«Saberes excéntricos». ¿Más allá de mi cuerpo? Capitalismo, medicina racial y feminismo excéntrico

Bentouhami Hourya

doi:10.5565/rev/enrahonar.1208

«Sabers excèntrics». Més enllà del meu cos? Capitalisme, medicina racial i feminisme excèntric

Autors/ores

Bentouhami Hourya Université de Toulouse - Jean Jaurès

PDF (ES)

Resum

L’epistemologia feminista del «punt de vista» ens permet enfocar la producció del pensament a partir dels relats de les experiències viscudes per les primeres afectades. Però, al mateix temps, aquest saber situat sobre el món fa possible una «sortida de si», la qual cosa propicia un feminisme que anomenem «excèntric», en el sentit que està produït en els marges d’un feminisme institucional i hegemònic que invisibilitza altres maneres —les de les dones subalternes— de pensar la relació amb el propi cos. Aquest feminisme excèntric no solament fa seva l’especificitat del capitalisme, el racisme i el patriarcat, segons la qual el poder s’acumula a costa de les dones subalternes, sinó que també ens ensenya a veure des d’una altra perspectiva l’agentivitat de les dones del Sud Global.

Paraules clau

feminisme, excèntric, cos, Sud Global, subalternitat

Referències

BEAUVOIR, Simone de (1949). Le deuxième sexe. Vol. I. París: Gallimard.

CHAMAYOU, Grégoire (2008). Corps vils: Expérimenter sur les êtres humains aux XVIIIe et XIXe siècles. París: La Découverte, 346.

DORON, Claude-Olivier (2013). «Race et médecine: Une vieille histoire». Médecine/Sciences, 29, 918-922.

FEDERICI, Silvia (2015a). «In praise of the Dancing Body». Gods and Radicals Journal, 1, 83-85.

— (2015b). «Re-enchanting the World: Technology, the Body and the Construction of the Commons». En: LUISETTI, Federico; PICKLES, John y KAISER, Wilson. The Anomie of the Earth: Philosophy, Politics, and Autonomy in Europe and the Americas. Durham: Duke University Press, 203.

HOCHSCHILD, Arlie Russell (1983). The Managed Heart: Commercialization of Human Feeling. Oakland, CA: University of California Press.

MBEMBE, Achille (2011). Necropolítica. Madrid: Melusina.

MIES, Maria y SHIVA, Vandana (1998). Ecoféminisme. París: L’Harmattan, 213.

PAREDES, Julieta (2008). Hilando fino desde el feminismo comunitario. Recuperado de http://mujeresdelmundobabel.org/files/2013/11/Julieta-Paredes-Hilando-Fino-desde-el-Fem-Comunitario.pdf

SHIVA, Vandana (1999). Staying Alive: Women, Ecology and Development. Berkeley: North Atlantic Books.

STARHAWK (2015). Rever l’obscur: Femmes, magie et politique. París: Cambourakis.

VERDON, Jean (2009). La nuit au Moyen-Age. París: Perrin.

VERGES, Françoise (2017). «Utopies émancipatrices». En: MBEMBE, Achille y SARR, Felwine (2017). Ecrire l’Afrique-Monde. Dakar/París: Éditions Jimsaan / Philippe Rey, 249.

Biografia de l'autor/a

Bentouhami Hourya, Université de Toulouse - Jean Jaurès

Hourya Bentouhami es va doctorar el 2009 en Filosofia per la Université Paris VII-Denis Diderot amb una recerca relativa a la no-violència i a la desobediència civil com a desconstrucció i refundació política. En l’actualitat és docent a l’ESPE, a la Université Toulouse 2 Jean Jaurès, i les seves línies de recerca són la filosofia social i política, la teoria crítica de la raça i la teoria crítica feminista. Pertany a la plataforma Erraphis, és membre del comitè de redacció de la revista Actuel Marx i del comitè de lectura de Comment S’en Sortir (CSS), revista internacional de filosofia feminista i teoria queer. Codirigeix, juntament amb Stéphanie Mulot, el programa Memòries de l’esclavitud a les Amèriques per a LabEx, Structuration des Mondes Sociaux, a Tolosa de Llenguadoc. La seva última publicació és Raza, cultura, identidades: Un enfoque feminista y poscolonial (Buenos Aires, Prometeo, 2017).