Presentación. El diálogo con Heidegger en el primer proyecto filosófico de Marcuse

Francisco de Lara

doi:10.5565/rev/enrahonar.1243

Presentació. El diàleg amb Heidegger en el primer projecte filosòfic de Marcuse

Autors/ores

Francisco de Lara Pontifícia Universitat Catòlica de Xile https://orcid.org/0000-0002-5135-8382

PDF (ES)

Resum

El treball estableix algunes bases comunes que puguin servir de marc a aquest número monogràfic. Per fer-ho, fa un repàs dels cursos i dels documents que Marcuse va arribar a conèixer de Heidegger en els anys en què va ser estudiant seu, entre 1929 i 1932. A continuació, assenyala alguns elements característics del prisma interpretatiu de Marcuse i acaba amb unes reflexions sobre la manera com Heidegger podia prendre i de fet va prendre aquesta original lectura del seu pensament. Les reflexions amb què es tanca versen sobre el potencial que em sembla tenir tota lectura de Heidegger que s’acosti, en certa manera, al programa filosòfic de l’anomenada teoria crítica.

Paraules clau

Heidegger, Marcuse, historicitat, política, teoria crítica

Referències

ARENDT, H. (1990). Was ist Existenzialphilosophie? Frankfurt del Main: Hain.

HABERMAS, J. (1981). Philosophisch-politische Profile. Frankfurt del Main: Suhrkamp.

HEIDEGGER, M. (diversos años). Gesamtausgabe letzter Hand. Frankfurt del Main: Klostermann. [GA 9-GA 80.1]

HEIDEGGER, M.; JASPERS, K. (1992). Briefwechsel 1920-1963. Múnich: Piper; Frankfurt del Main: Klostermann.

HOGREBE, W. (2009). «Die Selbstverstrickung des Philosophen Oskar Becker». En: SANDKÜHLER, H. J. (ed.). Philosophie im Nationalsozialismus. Hamburgo: Meiner, 157-189.

KELLNER, D. (1984). Herbert Marcuse and the crisis of Marxism. Berkeley: University of California Press.

LÖWITH, K. (2007). Mein Leben in Deutschland vor und nach 1933: Ein Bericht. Stuttgart: Metzler.

MARCUSE, H. (1928). «Beiträge zu einer Phänomenologie des historischen Materialismus». Philosophische Hefte, 1, 45-68. Publicado en MARCUSE, H. Schriften. Vol. I. Frankfurt del Main: Suhrkamp, 1978, 347-384.

MARCUSE, H. (1929). «Über konkrete Philosophie». Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik, 62, 111-128. Publicado en MARCUSE, H. Schriften. Vol. I. Frankfurt del Main: Suhrkamp, 1978, 385-406.

MARCUSE, H. (1977). «Enttäuschung». En: NESKE, G. (ed.). Erinnerung an Martin Heidegger. Pfullingen: Neske, 162-163.

OLAFSON, F. (1977). «Heidegger’s Politics: An Interview with Herbert Marcuse by Frederick Olafson». Graduate Faculty Philosophy Journal, 6 (1), 28-40.

REGEHLY, Th. (1991). «Übersicht über die “Heideggeriana” im Herbert-Marcuse-Archiv der Stadt- und Universitätsbibliothek in Frankfurt am Main». Heidegger Studies, 7, 179-209.

ROMERO, J. M. (2010). «Herbert Marcuse y los orígenes de la teoría crítica. Una aproximación». En: MARCUSE, H.; ROMERO, J. M. Marcuse y los orígenes de la teoría crítica. Madrid: Plaza y Valdés, 7-68.

WOLTERS, G. (1999). «Der “Führer” und seine Denker: Zur Philosophie des “Dritten Reichs”». Deutsche Zeitschrift für Philosophie, 47 (2), 223-251.

XOLOCOTZI, A. (2009). Facetas heideggerianas. Puebla: Los Libros de Homero.

Biografia de l'autor/a

Francisco de Lara, Pontifícia Universitat Catòlica de Xile

Francisco de Lara (Madrid, 1974). Doctor en Filosofia per la Universitat de Friburg (Alemanya) i la Universitat Autònoma de Madrid, és professor de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. La seva tesi doctoral sobre la filosofia del jove Heidegger va rebre el premi Max Müller de la Universitat de Friburg. Va fundar i edita la Revista Internacional de Fenomenología y Hermenéutica ALEA i és director de la col·lecció «Filosofía UC» (Tecnos). És autor del llibre Phänomenologie der Möglichkeit: Grundzüge der Philosophie Heideggers 1919-1923 (Karl Alber, 2008) i editor d’Entre fenomenología y hermenéutica: Franco Volpi in memoriam (Plaza y Valdés, 2011), a més de Heidegger: Lógos-Lógica-Lenguaje (Teseo, 2012). Ha escrit diversos articles, capítols de llibres i entrades de diccionaris sobre Heidegger en diversos idiomes, i també ha traduït Problemas fundamentales de la fenomenología 1919/20 (Alianza, 2014) i Experiencias del pensar (Abada, 2014). És membre fundador i ha estat president de la Sociedad Iberoamericana de Estudios Heideggerianos.