Paisatge i medi ambient: una distinció conceptual
Resum
En aquest article es mostra que el concepte de medi ambient, quan es pren com a categoria principal d’una visió del món que busca reconèixer, valorar i protegir els espais naturals, condueix inevitablement a conseqüències contradictòries: d’una banda, devalua el paper (i el valor) de cada particular i el subsumeix en conjunts i totalitats; de l’altra, contraposa rígidament allò humà i allò no humà com dues esferes separades. Per contra, una visió del món basada en el paisatge, una categoria sintètica que integra la base natural amb dimensions humanes, permet recuperar harmonies i modes d’encontre en un món marcat per profundes divisions i preocupants signes de la desintegració d’allò humà.Paraules clau
paisatge, ambient, natura, estètica, habitar humàReferències
ASSUNTO, R. (1976). «Paesaggio, Ambiente, Territorio: Un tentativo di precisazione concettuale». Bollettino del Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio, 18. Tradução em português: Serrão (2011), 128- 129.
ASSUNTO, R. (2005). Il paesaggio e l’estetica. 2a edição. Palermo: Edizioni Novecento.
BERLEANT, A. (1997). Living in the Landscape: Towards an Aesthetics of Environment. Lawrence: University Press of Kansas.
— (2012). «O significado mutável da paisagem». Em: Serrão (2012), 347 s.
BERQUE, A. (1993). «L’écoumène, mesure terrestre de l’homme, mesure humaine de la Terre: Pour une problématique du monde ambiant». L’Espace Géographique, 4, 299305. Tradução em português: Serrão (2011).
CALLICOTT, J. B. (2008). «Leopold’s Land Aesthetic». Em: Carlson, A. e Lintott, S. (eds.). Nature, Aesthetics, and Environmentalism. Nova Iorque: Columbia University Press.
CARLSON, A. (2009). «Contemporary Environmental Aesthetics and the Requirements of Environmentalism». Aesthetics, JTLA, Journal of the Faculty of Letters. The University of Tokyo, 34.
DEMANGEOT, J. (1994). Les Milieux «naturels» du globe. Paris/Milan/Barcelone: Masson.
DIFFEY, T. J. (1993). «Natural Beauty without Metaphysics». Em: Kemal, S. e Gaskell, I. (eds.). Landscape, Natural Beauty and the Arts. Cambridge: Cambridge University Press.
GODLOVITCH, S. (1994). «Icebreakers: Environmentalism and Natural Aesthetics». Reimpr. em: Carlson, A. e Berleant, A. (eds.). The Aesthetics of Natural Environments. Peterborough: Broadview Press, 2004.
HARGROVE, E. (1979). «The Historical Foundations of American Environmental Attitudes». Environmental Ethics [em linha], 1, 209-240. http://dx.doi.org/10.5840/enviroethics19791314
HETTINGER, N. (2005). «Allen Carlson’s Environmental Aesthetics and the Protection of the Environment». Environmental Ethics [em linha], 27. http://dx.doi.org/10.5840/enviroethics200527141
LE DANTEC, J.-P. (1996). Jardins et Paysages: Une Anthologie. Paris: Éditions de la Villette.
LE ROY, L.G. (1977). «Principes écologiques qui devraient régir jardins et paysages». Em: Le Dantec, J.-P. (1996), Jardins et Paysages: Une Anthologie. Paris: Éditions de la Villette, 456-457.
NISHIMURA, K. (2011). «The Aesthetics of Smell and Taste for the Appreciation of Landscape». JTLA, Journal of the Faculty of Letters. The University of Tokyo, 36.
SAITO, Y. (1998). «Appreciating Nature on Its Own Terms». Environmental Ethics [em linha], 20, 2. http://dx.doi.org/10.5840/enviroethics199820228
SERRÃO, A. V. (coord.) (2011). Filosofia da Paisagem: Uma Antologia. Lisboa: Centro de Filosofia da Universidade de Lisboa.
— (coord.) (2012). Filosofia e Arquitectura da Paisagem: Um Manual. Lisboa: Centro de Filosofia da Universidade de Lisboa.
SIBLEY, F. (2001). «Taste, Smells, and Aesthetics». Em: Sibley, F.; Benson, J.; Redfern, B e Cox, J. R. (eds.). Approach to Aesthetics: Collected Papers on Philosophical Aesthetics. Oxford: Clarendon Press.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2014 Adriana Veríssimo Serrão
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
