The vicissitudes of the politics of “life:” Max Horkheimer and Herbert Marcuse’s reception of phenomenology and vitalism in Weimar Germany

John Abromeit

doi:10.5565/rev/enrahonar.1231

Les vicissituds de la política de la «vida»: la recepció de Max Horkheimer i Herbert Marcuse de la fenomenologia i el vitalisme en l’Alemanya de Weimar

Autors/ores

John Abromeit State University of New York, Buffalo State

PDF (EN)

Resum

L’article següent s’ocupa d’aclarir la relació ambivalent que Max Horkheimer i Herbert Marcuse van desenvolupar amb les tendències vitalista i fenomenològica que van permear la filosofia i les ciències socials durant la república de Weimar. Més precisament, documenta com ambdós pensadors, alhora que van reconèixer el «moment de veritat» latent en la crítica al positivisme del segle XIX, expressat pels referents genuïnament filosòfics dels dos moviments (Husserl, Bersong, Dilthey), van detectar el desenvolupament popularitzant d’un perillós irracionalisme filosòfic, suspicaç davant la ciència i els valors il·lustrats, que aviat va esdevenir còmplice de l’auge del totalitarisme.

Paraules clau

escola de Frankfurt, teoria crítica, irracionalisme, revolució conservadora

Referències

ABROMEIT, John (2004). “Herbert Marcuse’s Critical Encounter with Martin Heidegger, 1928–33”. In: ABROMEIT, John and COBB, Mark W. (eds.). Herbert Marcuse: A Critical Reader. New York and London: Routledge.

ABROMEIT, John (2011). Max Horkheimer and the Foundations of the Frankfurt School. Cambridge, UK: Cambridge University Press.

FREYER, Hans (1931). Soziologie als Wirklichkeitswissenschaft: Logische Grundlegung des Systems der Soziologie. Stuttgart: B.G. Teubner.

GOLDMANN, Lucien (1977). Lukács and Heidegger: Toward a New Philosophy. London: Routledge.

HEIDEGGER, Martin (1962). Being and Time. San Francisco: Harper.

HORKHEIMER, Max (1987a). Gesammelte Schriften, vol. 9. Frankfurt a.M.: Fischer. Schmidt, Alfred (ed.)

HORKHEIMER, Max (1987b). Gesammelte Schriften, vol. 11. Frankfurt a.M.: Fischer. Schmidt, Alfred (ed.).

HORKHEIMER, Max (1990). Gesammelte Schriften, vol. 10. Frankfurt a.M.: Fischer. Schmidt, Alfred (ed.).

LUKÁCS, Georg (1971). The Theory of the Novel. Boston: MIT Press.

MARCUSE, Herbert (1941). Reason and Revolution: Hegel and the Rise of Social Theory. New York: Oxford UP.

MARCUSE, Herbert (1968). Negations. Boston: Beacon.

MARCUSE, Herbert (1978). Schriften, vol. 1. Frankfurt a. M.: Suhrkamp.

MARCUSE, Herbert (1987). Hegel’s Ontology and the Theory of Historicity. Cambridge, MA: MIT Press.

MARCUSE, Herbert (2005). Heideggerian Marxism. Lincoln: University of Nebraska Press.

MULLER, Jerry (1987). The Other God That Failed: Hans Freyer and the Deradicalization of German Conservatism. Princeton: Princeton UP.

RAULET, Gérard (ed.) (1994). Intellekteullendiskurse in der Weimarer Republik: Zur Politischen Kultur einer Gemengelage. Frankfurt: Campus.

Biografia de l'autor/a

John Abromeit, State University of New York, Buffalo State

John Abromeit és professor associat d’història a SUNY, Buffalo State, on imparteix cursos sobre història moderna europea i història intel·lectual, historiografia i teoria social crítica. És el coeditor de Herbert Marcuse: A Critical Reader (Routledge, 2004) i Herbert Marcuse: Heideggerian Marxism (University of Nebraska Press, 2005). És autor de Max Horkheimer and the Foundations of the Frankfurt School (Cambridge University Press, 2011). Més recentment ha estat l’editor principal de Transformations of Populism in Europe and the Americas: History and Recent Tendencies (Bloomsbury Academic, 2016).