Internacional de Filosofía, 2, 80-98.
STAMBAUGH, J. (1997). «Gadamer on the Beautiful». A: HANH, L.E. (ed.). The Philosophy of Hans Georg Gadamer: The Library of Living Philosophers, XXIV. Chicago i LaSalle: Open Court.
TODOROV, Tzvetan (1977). Théories du symbole. París: Seuil.
TRÍAS, Eugenio (1982). Lo bello y lo siniestro. Barcelona: Seix Barral.
VELKLEY, R.L. (1981). «Gadamer and Kant: The Critique of Modern Aesthetic Consciousness in Truth and Method». Interpretation, 9.
WEINSHEIMER, J. (1998). «Gadamer and Aesthetics». A: KELLY, M. (ed.) (1998). Encyclopedia of Aesthetics, 2. Nova York / Oxford: Oxford University Press, 264-266.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2019 Àlex Mumbrú Mora
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
