Schopenhauer i l’idealisme kantià
Resum
El present article pren com a punt de partida la crítica de Schopenhauer a la segona edició de la Crítica de la raó pura de Kant i pretén aprofundir en la forma d’idealisme que cada un d’ells adopta, com també en els respectius supòsits en què es basen. L’anàlisi condueix finalment a trobar l’arrel última de la discrepància en la diferent forma de concebre la intuïció empírica i les relacions entre el món del fenomen i el domini de la metafísica.Paraules clau
Schopenhauer, Kant, idealisme, intuïció empírica, fenomenReferències
HUME, David (1981). Tratado de la naturaleza humana I. Madrid: Editora Nacional.
KANT, Immanuel (1988). Crítica de la razón pura. 6.ª ed. Madrid: Alfaguara.
SCHOPENHAUER, Arthur (1819a). El mundo como voluntad y representación I. Madrid: Trotta, 2009.
— (1819b). El mundo como voluntad y representación II. Madrid: Trotta, 2009.
— (1840). Los dos problemas fundamentales de la ética. Madrid: Siglo XXI, 2009.
— (1850a). Parerga y paralipómena I. Madrid: Trotta, 2009.
— (1850b). Parerga y paralipómena II. Madrid: Trotta, 2009.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2015 Pilar López de Santa María

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.