Compassió o renúncia? «Aquesta» és la qüestió de l’ètica de Schopenhauer

Sandra Shapshay, Tristan Ferrell

Resum

La visió tradicional del pensament ètic de Schopenhauer és veure la renúncia de la voluntat- de-viure com la resposta més vertadera i més ètica a un món com el nostre, en què el patiment és enorme, endèmic i no redimit. Des d’aquesta perspectiva, l’ètica de la compassió, que a Sobre el fonament de la moral Schopenhauer resumeix en el principi «No facis mal a ningú sinó més aviat ajuda a tothom en la mesura que puguis», és la segona millor forma de viure, valuosa tan sols com un pas en el camí vers «salvar-se» de la voluntat- de-viure mitjançant la renúncia completa. En aquest treball suggerim que aquesta imatge tradicional de l’ètica de la compassió com una estació de pas en el camí vers l’opció normativament preferible de la renúncia amaga un conflicte fonamental al cor del pensament ètic de Schopenhauer. En el seu lloc, argumentem que Schopenhauer ha d’interpretar-se en tant que ofereix dos ideals independents i mútuament antagònics de l’ètica: la compassió i la renúncia. Després, posant el «resignacionisme» de Schopenhauer entre parèntesis, explorem el seu ideal de compassió i oferim una reconstrucció de l’ètica de Schopenhauer que defensa l’existència de «graus de valor inherent» entre els éssers vius. El nostre objectiu és demostrar amb aquesta reconstrucció que Schopenhauer ofereix una combinació d’ètica kantiana i ètica del sentit moral que té una considerable originalitat i resulta atractiva des del punt de vista de la teorització ètica contemporània.

Paraules clau

Schopenhauer; ètica; pessimisme; compassió; Kant

Text complet:

PDF (English)

Referències

JANAWAY, Christopher (2009a). “Introduction”. In: Schopenhauer (2009).

— (2009b). Beyond Selflessness: Reading Nietzsche’s Genealogy. New York: Oxford University Press.

JANAWAY, Christopher and ROBERTSON, Simon (Eds.) (2012). Nietzsche, Naturalism and Normativity. New York: Oxford University Press.

NEILL, Alex and SHAPSHAY, Sandra (2013). “Moral and Aesthetic Freedom in Schopenhauer’s Metaphysics”. International Yearbook of German Idealism/Internationales Jahrbuch des Deutschen Idealismus, 245-264.

REGAN, Tom (2004). The Case for Animal Rights 2nd ed. Berkeley: University of California Press.

REGINSTER, Bernard (2006). The Affirmation of Life: Nietzsche on Overcoming Nihilism. Cambridge, MA: Harvard University Press.

— (2012). “Compassion and Selflessness”. In: Janaway, Christopher and Robertson, Simon (Eds.). Nietzsche, Naturalism and Normativity, 160-182.

SCHOPENHAUER, Arthur (1966). The World as Will and Representation: Volume II. E.F.J. Payne (Ed. and Trans.) Dover Publications.

— (2009). The Two Fundamental Problems of Ethics. Trans. Christopher Janaway. New York: Cambridge University Press.

— (2010). The World as Will and Representation: Volume I. Christopher Janaway (Ed.) Judith Norman, Alistair Welchman (Trans.) New York: Cambridge University Press.

WICKS, Robert (2008). Schopenhauer. Malden, MA: Blackwell Publishing.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2015 Sandra Shapshay, Tristan Ferrell