Sabers situats

Autors/ores

Resum

La noció de saber situat comporta un gir teòric fonamental que permet resignificar l’epistemologia en clau feminista, no en va ha estat i continua sent tema de revisió i de discussió. La reflexió que proposo sobre una de les nocions que ha resultat més rellevant per resignificar l’epistemologia en clau feminista, i que va encunyar Donna Haraway el 1988, s’estructura amb remissió a tres llocs que configuren un espai alhora teòric i pràctic, en el qual, per tant, el saber se situa ja d’entrada i sempre com a experiència: el subjecte, el cos i la realitat. Partint de la hipòtesi que el saber és situat, sobretot, en la mesura en què se situa en la contradicció, és a dir, en la mesura en què atén al fet de ser en falta o al fet que hi ha una falta en el saber que és constitutiva d’aquest, plantejaré on situar el saber des del feminisme que pren en consideració la diferència com a diferència sexual, és a dir, com a experiència singular.

Paraules clau

sabers situats, cos, singularitat, real, subjecte

Referències

BUTLER, Judith (2002). Cuerpos que importan: Sobre los límites materiales y discursivos del «sexo». Buenos Aires: Paidós.

CRENSHAW, Kimberley (1989). «Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory, and Antiracist Politics». The University of Chicago Legal Forum, 140, 139-167.

CRUZ, María Angélica; REYES, María José y CORNEJO, Marcela (2012). «Conocimiento situado y el problema de la subjetividad del investigador/a». Cinta de Moebio: Revista de Epistemología de Ciencias Sociales, 45, 253-274. https://doi.org/10.4067/S0717-554X2012000300005

FOUCAULT, Michel (2008). El pensamiento del afuera. Valencia: Pre-textos.

HARAWAY, Donna (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres: La reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra.

HARDING, Sandra (1986). The Science Question in Feminism. Ithaca y Londres: Cornell University Press.

HARTSOCK, Nancy (1983). «The Feminist Standpoint: Developing the Ground for a Specifically Feminist Historical Materialism». En: HARDING, Sandra y HINTIKKA, Merill B.P. (eds.). Discovering Reality. Feminist Perspectives on Epistemology, Metaphysics, Methodology, and Philosophy of Science. Nueva York, Boston, Dordrecht, Londres, Moscú: Kluwer Academic Publishers.

GROSZ, Elisabeth (1993). «Bodies and Knowledges: Feminism and the Crisis of Reason». En: ALCOLFF, Linda y POTTER, Elizabeth (eds.). Feminist Epistemologies. Londres y Nueva York: Routledge.

— (1994). Volatile Bodies: Toward a corporeal Feminism. Bloomington e Indianápolis: Indiana University Press.

LACAN, Jacques (2008). El seminario de Jacques Lacan. Libro XX. Aún 1972-1973. Buenos Aires: Paidós.

Biografia de l'autor/a

Begonya Sáez Tajafuerce, Universitat Autònoma de Barcelona

Begonya Sáez Tajafuerce és professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 2001 investiga sobre la identitat en clau contemporània i des de l’any 2005 fa recerca al grup Cos i Textualitat, amb seu a la mateixa universitat. Centra el seu treball en les aproximacions feministes al cos en clau relacional des d’un interès epistemològic, ètic i polític i amb especial remissió als estudis de gènere, sexualitat i queer. Algunes de les seves últimes publicacions són: Representación fronteriza de la memoria histórica de las mujeres (2011), Debats: Un corpus para el cuerpo (2013) i, també, com a editora, Cuerpo, memoria y representación: Adriana Cavarero y Judith Butler en diálogo (2014).

DOI

https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1198

Publicades

2018-03-02

Com citar

Sáez Tajafuerce, B. (2018). Sabers situats. Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 60, 93–108. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1198

Descàrregues

Drets d'autor (c) 2018 Begonya Sáez Tajafuerce

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.