Construir-se com a subjecte ètic per a una vida veritable. Les propostes de Pierre Hadot, Michel Foucault i François Jullien
Resum
Aquest treball analitza el fil conductor que va de Pierre Hadot a François Jullien passant per Michel Foucault, i que se sosté en el paper de la filosofia com a transformador d’un mateix per aconseguir una vida veritable. Hadot i Foucault busquen referents en les escoles antigues grecoromanes, mentre que François Jullien ho fa en la saviesa tradicional xinesa. Però en tots els casos és una cerca del passat per tornar al present i així actualitzar aquest diàleg amb els antics. Pierre Hadot parlarà de la filosofia com a exercici espiritual; Michel Foucault, com de la cura d’un mateix, i François Jullien, com de l’aprenentatge del viure existint. La continuïtat està en aquesta voluntat de fer de la filosofia un instrument per construir-se com a subjecte ètic, el resultat del qual és una altra manera de vida, una vida veritable.
Paraules clau
subjecte ètic, transformació d'un mateix, Pierre Hadot, Michel Foucault, François Jullien , vida veritableReferències
BOSCH-VECIANA, Antoni (2013). El moviment lector de Pierre Hadot. Barcelona: AEAU.
CABANAS, Edgar e ILLOUZ, Eva (2019). Happycracia: Cómo la ciencia y la industria de la felicidad controlan nuestras vidas. Barcelona: Paidós.
DELEUZE, Gilles (2009). Spinoza: Filosofía práctica. Barcelona: Tusquets.
ERIBON, Didier (2004). Michel Foucault. Barcelona: Anagrama.
FOUCAULT, Michel (1987a). Historia de la sexualidad 2: El uso de los placeres. Ciudad de México: Siglo XXI.
FOUCAULT, Michel (1987b). Historia de la sexualidad 3: La inquietud de sí. Ciudad de México: Siglo XXI.
FOUCAULT, Michel (2005). La hermenéutica del sujeto. Madrid: Akal.
FOUCAULT, Michel (2011). El gobierno de sí y de los otros. Madrid: Akal.
FOUCAULT, Michel (2014). El coraje de la verdad: El gobierno de sí y de los otros, II. Madrid: Akal.
HADOT, Pierre (2006). Ejercicios espirituales y filosofía antigua. Madrid: Siruela.
HADOT, Pierre (2009). La filosofía como forma de vida. Barcelona: Alpha Decay.
HADOT, Pierre (2010). No te olvides de vivir: Goethe y la tradición de los ejercicios espirituales. Madrid: Siruela.
HADOT, Pierre (2013). La ciudadela interior. Barcelona: Alpha Delcay.
HADOT, Pierre (2019). La philosophie comme éducation des adultes: Textes, perspectives, entretien. París: Librairie Philosophique J. Vrin.
JULLIEN, François (1999). Tratado de la eficacia. Madrid: Siruela.
JULLIEN, François (2001). Un sabio no tiene ideas. Madrid: Siruela.
JULLIEN, François (2005). Del «tiempo»: Elementos para una filosofía del vivir. Madrid: Arena Libros.
JULLIEN, François (2007). Nutrir su vida: Más allá de la felicidad. Buenos Aires: Katz.
JULLIEN, François (2010). Las transformaciones silenciosas. Barcelona: Ediciones Bellaterra.
JULLIEN, François (2017). Dé-coïncidence: D’où viennent l’art et l´existence? París: Le Livre de Poche.
JULLIEN, François (2018). Vivir existiendo: Una nueva ética. Buenos Aires: El Cuenco de Plata.
JULLIEN, François (2019). Une seconde vie. París: Le Livre de Poche.
JULLIEN, François (2020). De la vraie vie. París: Éditions de l’Observatoire.
NEHAMAS, Alexander (2005). El arte de vivir: Reflexiones socráticas de Platón a Foucault. Valencia: Pre-Textos.
ROCA JUSMET, Luis (2017). Ejercicios espirituales para materialistas: El diálogo (im)posible entre Pierre Hadot y Michel Foucault. Barcelona: Terra Ignota.
SCHMID, Wilhem (2002). En busca de un nuevo arte de vivir: La pregunta por el fundamento y la nueva fundamentación de la ética de Foucault. Valencia: Pretextos.
SPINOZA, Baruch (1994). Ética. Madrid: Alianza Editorial.
VÁZQUEZ GARCÍA, Francisco (2012). Tras la autoestima: Variaciones sobre el yo expresivo en la modernidad tardía. Donostia: Tercera Prensa.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Luis Roca Jusmet
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
