Un programa implícit en el pensament polític de Balmes

Autors/ores

  • Pompeu Casanovas Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

Balmes, més que no pas oblidat, és un autor amagat, quasi ocult en la prosa que li servia d’embolcall. Aquest article planteja l’existència d’un model explícit i un altre d’implícit en els seus plantejaments juridicopolítics. El primer correspon al Balmes conservador i neoescolàstic, defensor de la unitat espanyola. Al dessota, però, s’hi troba la primera formulació del pactisme polític català del segle XIX, entre el liberalisme i el carlisme. Aquest pactisme està directament connectat amb la transformació del pactisme jurídic. Tots dos models coexisteixen com a programes polítics, i es fan compatibles a partir de la doble matriu que Balmes basteix per a compatibilitzar també dialèctica i escolàstica en la interpretació de l’evolució social i els fets històrics. El pacte polític és el que permet evitar la violència i seguir mantenint les condicions de diàleg per tal que el govern pugui governar com a tal. Però la fórmula balmesiana és lapidària: «Negociar para transigir, alcanzar lo que pueda y resignarse con su mala suerte».

Paraules clau

Balmes, filosofia del dret, dialèctica, pactisme, catalanisme polític, constitucions, Universitat de Cervera

Referències

BALMES, J. (1837). Plan de enseñanza para la cátedra de Matemáticas de Vich. Editat per I. Casanovas, vol. 1, t. 2. Barcelona: Balmesiana, 1925, 290-455. Obres Completes.

— (1840). «Situación de España». A: Escritos políticos. Editat per I. Casanovas, cap. XI, vol. 12. Barcelona: Balmesiana, 1925. Obres Completes, 23.

— (1843a). Estudios políticos: El alto cuerpo co-legislador. Editat per I. Casanovas, vol. 12. Barcelona: Balmesiana, 1925. Obres Completes, 24.

— (1843b). «La fuerza del poder y la monarquía». A: Escritos políticos. Editat per I. Casanovas, vol. 12. Barcelona: Balmesiana, 1925. Obres Completes, 24.

— (1844a). «Cuestiones sobre la resistencia al poder legítimo». A: El protestantismo comparado con el catolicismo, cap. lvi. Editat per I. Casanovas, vol. 4. Barcelona: Balmesiana, 1925. Obres Completes, 7.

— (1844b). «Se desvanece un error sobre las causas de sus revueltas». Barcelona, art. núm. 3, La Sociedad, Quadern 20, 15 de març. Editat per I. Casanovas. Barcelona: Balmesiana, 1925, 175-190. Obres Completes, 13, vol. 7.

— (1844c). «La discusión y el gobierno». El pensamiento de la Nación, 6 de març, vol. I, p. 70. Editat per I. Casanovas. Escritos políticos, t. XIII, vol. I. Barcelona: Balmesiana, 1925, p. 154. Obres Completes, 13.

— (1925). Notas sobre algunas cuestiones en geometría y física (Escritos póstumos). Editat per I. Casanovas, vol. 1, 1925, 449-455. Obres Completes, 2.

BARÓ I QUERALT, X. (2009). La historiografia catalana en el segle del barroc (1585-1709). Olesa: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BATLLORI, M. (1959). Balmes i Casanovas: Estudis biogràfics i doctrinals. Barcelona: Balmes.

CANO, M. (1667). De locis theologicis. Editat per Juan Belda. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2006.

CAPDEFERRO, J. (2010). Joan Pere Fontanella (1575-1649), un advocat de luxe per a la ciutat de Girona: Plets i negociacions jurídico-polítiques d’un municipi català a l’alta edat moderna. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Tesi doctoral.

CASANOVAS, I. (1932). Balmes, la seva vida, les seves obres. Barcelona: Biblioteca Balmes.

CASANOVAS, P. (2010). «Legal Electronic Institutions and Ontomedia: Dialogue, Inventio, and Relational Justice Scenarios». A: Casanovas, P. et al. (eds.). AI Approaches to the Complexity of Legal Systems (AICOL I-II): The Semantic Web, multilingual ontologies, multiagent systems, distributed networks. Heidelberg, Berlín: Springer Verlag, LNAI 6237, 184-204.

— (2011a). «Dialèctica i humanisme en el pensament de Balmes». Ausa, XXV, 167, 68-80.

— (2011b). «L’esperit jurídic català: Del pactisme jurídic al pactisme polític». Revista d’Història de la Filosofia Catalana, 1 (2), 161-177.

— (2011c). «Catalan Legal Mind and Legal Catalan Mind: A Brief Overview of Legal and Political Principles». Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH), 1 (2), 159-174.

COMELLES, J. L. (1970). Los moderados en el poder (1844-1854). Madrid: CSIC.

FINESTRES I DE MONSALVO, J. (1776). Praelectio Cervariensis sive Commentarius Accademicus ad Titulum Pandectarum de Vulgari et Pupillari Substitutione. Editat i traduït per Maurici Pérez Simeón. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2005.

FRADERA, J. M. (1996). Jaume Balmes: Els fonaments racionals d’una política catòlica. Vic: Eumo Editorial.

GARRORENA MORALES, A. (1974). El Ateneo de Madrid y la teoría de la Monarquía Liberal (1836-1847). Madrid: IEP.

LLÀTZER DE DOU I DE BASSOLS, R. (1800). Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado. Madrid: Oficina de D. Benito García y Compañía, 1800, #16, p. LVI.

LUSA MONFORTE, G. (2002). «Balmes: las matemáticas del industrialismo». Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SHCT, 141-150.

