L’herència de Schopenhauer en els estudis orientals
Resum
Schopenhauer té el mèrit de ser el primer filòsof europeu que veu un pou de saviesa en l’Orient. Encara que les seves lectures puguin ser distorsionades, no pas per això deixen de ser fecundes. A partir d’ell, es van obrir les portes de l’imaginari occidental a l’Índia i a la Xina, a l’hinduisme i al budisme. El debat entre François Jullien i Jean-François Billeter és una expressió de la riquesa d’aquest diàleg.Paraules clau
Schopenhauer, filosofia, hinduisme, budisme, XinaReferències
ANÓNIMO (2009). Bhagavad Gîtâ. Editado por Consuelo Martín. Madrid: Trotta.
ANÓNIMO (2006). Upanisads. Editado por Daniel de Palma. Madrid: Siruela.
BILLETER, J. (2003). Cuatro lecturas sobre Zhuangzi. Madrid: Siruela.
— (2007). Contre François Jullien. París: Allia.
CARLIER, J. y DAVIDSON, A. (2009). La filosofía como forma de vida. Madrid: Alpha Decay.
CIORAN (2010). Conversaciones. Barcelona: Tusquets.
— ( 2014). Del incoveniente de haber nacido Barcelona: Taurus.
COOMARASASWAMY, A. (2001). El Vedanta y la tradición occidental y otros ensayos. Madrid: Siruela.
DESJARDINS, A. (1990). La meditación. Barcelona: Kairós.
DROIT, R. (1989a). Présences de Schopenahuer. París: Grasset.
— (1989b). L’oubli de l’Inde: Une amnésie philosophique. París: Puf.
— (1997). Le culte du néant: Les philosophes et le buda. París: Seuil.
ELIADE, M. (1977). Yoga. Inmortalidad y libertad. Buenos Aires: La Pléyade.
— (1980). La prueba del laberinto. Madrid: Cristiandad.
— (1997). Ocultismo, brujería y modas culturales. Barcelona: Paidós.
— (1999). Historia de las creencias y las ideas religiosas. Barcelona: Paidós.
— (2005). El vuelo mágico. Madrid: Siruela.
GLASENAPP, H. (1977). La filosofía de los hindúes. Barcelona: Barral.
GUÉNON, R. (2006). Introducción general al estudio de las doctrinas hindúes. Madrid: Sanz Torres.
GURISATTI, G. (2011). Schopenhauer: Notas sobre Oriente. Madrid: Alianza.
HADOT, P. (2006). Ejercicios espirituales y filosofía antigua. Madrid: Siruela.
HUXLEY, A. (2010). La filosofía perenne. Buenos Aires: Edhasa.
JULLIEN, F. (2001). Un sabio no tiene ideas. Madrid: Siruela.
— (2005). La China da que pensar. Barcelona: Anthropos.
MISRAHI, R. (1989). «Critique de la théorie de la souffrance dans l’ontologie de Schopenhauer». En: Présences de Schopenhauer. París: Grasset.
NIETZSCHE, F. (2002). La genealogía de la moral. Madrid: Alianza.
PLATÓN (1998). Fedón. Madrid: Alianza.
SAVANI, C. (2004). El Oriente de Heidegger. Barcelona: Herder.
SCHOPENHAUER, A. (2012). El arte de conocerse a sí mismo. Madrid: Alianza.
— (2005). El Mundo como voluntad y como representación. Madrid: Akal.
ZAFRANSKI, R. (2008). Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía. Barcelona: Tusquets.
ŽIŽEK, S. (2006). Arriesgar lo imposible. Madrid: Trotta.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Luis Roca Jusmet

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.