MASSA-ESTEVE, M. R. (2009). «Jaume Balmes: Notes i escrits matemàtics». Ausa, XXIV, 163, 113-126.

MOULINES, U. (2009). La filosofia de la matemàtica al temps de Balmes. Vic: Ajuntament de Vic. Parlaments, 6.

MUNDET I GIFRÉ, J. M. (2002). «Vicenç Pou, ¿un antecedent de Balmes?: La política religiosa dels moderats vista per un carlí (1845)». Analecta Sacra Tarraconensia: Revista de Ciències Historicoeclesiàstiques, 75, 341-380.

OSSORIO Y GALLARDO, A. (1913). Historia del pensamiento político catalán durante la guerra de España con la República Francesa (1793-1795). Madrid: Grijalbo, 1977.

POU, I. V. (1843). La España en la presente crisis: Examen razonado de la causa y de los hombres que pueden salvar aquella nación. Montpeller. Editat per J. M. Mundet i Gifré, amb dos estudis sobre Pou de Francesc Canals. Madrid: Tradere, 2010.

RAGUER, H. (1999). Balmes i el nacionalisme català en el 150è aniversari de la seva mort. Conferència llegida al Temple Romà de Vic, 9 de juliol de 1998.

— (2010). «Balmes i el nacionalisme català». Relleu, 106, octubre-desembre.

RAVENTÓS, J. (1933). Política de Balmes. Conferència llegida durant la sessió que la ciutat de Vic dedicà al seu fill il·lustre el dia 9 de juliol del 1933. Vic: Tipografia Balmesiana.

REQUESENS I PIQUER, J. (2013). «Jaume Balmes en l’obra política de Jaume Collell». Ausa, XXVI, 172, 373-395.

ROVIRÓ, I. (2011a). «Els textos preuniversitaris a principis del segle XIX: La gramàtica, la retòrica i la filosofia». Revista d’Història de la Filosofia Catalana, 1 (1), 61-76.

— (2011b). «Pre-university textbooks at the beginning of the 19th Century: Grammar, Rhetoric and Philosophy». Journal of Catalan Intellectual History, 1 (1), 61-77.

SALA I BERART, G. (1640). Proclamación católica a la majestad piadosa de Filipe el Grande, rey de las Españas y emperador de las Indias por los Concelleres y Consejo de Ciento de la Ciudad de Barcelona [en línia]. Biblioteca Nacional Austríaca de Viena. https://books.google.es/books?id=_hRUAAAAcAAJ

SUÁREZ CORTINA, M. (2006). La redención del pueblo: La cultura progresista en la España liberal. Santander: Universidad de Cantabria.

TEODORO PERIS, J. L. (2004). Vida i mort de la llengua llatina: Una polèmica lingüística a la Itàlia del segle XVIII. València: Publicacions de la Universitat de València.

TORRAS I BAGES, J. (1892). La tradició catalana, Barcelona: Ibèrica, 3a ed. 1913.

— (1911). Centenario de Balmes: Actas del Congreso Internacional de Apologética. Vic, VIII-XI de setembre de 1910. Vic: Imprenta Portabella.

VARELA SUANCES-CARPEGNA, J. (1983-84). «La Constitución española de 1837: Una constitución transaccional». Revista de Derecho Político, 20, 96-106.

— (1988). Política y Constitución. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

Biografia de l'autor/a

Pompeu Casanovas, Universitat Autònoma de Barcelona

Pompeu Casanovas és director de Recerca Avançada, professor de Filosofia i Sociologia del Dret a la Facultat de Dret de la UAB i fundador i director de l’Institut de Dret i Tecnologia de la UAB (IDT-UAB). Ha estat investigador principal de més de 50 projectes nacionals, europeus i internacionals. Ha publicat més de 10 llibres i més de 200 articles científics dins les àrees de la filosofia del dret, la sociologia jurídica, la història intel·lectual i IA i dret. Les seves publicacions recents giren al voltant del desenvolupament d’ontologies legals per aplicar les tecnologies de la Web Semàntica; models de govern per implementar la seguretat i la protecció de dades a la web, i la mediació, la Resolució de Disputes Online (ODR) i el proveïment participatiu per fomentar la participació democràtica dels ciutadans.
Va exercir de coordinador general i codirector del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya (2009-2011). És el coeditor general de la col·lecció científica «Law, Governance and Technology » (LGTS), a Springer Verlag; del Journal of Open Access to Law (JOAL), a la Universitat de Cornell, i del Journal of Catalan Intellectual History (IEC). Pertany al Consell Científic d’Administració de l’Erasmus Mundus Joint Doctor en Dret, Ciència i Tecnologia (2012-2017).
És també doctor en Filosofia per la UAB i fou investigador postdoctoral a les universitats de Bari (i Roma, 1987), UCSD (Califòrnia, 1990-1991) i Stanford (Califòrnia, 2000-2001). Ha estat investigador visitant a la Universitat de Bolonya (CIRSFID, 2006) i al CNR (IRSIG, 2006), així com professor visitant a la Universitat de Victòria (Melbourne, de 2012 a 2013). Des de l’any 2014, és catedràtic adjunt al Royal Melbourne Institute of Technology.

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.563

Publicades

2016-03-01

Com citar

Casanovas, P. (2016). Un programa implícit en el pensament polític de Balmes. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 56, 7–27. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.563

Descàrregues

Drets d'autor (c) 2016 Pompeu Casanovas

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.